ERC proposa que calgui un 55% de sís per validar el resultat en un referèndum
És el que preveu l’esborrany de la ponència política que votarà en el congrés del gener
Vol entrar ja a parlar d’autodeterminació en la taula de negociació
ERC jugarà fort a partir d’ara per la proposta d’un acord de claredat llançada pel president Pere Aragonès en el debat de política general al setembre, a fi de definir les condicions d’un referèndum d’autodeterminació pactat, primer a dins de Catalunya, per portar-ne tot seguit el resultat a la taula de negociació oberta amb l’Estat. Aquesta és l’aposta principal de la ponència política que el partit sotmetrà a l’aprovació final de les bases en el congrés convocat per la renovada direcció el 28 de gener a Lleida, a partir d’un text que ahir va enviar a la militància per obrir-hi el període d’esmenes, que es debatran al llarg del gener en congressos territorials i sectorials.
“És aquí on posem l’accent de la ponència política, perquè és evident que això és el que haurà d’ocupar el procés de negociació en els propers temps”, justificava ahir la portaveu, Marta Vilalta, que tot i que creu que la carpeta de la desjudicialització encara no està tancada en la negociació amb l’Estat, ja és “hora” d’obrir la de l’autodeterminació, començant per una proposta que es consensuï primer a Catalunya entre partits, entitats i agents socioeconòmics i representi el 80% de la població que les enquestes detecten des de fa anys a favor d’un referèndum.
L’esborrany inicial dissenyat per la direcció, en tot cas, predica amb l’exemple i obre joc amb una proposta base de les condicions que creu que hauria de tenir un referèndum pactat a fi que el resultat fos vinculant tant en clau interna com externa. El document, en aquest sentit, es fixa en casos similars que s’han produït en els últims anys, i proposa d’entrada que la pregunta sigui clara, “com la del referèndum de l’1-O” (“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?”), que hi puguin votar tots els majors de 16 anys residents al país (com en el referèndum escocès del 2014) i els catalans a l’exterior amb dret a vot en les eleccions al Parlament, i que una victòria clara del sí hauria de donar lloc a un procés de negociació “de bona fe” entre els dos governs, amb mediació internacional, per a la creació d’una República catalana, en la línia del que va fixar la Cort Suprema del Canadà arran dels referèndums al Quebec, que després va quedar recollit en la seva llei de claredat. Per tal que es considerés que el sí és “clar”, això sí, ERC creu d’entrada que hi caldria un mínim del 50% de participació i el 55% de vots afirmatius, copiant la fórmula del referèndum de Montenegro que en va permetre el 2006 la separació amistosa de Sèrbia per un marge de quatre dècimes, i amb l’aval de la UE. “Agafem aquest cas veient que el precedent dona la màxima legitimitat i un plus d’homologació a escala internacional que serà necessària en el camí del reconeixement”, justificava Vilalta.
L’esborrany de la ponència política es completa amb un segon bloc dedicat al foment del “bon govern”, amb el detall d’un seguit de polítiques que el partit ja ha posat en marxa allà on governa, i amb què planteja construir alhora espais de sobirania en l’àmbit energètic, feminista, social, democràtic i, com a novetat, ara també en el lingüístic i cultural.
S’allarga la negociació dels comptes
El govern va reprendre ahir les converses, ja diàries, amb els comuns, Junts i el PSC per mirar de tancar un “acord a quatre” que Vilalta veuria factible i com el “millor” escenari. Això sí, la republicana es mostrava resignada amb els terminis, ja que encadenen sis setmanes de negociacions i una trentena de reunions. “Ja hem fet molts esforços, s’ha intercanviat documentació, s’ha debatut sectorialment i hauríem d’estar en disposició de poder-los aprovar al govern”, sostenia. ERC manté l’esperança que el debat a la totalitat pugui ser abans de final d’any, a fi que els comptes definitius es puguin aprovar a finals de gener i no calgui més que una mera pròrroga “tècnica”, però admet que no és a les seves mans. En aquest sentit, Vilalta no descarta que es pugui anunciar un primer acord per separat amb un grup si detecta actituds “dilatòries” en d’altres –en al·lusió al PSC, amb qui assegura que no té sobre la taula la B-40 ni l’ampliació de l’aeroport del Prat–, sobretot si aquests dies culminen les converses més avançades amb els comuns, que ahir insistien tanmateix que cal arribar al 25% del pressupost de sanitat per a l’atenció primària. Junts també va advertir ahir que hi ha “desavinences no menors” en àmbits com ara salut, renovables, polítiques socials i educació, i va exigir més “concrecions i humilitat” a ERC.
