Política

Estat espanyol

El president del TC encarrega un pla de xoc per agilitzar la tramitació dels recursos

El Tribunal Constitucional reconeix que actualment està “seriosament endarrerida” i pretén “posar-la al dia” en un termini de “sis mesos”

La magistrada Laura Díez s’aparta del recurs contra el decret que elimina el 25 % del castellà a l’escola catalana perquè va assessorar el govern

El president del Tribunal Constitucional (TC) espanyol, Cándido Conde-Pumpido, ha encarregat l’elaboració d’un pla de xoc “per posar al dia, en un termini de sis mesos, la tramitació dels recursos d’empara, que actualment es troba seriosament endarrerida”.

En un comunicat, el TC explica que el pla de xoc el confeccionarà un equip de treball configurat pel secretari general, Andrés Gutiérrez, el secretari general adjunt, Juan Carlos Duque, i el lletrat adscrit al president Ignacio Sánchez Yllera.

L’elaboració d’aquest pla es va acordar ahir dimecres en una reunió de treball amb tots els lletrats coordinadors de les diverses especialitats. Per contribuir a aquesta “posada al dia”, el ple del tribunal va acordar la contractació de vuit nou lletrats col·laboradors.

La magistrada del TC Laura Díez s’aparta del decret que elimina el 25 % de castellà

La magistrada del Tribunal Constitucional (TC) espanyol Laura Díez s’inhibirà dels recursos que afecten la llei i el decret llei de la Generalitat que elimina els percentatges d’idiomes a les aules.

Díez ha comunicat al president del TC, Cándido Conde-Pumpido, que s’abstindrà de participar en la deliberació d’un dels punts del ple de la setmana vinent, referent al recurs presentat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret català. Aquesta abstenció també s’hauria d’ampliar a un recurs d’inconstitucionalitat que van presentar PP i Cs contra la mateixa normativa.

La jutge ha demanat apartar-se del cas perquè va avalar la normativa catalana quan formava part d’un organisme assessor de la Generalitat. Díez va ser vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, òrgan assessor de la Generalitat, que va emetre un dictamen sobre el decret que trasllada la responsabilitat dels projectes lingüístics al departament d’Educació i la llei que reconeix l’“ús curricular” del castellà, en els quals avalava la constitucionalitat d’aquestes normes.

Segons les fonts, Díez formularà la seva abstenció immediatament per després formalitzar-la legalment. Posteriorment haurà de ser aprovada pel ple. Dins el tribunal veuen aquesta situació com a “normal” en entendre que la inhibició de Díez és “obligada” en aquest cas per la seva participació prèvia en la qüestió.

És la primera abstenció de Laura Díez al Constitucional, si bé les fonts apunten que en vindran més derivades del seu anterior càrrec com a directora general d’Assumptes Constitucionals al ministeri de Presidència, cosa que la relaciona amb normes i decrets aprovats pel govern espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Borràs i Ramis, testimonis mèdics de la brutalitat de les tortures

barcelona
estat francès

França convida Rússia al 80 aniversari de Normandia, però no a Putin

barcelona
guerra a gaza

Israel diu haver mort al Líban un comandant de les forces especials de Hezbol·là

barcelona
política

Junts vol reforçar la competitivitat de les empreses per la via del valor afegit

sant joan les fonts

El PP demana mesures per a la inserció laboral de persones amb alt risc d’exclusió social

GIRONA
guerra a gaza

L’Iran adverteix Israel que respondrà amb armes mai vistes

barcelona

Les Juntes Electorals tomben vuit candidatures de les eleccions del 12-M

barcelona
Bèlgica

Prohibeixen una “cimera” de la ultradreta europea a Brussel·les

Barcelona
política

La Junta Electoral de Girona proclama 15 candidatures i n’exclou una

girona