Carla Costa es nega a declarar i diu que el seu cas és “una venjança” contra l’independentisme

Carla Costa, l’educadora social i activista que ha comparegut avui davant el jutjat penal 5 de Girona com a única encausada per la protesta on centenars de persones van tallar les vies del tren i de l’AVE el dia de la sentència de l’1-O, s’ha acollit al seu dret a no declarar i ha assegurat abans d’entrar a judici que el seu cas és “una venjança” contra l’independentisme. Costa, que s’enfronta a una petició de pena per part de la fiscalia de 2 anys i mig de presó per desordres públics, ha estat rebuda a la porta dels jutjats per centenars de persones que li han expressat el seu suport.

A banda de la pena de presó, la Fiscalia li demana també 34.152,25 euros per desordres públics, agreujats pels desperfectes a les vies de l’AVE durant el tall. En base a un vídeo, sosté que el 14 d’octubre del 2019 formava part del grup que va encendre fustes i pneumàtics a les vies, va obligar a cancel·lar 14 trens i va afectar la circulació de 37 més.

Durant la concentració de suport davant dels jutjats, a banda d’actuacions musicals, hi ha hagut xerrades d’entitats socials, organitzacions i representants polítics.

Entre les persones que ja han participat a l’acte de suport hi ha el nou alcalde de Girona, Lluc Salellas, que ha agraït el suport de tots “els voluntaris i activistes” i el diputat cupaire al Parlament, Dani Cornellà, que ha insistit que el motiu de la concentració és “refermar el nostre compromís de lluita per la independència i recordar a l’Estat que ens trobaran dempeus i alçats!”.

Costa ha estat en les darreres municipals la número 11 de la candidatura de Guanyem Girona, que ha obtingut vuit regidors.

La jove, que en aquell moment militava a la Forja, defensa que ha estat encausada per la seva activitat política i també perquè ja havia estat encausada abans, en el cas 21 Raons, i, per tant, considera que els Mossos d’Esquadra ja la coneixien. Malgrat que la Generalitat no s’ha personat en aquest procés, Costa és molt crítica amb el paper del govern respecte de la gestió del cos policíac, com també del fet que formi part de l’acusació particular en altres causes.