CRISI MIGRATÒRIA
La massacre de Melilla, un any d’impunitat i incògnites per resoldre
Segons dades oficials del Marroc, 23 persones van morir a causa d’una allau humana quan intentaven saltar la tanca, una xifra que l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) eleva a 37 i Amnistia Internacional a més de cent
Demà fa un any de la massacre a la tanca de Melilla. Unes 1.700 persones van intentar arribar a territori espanyol saltant-la pel lloc fronterer del Barri Xinès, que separa Nador, al Marroc, de la ciutat espanyola. Segons dades oficials del Marroc, 23 persones van morir a causa d’una allau humana, una xifra que l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) eleva a 37 i Amnistia Internacional a més de cent i denuncia que molts dels cossos romanen a la morgue de Nador sense ser identificats i encara hi ha persones desaparegudes. Un any després, ni el ministeri de l’Interior espanyol ni la Guàrdia Civil han assumit cap responsabilitat malgrat la mort d’almenys un dels migrants, Abdul Aziz Yacoub, en territori espanyol i els centenars de devolucions en calent denunciades pel Defensor del Poble i que van ser fetes per la Guàrdia Civil, en col·laboració amb la Gendarmeria marroquina, que van reprimir amb gran violència els migrants. La tragèdia tampoc ha tingut repercussions al Marroc —on els supervivents van ser traslladats en autobusos a ciutats llunyanes i alguns van morir pel camí—, i, en canvi, qui va patir represàlies van ser migrants arrestats els dies previs i posteriors —33 van ser condemnats a onze mesos de presó, segons Rabat, mentre que l’AMDH estima que almenys 300 van ser empresonats—.
Les mentides d’Interior
A l’Estat espanyol, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, només ha reconegut 103 devolucions en calent fetes per la Guàrdia Civil, segons les seves paraules, “d’acord amb la llei”, i ha negat l’actuació de les forces de seguretat marroquines i la mort d’almenys un dels migrants en territori espanyol. Fins i tot ha arribat a negar que l’allau humana s’hagués produït el sòl espanyol. Sí que ha defensat l’actuació de les forces de seguretat d’ambdós països.
Tant el Defensor del Poble com la Fiscalia espanyola van obrir investigacions sobre la tragèdia i van sol·licitar al ministeri les imatges que el dron i l’helicòpter de la Guàrdia Civil van gravar, així com les gravacions de les càmeres del perímetre fronterer. Unes imatges que Interior va lliurar, exceptuant vint minuts clau d’enregistrament que corresponien als fets, adduint que no existien vídeos de la franja horària. El desembre del 2022 la fiscal d’Estrangeria, Beatriz Sánchez, va arxivar la seva investigació. En canvi, la del Defensor del Poble va concloure que hi va haver 470 devolucions en calent. La Comissió d’Interior del Congrés també va visualitzar les imatges de la Guàrdia Civil i els diputats van acusar Marlaska de mentir. Alguns dels grups parlamentaris van promoure la creació d’una comissió d’investigació, vetada pel PSOE i el PP. Un any després, cap autoritat espanyola ha assumit responsabilitats sobre la massacre de Melilla.
