Sant Boi serà sempre del PSC?

Panorama electoral

El projecte del PSC té un lema clar: Sant Boi, sempre amb tu. Posa l’accent en el fet que l’alcaldessa té un compromís amb la ciutat, segons explica l’equip de campanya, però també es pot entendre com la reivindicació de la transformació de la ciutat protagonitzada pels socialistes en les darreres dècades. Té un segell de partit, però també el personal de Lluïsa Moret. Amb un suport sòlid, el seu triomf és el més previsible. La sorpresa seria majúscula si no fos així. A més, hi ha un clima de plena recuperació del PSC, primera força al Parlament. Alhora, en les eleccions del 2019, en què van coincidir municipals i europees, Moret va obtenir prop de 3.000 vots més que el seu mateix partit amb la llista de Josep Borrell. Aquest segell personal es va traduir en un 7% més de suports i el seu equip de confiança reconeix obertament que la batllessa és el principal actiu. També afirmen que l’orgull santboià ha augmentat coincidint amb els seus anys a l’Ajuntament.

Els eixos de campanya són la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, i es posa l’accent en la seguretat ciutadana com a element indispensable. Un repte cabdal és l’habitatge i que els joves no abandonin la ciutat. Les ajudes, el lloguer social i nous pisos tant de lloguer assequible com de propietat pretenen resoldre la problemàtica. Alguns es podrien fer als terrenys de la caserna i l’estació elèctrica quan siguin alliberats. El número dos de la llista, José Ángel Carcelén, repassa el pas fet amb el conveni que van signar l’any passat amb el Ministeri de Defensa, però hi afegeix que estan a punt d’assolir un acord amb l’entitat estatal Sepes per avançar en l’habitatge públic. Volen potenciar un “creixement de qualitat” amb un model de ciutat compacte i més verd, en què s’impulsi el sector agrari i les energies renovables, amb una transició “justa” que eviti perjudicis a la població.

Esquerra afronta els comicis amb l’objectiu de consolidar-se. El seu candidat és Jaume Sans, molt vinculat a Òmnium –n’ha estat responsable local–. Explica que el partit vol ser decisiu, després d’arribar a ser segona força el 2019 per primera vegada des de la II República. Enmig d’una aposta clara de la formació per eixamplar la base en l’entorn metropolità, qualsevol millora respecte als cinc regidors actuals i el 16,7% de suport seria un pas endavant benvingut, però el més rellevant serà la capacitat d’influir. Amb la “dependència” del govern espanyol respecte a ERC, la candidatura de Sans reivindica que han estat capaços d’introduir en els pressupostos de l’Estat i en preguntes a les Corts espanyoles urgències de la vila, fent pressió per suprimir la caserna militar i l’estació elèctrica, així com per desencallar les obres de la variant d’entrada a Sant Boi. També hi afegeix la fita del compromís de la Generalitat per construir un centre d’atenció primària al barri de Marianao. S’enorgulleixen de la seva “oposició constructiva”, amb les seves crítiques amb propostes i participant en els acords postpandèmia de reconstrucció social.

Avisen, però, que els 44 anys d’Ajuntament socialista fan instal·lar la ciutat en “l’ensopiment” i que calen nous aires per “revitalitzar” el municipi. Lamenten les normes locals que fan que l’oposició sigui amateur i que no s’hi pugui dedicar a temps complet. Això “dificulta la tasca de fiscalització del govern”, diu Sans. Els republicans també discrepen de la política de comunicació amb l’oposició, que diuen que de vegades no és prou fluida, i estan en desacord amb l’ús del web municipal i el butlletí en paper Viure Sant Boi, “per impulsar la imatge de l’alcaldessa”. També creuen que l’ús institucional del català com a llengua preferent “de vegades no es respecta” en actes o en el butlletí.

Una candidatura que aspira a créixer força és Sant Boi en Comú Podem. Les dues llistes que es van presentar per separat el 2019, Podem i comuns, han aconseguit unir-se aquesta vegada, però la confluència no ha estat absoluta dins de l’espai. Esquerra Unida se n’ha desmarcat i es presentarà en solitari. En tot cas, els pírrics resultats dels anteriors comicis, amb només dos regidors cadascun dels partits, amb el mateix suport (7,39%), demostraven cert desconcert dels votants. La candidatura de coalició reivindica l’obra de govern aconseguida amb l’impuls des de dins, així com la tasca que va fer des de fora Podem. L’encaix ha triat com a lema Sumar per transformar, apel·lant a la idea d’unió, que l’espai a l’esquerra dels socialistes pot necessitar més que mai en les eleccions espanyoles de finals d’any si no vol un govern entre el PP i Vox. El seu alcaldable, Álex Pérez, emfatitza les polítiques de transformació energètica de la ciutat impulsades. Tot i que se sent seva l’obra del consistori, creu que hi ha aspectes a millorar i el seu objectiu és pactar amb partits d’esquerres, perquè es presenten com a força de govern que pretén seguir influint. A més de la transició energètica, vol continuar la dinàmica en mobilitat, amb nous carrils bici, i la recent creació d’un servei equivalent al Bicing barceloní, l’AMBici.

Però no tot són flors i violes. Si bé en una primera versió d’aquesta peça es posava l’accent en la unió en l’espai dels comuns, el desacord amb Esquerra Unida ha provocat una nova divisió i presenten una llista en solitari. De fet, els dos actuals regidors de la coalició Podem-Esquerra Unida s’hi han sumat, en no sentir-se representats pel pacte entre Podem i comuns. És l’única llista de partit, sense coalició, d’Esquerra Unida al Principat i la direcció de la formació l’ha admesa perquè han entès els arguments que no es pot donar suport a una confluència continuista amb un partit que ha fet de “crossa” del PSC durant dues dècades. Amb Xavier Alejandre d’alcaldable, pretenen centrar-se en les millores de la classe treballadora i a contribuir a un canvi en la ciutat. Volen ser una opció d’esquerres “que millori les condicions de la classe treballadora”, amb una candidatura amb representants de moviments socials amb la qual aspiren a tenir presència municipal en una ciutat on hi han tingut pes històricament. Els principals reptes que plantegen són la millora dels serveis públics, l’impuls de l’ocupació i de l’habitatge (amb el model cooperatiu de referència) i la mobilitat sostenible.

On hi ha hagut terrabastall ha estat a Ciutadans, en què la regidora Olga Puertas va passar a no adscrita per baralles amb el partit. Però això no s’acaba aquí: la pugna ferotge en la dreta unionista (amb el PP, Valents i Vox) s’afegeix a la recuperació del PSC, que ja va xuclar suports del partit taronja en les eleccions catalanes, en què va mantenir només un 7,3% dels vots. Caldrà veure si el discurs del seu candidat, Lluís Tejedor, molt centrat en la seguretat, té èxit i evita la desaparició del seu partit a l’Ajuntament, on és present des del 2015, amb tres representants. Els pilars dels “liberals” són anar en contra de l’ocupació il·legal, potenciar la seguretat alliberant els policies de les tasques administratives i crear feina abaixant impostos.

Pugna per entrar al consistori

La barrera electoral a Sant Boi filtrarà entre les forces per evitar una hiperfragmentació del vot. El 5% de suports exigit ja va provocar un ple de només cinc partits el 2019, però ara encara s’hi presenten més formacions. L’independentisme intentarà incrementar la seva força amb l’entrada de Junts i la CUP. Els de Turull i Borràs es presenten als comicis amb un bon clima per l’efecte Trias a Barcelona, que desconeixen si els empentarà als municipis metropolitans, i amb un projecte rejovenit. Liderat per Ramon Barau, un independent vinculat al teixit associatiu, pretén superar les fronteres pròpies del partit. El 2019 va quedar a un centenar de vots d’entrar a l’Ajuntament i de revalidar l’únic regidor que tenia CiU. En els comicis del 14 de febrer van obtenir un 8,1% de vots i en les europees del 2019, un 11,73%, que va contrastar amb l’insuficient 4,67% que va obtenir en les municipals del mateix dia. La clau serà la mobilització d’un electorat independentista que fins ara ha optat per vots duals. Reviu Sant Boi és el lema que han triat per a un programa que vol potenciar el comerç local amb bonificacions fiscals i incentius a joves emprenedors, millorar la seguretat en determinats barris amb l’impuls de mesures contra l’ocupació conflictiva i crear un espai autogestionat per a joves. La millora de la mobilitat en alguns punts de la ciutat també és una prioritat.

Un dels problemes que podrien tenir és la competència d’una llista formada per membres que venen de l’univers convergent i independents, Avancem Sant Boi, però es presenta amb un discurs municipalista diferent del tarannà tradicional de CiU. Els drets electorals els els ha cedit el PDeCAT, però “sense relació amb el partit”. Segons assegura el seu alcaldable, Jaume Icart, volen impulsar una candidatura centrada exclusivament en temes de ciutat i evitar “la confusió partidista”, que els fa nosa.

D’altra banda, la CUP només va ser present a l’Ajuntament del 2015 al 2019, quan en va sortir. Els anticapitalistes, liderats per un jove Jordi Barbero, membre del secretariat nacional del partit, volen “presentar batalla ideològica” i fer d’oposició contundent al PSC, davant els pactes i l’“excessiva” suavitat de les altres formacions.

L’interrogant és Vox. En les eleccions al Parlament del 2021, va obtenir un 9,4% dels vots, però no és clar el seu projecte local. El PP, amb una jove Natalia Ortega que prioritza la seguretat i la “moderació”, espera beneficiar-se de l’auge a l’Estat, si bé l’aparició tardana de Valents podria embolicar la troca. En tot cas, la disputa del vot per entrar al consistori anirà de pocs sufragis i la campanya serà clau per mobilitzar els votants.