Política

Memòria històrica

Una nova veu “feminista”

L’anàlisi del setmanari ‘Acció Ciutadana’ posa al descobert l’articulisme de la mestra olotina Llibertat Serra

L’historiador i periodista Carles Ribera destaca que la publicació republicana és avantsala de la premsa comarcal

“Ara ja no es discuteix com en els concilis, si tenim ànima o no; que no ens robin doncs l’aliment, la vida, l’elevació de la nostra espiritualitat.” Sota el pseudònim d’Hebe Montblanc, la mestra olotina Llibertat Serra i Bartrina (1913-1988) escriu a la secció Pàgina femenina del 7 de març del 1931 del setmanari republicà Acció Ciutadana. “No volem tant i volem més”, assenyala en relació amb el temor dels “reaccionaris” de qui farà el dinar, qui planxarà les camises i de què se’n farà dels infants si les dones “conreen la intel·ligència”. Cal situar aquesta veu “feminista” –la de l’educació com a base per a l’alliberament de la dona– en el context dels anys trenta, destaca l’historiador i periodista Carles Ribera en relació amb la troballa de Llibertat Serra com a única dona articulista d’Acció Ciutadana, en una època en què hi havia poques dones periodistes i menys en la premsa comarcal. Ribera ha aconseguit traçar una biografia de Llibertat Serra, inclosa a Acció Ciutadana. Premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934), de la Fundació Irla. Mestra formada a la Normal de Girona, el 1932 és destinada a l’escola de Llançà i durant la guerra va ser mestra de la de Bordils. Quan Acció Ciutadana es trasllada a Girona signa amb el seu nom i cognom. També publica al quinzenal El Poble de Salt i al setmanari Esquerra d’Olot. Després de la guerra, suspesa de sou i feina, depurada com a mestra republicana, i amb el nom de Dolors Serra Bartrina, signa algunes traduccions al castellà per a editorials de Barcelona.

De l’anàlisi que Carles Ribera ha fet d’ Acció Ciutadana , en destaca quatre etapes: abans de la República, quan un grup d’olotins endeguen un setmanari per difondre l’ideari republicà. Ja amb la proclamació de la República, quan Esquerra a Olot s’organitza entorn d’Acció Ciutadana. Posteriorment decideixen traslladar el projecte a Girona, on esdevé ja l’òrgan d’Esquerra. L’última etapa és quan Esquerra perd les eleccions municipals a Girona i comença el declivi del setmanari. Per Carles Ribera Acció Ciutadana no només és un exemple de premsa de partit, sinó que és el precedent de la premsa comarcal tal com l’entenem ara: “Tenen corresponsalies i no només hi ha notícies del partit, sinó de la vida social, d’esports.” A Acció Ciutadana hi escriuen els periodistes del republicanisme gironí: Emili Vigo, que va dirigir La Humanitat a l’exili, Agustí Cabruja, Josep Maria Corredor, el qual serà secretari personal de Pau Casals a l’exili, i el mestre Artemi Casanovas, un dels principals ideòlegs de la publicació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TJUE reobre la partida belga

Luxemburg
Pakistan

El balanç de morts en l’atemptat contra una mesquita a Peshawar ja supera els 80

Islamabad

Tempesta política per un nou episodi d’espionatge policial a moviments socials

barcelona
JAUME DARBRA MUÑOZ
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A TIANA (ERC)

“Hem d’unir tots els veïns de Tiana entorn d’una idea de poble”

TIANA

Pendents ara dels serrells

BARCELONA

El PSOE obvia Igualtat i tira pel dret per corregir la llei del “només sí és sí”

madrid
opinió
LLUÍS FALGÀS

Un pressupost difícil

Blinken crida des d’Israel a “reduir el cicle de violència”

Beirut

Jaume Quintana torna a ser candidat de JxCat a Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO