Política

MARCEL COMAS SUBIRÀ

CAP DE L’OPOSICIÓ A MONTMELÓ (CANVIEM MONTMELÓ)

“Cal un diàleg actiu i amb una atenció més profunda als problemes de la gent”

“Si s’obre un procés per demanar l’opinió dels veïns no pots dirigir-la en una direcció determinada”

“Els problemes de la gent es detecten més trepitjant els carrers que no als despatxos”

“Cal fer un bon reequilibri, perquè això beneficia tot el poble”

Aquí tenim un pla director urbanístic del Circuit des del 2016 i el més calent és a l’aigüera
Al centre hi ha d’haver comerç i equipaments, però també hi ha d’haver habitatge social
Ha estat un mandat d’oportunitat perduda de fer un Montmeló més plural i de consens

La candidatura de Marcel Comas Subirà (Montmeló, 1979) va ser presentada públicament al veïnat a finals de novembre, en un ambient que el va encoratjar força. Ha format part de diverses entitats esportives, culturals i socials de Montmeló. És el director de la biblioteca Lolita Milà de Martorelles.

Va ser triat alcaldable al juliol. Prou temps per ser conegut?
Sempre he viscut a Montmeló. En soc regidor des del 2015. He treballat amb entitats. Modestament, crec que la gent d’aquí em coneix prou. Però per a la gent que no em conegui farem més trobades pels barris, com ja fa temps que ho estem fent.
Fa passejades pels barris. Què n’ha tret?
Els problemes de la gent es detecten més trepitjant els carrers que no als despatxos de l’ajuntament. Cal parlar amb els veïns a peu de carrer. Hi ha casos que no vindran a l’ajuntament demanant cita prèvia en horari de matins per ser resolts, sinó que s’ha d’actuar allà on es produeixen. Hem rebut moltes propostes, i algunes s’han traslladat en forma de mocions i de preguntes. D’altres, a més llarg termini, estan incorporades al nostre programa i, si podem governar, les durem a terme.
Quins són els tres principals problemes de Montmeló?
Cal més diàleg amb la ciutadania, però tractant-la amb el respecte que es mereix. Cal un diàleg actiu i amb una atenció més profunda als problemes de la gent. S’han fet pressupostos participatius, que era quelcom que demanàvem, però cal aprofundir i treballar-los més...
Què vol dir?
Per exemple, l’última proposta que va guanyar als pressupostos participatius: la gent va votar una cosa i després se’n va fer una altra. Això és una falta de respecte i desmobilitza.
Quina era la proposta?
Instal·lar uns contenidors per recollir envasos que, a canvi, donaven als veïns uns vals de descompte per al comerç local i per a activitats culturals. Però es va instal·lar un sol contenidor al pavelló municipal, que sempre està ple, de l’empresa Ecoembes. El retorn va a la seva fundació i se suposa que és per a finalitats solidàries. Està bé, però no és el que la gent va votar. Després ens queixem que la gent no participa.
Més problemes...
Les polítiques municipals haurien de tendir a augmentar la justícia social. O, almenys, que no generessin més desigualtats que les que ja hi ha. Tot i que els actuals partits del govern són forces progressistes, nosaltres els portem més cap a l’esquerra.
Per exemple?
Per exemple, no van voler entrar a debatre les ordenances fiscals. Nosaltres proposàvem una progressivitat més gran, una reducció de l’impost de béns immobles (IBI) residencial, perquè a Montmeló tenim el tipus de gravamen al capdamunt de tot de la província i, en canvi, la renda per càpita és a la cua del Vallès Oriental. Alguna cosa no estem fent bé.
I el tercer repte?
Cal posar la vida de la gent al centre de les polítiques municipals. No pot haver-hi cap grup de pressió que passi per sobre de la vida dels veïns. Això vol dir donar prioritat a equipaments i parcs públics i no a una benzinera al centre de Montmeló. O, també, treballar contra la contaminació atmosfèrica que ens fa emmalaltir. Molta gent diu que Montmeló fa pudor. Doncs bé, cal crear una ordenança per les pudors.
Els preocupa la participació. Si governen, com millorarà?
Intentarem que cada veí pugui fer arribar la seva veu i les seves propostes sense encaminar-les. Si s’obre un procés per demanar l’opinió dels veïns, el que no es pot fer és dirigir aquesta opinió en una direcció determinada.
Què hem de fer amb el Circuit de Catalunya?
És un projecte de país. Fa poc que el conseller ens va presentar un projecte per als pròxims anys per dinamitzar-lo. Aquí tenim un pla director urbanístic del Circuit que es va aprovar el 2016, i el més calent és a l’aigüera. Aquest pla preveu, per exemple, una zona de formació i innovació. I nosaltres diem que, si s’ha de dur a terme, es tingui en compte el teixit industrial de la comarca. Aquí hi ha molta indústria d’automoció. Cal formació en automoció, en energies renovables i en nous models de mobilitat.
Això és tot?
També caldrà parlar amb el Circuit d’algunes promeses i acords que no està complint.
Com ara?
L’integrament acústic. Hi ha escoles i habitatges afectats pel soroll del Circuit, que no s’ha acabat d’integrar. L’IBI que paga el Circuit es manté com a rústic. Pensem que ja està bé. Si és un equipament de país, ha de pagar un IBI d’equipament. També pensem que si el pla director no s’ha de portar a terme, cal replantejar-ho.
Els ecologistes estan en contra del pla estratègic.
Nosaltres vam fer al·legacions al pla amb relació a les aigües i a l’exclusió de la zona de kàrting. Puc entendre les queixes. Però també hi ha una part positiva: desenvolupar una indústria més avançada. Tot té els seus pros i els seus contres, però ja que tenim el Circuit, mirem de treure-li el màxim rendiment i encaminar-lo cap a compromisos ambientals.
Tenen alguna proposta més?
També ens preocupa molt, i això ja ho hem comunicat, la situació tan lamentable d’algunes treballadores i treballadors. Si el Circuit és un equipament de país, ha de donar exemple i contractar en condicions correctes.
Què és Montmeló?
Un poble meravellós on he nascut i crescut i que m’estimo molt. És un poble de l’àrea metropolitana molt ben comunicat i que ofereix moltes oportunitats. Un lloc on neix el riu Besòs. La feina que s’ha fet per recuperar aquest riu ha estat notable i s’ha de seguir treballant-hi. Un poble que era agrícola, que es va industrialitzar i que ara tendeix cap al sector de serveis... Espero que canviï en els pròxims anys, que la gent se’l faci seu i no es converteixi en una ciutat dormitori, que és un dels perills dels pobles de l’àrea de Barcelona, sinó que estigui ple de vida comercial, cultural, etcètera...
Els pobles del Besòs treballen perquè la llera sigui un gran passeig cívic...
Hem viscut durant anys d’esquena al riu. Quan jo era petit era un abocador. S’ha recuperat i el pas ambiental que s’ha fet és molt important. Però també cal connectar amb pobles de l’entorn. És una via natural que tampoc es pot sobreexplotar.
Hi ha equilibri entre els barris?
Molta gent ens ha fet arribar que de vegades es dona prioritat al centre. El carrer Major, el carrer Diputació, que és la zona comercial... La resta queda com a zona residencial o aïllada. Els barris dels afores han estat descuidats pel que fa a serveis i zones verdes. Caldria un reequilibri en distribució d’equipaments i serveis i zones verdes.
Tenen problemes d’habitatge?
A Montmeló no hi ha habitatge social ni públic de lloguer, tot i que fa temps que el demanem. El govern ho estudia, però el vol situar als afores, a tocar de l’autopista. Creiem que no. Al centre hi ha d’haver comerç i equipaments, però també hi ha d’haver habitatge social. I algun equipament pot ser a Sant Crist i a Can Tabola. Cal fer un bon reequilibri, perquè això beneficia tot el poble.
Estan satisfets del sistema de recollida d’escombraries?
El sistema actual no ens sembla malament, però sí que hauria calgut més debat amb la ciutadania. Fa l’efecte que es va fer alguna trobada, però per vendre el que ja havien decidit. Ara, ja que està triat, cal millorar-lo.
Vostès què plantegen?
Potser arribaríem allà on som, però seria després d’una participació ciutadana més gran. Hi ha altres models, com la recollida porta a porta, o un sistema mixt, amb recollida porta a porta i contenidors intel·ligents tancats. Els barris s’han trobat un sistema triat per l’Ajuntament i, d’un dia a l’altre, s’hi han hagut d’adaptar. També s’ha de fer més sensibilització sobre el perquè i com s’ha de reciclar. Si no, de res serveix canviar contenidors.
Com valoren els tres anys i escaig de mandat municipal?
La pandèmia ha afectat molt. Però aquí hi ha quatre grups més o menys progressistes i hem trobat a faltar voluntat d’arribar a acords i consensos més amplis. El pacte de govern entre el PSC i el regidor d’ERC es va produir durant la pandèmia i no es va voler arribar a acords amb els altres grups de l’oposició, tot i que sí que van incorporar propostes nostres, com ara bonificar comerços i augmentar els ajuts socials. Ha estat un mandat d’oportunitat perduda de fer un Montmeló més plural i de consens.
Com són les relacions amb el govern municipal?
Les relacions són bones, tret d’aquesta decepció per defugir acords més amplis, aquest no voler complicar-se la vida i debatre a fons els problemes municipals. Fan com si tinguessin majoria absoluta, i no la tenen.
Fan autocrítica?
Acostumem a fer-la. Vam veure que fèiem massa debat frontal, massa crispació i que la gent no ho entenia, i fa temps vam decidir actuar d’una manera més propositiva, combinant crítica i fiscalització però també fent propostes que sumin al poble.
Què faran si governen?
Parlar amb la resta de grups municipals, mirar d’arribar a acords per fer un govern sòlid que representi el màxim de la ciutadania.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES