El cap d’Informació dels Mossos nega persecucions ideològiques
L’intendent Carles Hernández assegura que actuen amb “absoluta neutralitat política” i que només investiguen extremismes violents” que suposen una amenaça per a la seguretat
L’intendent Carles Hernández, cap de la Comissaria General d’Informació ha assegurat que els Mossos d’Esquadra actuen amb “absoluta neutralitat política” i ha negat que cometin “persecució ideològica”, ja sigui a polítics, moviments socials, associacions de veïns o sindicats, ja que només investiguen els “extremismes violents” que suposen una amenaça per a la seguretat. Així ho ha explicat a la compareixença a la comissió d’estudi del model policial del Parlament, al costat de l’intendent i futur comissari Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, i en presència del comissari en cap de la policia autonòmica, Eduard Sallent.
Hernández ha subratllat que els Mossos són una policia “democràtica” que defensa i preserva drets i llibertats, i mantenen una “estricta neutralitat política i ideològica” i no “persegueixen” persones per la seva ideologia, sinó les conductes “il·lícites”, independentment del que opinin els seus autors.
En resposta al diputat de la CUP Xavier Pellicer, Hernández ha insistit que els Mossos no persegueixen moviments socials, sindicats, comitès d’empresa o associacions de veïns, sinó que es limiten a investigar a qui exerceix un “extremisme violent”, individualitzant les seves conductes.
“Prou feina tenim amb els violents com per malbaratar recursos per investigar, com algú pensa, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o al Sindicat de l’Habitatge. No gastarem ni un minut d’un recurs públic a perseguir algú que no s’ho mereix”, ha remarcat.
“No he vingut aquí a convèncer ningú, he vingut a explicar què fem i, sobretot, què no fem, i li puc garantir que no fem persecució política, no fem persecució ideològica. És un dogma dels Mossos, i em sap greu haver-ho de repetir, però és que és així: no fem persecució política ni ideològica. Fem i farem persecució d’extremismes violents”, ha subratllat.
En aquest sentit, ha deixat clar que per als Mossos, la PAH o el moviment per l’habitatge no són un “extremisme violent”. “Si algú diu que investiguem la PAH, no entén el que fem...la PAH no és un extremisme violent, no està sota la lupa”, ha indicat, encara que ha precisat que una altra cosa és si en alguna manifestació del moviment per l’habitatge alguna persona comet un fet delictiu, ja que llavors sí que se l’investiga, “però no per ser de la PAH”, ha puntualitzat.
També ha aclarit que no investiguen càrrec electes, ni diputats, ni regidors, ni sindicalistes, pel fet de tenir aquesta condició. “Si el 2022 el cap de la Comissaria General d’Informació ha de venir a dir que no investiguem polítics per ser polítics, em sembla ridícul. Disculpin l’expressió, però l’hi diré: no ho fem, no ho hem fet i no ho farem”.
Principals amenaces
El responsable d’Informació ha evitat concretar quin tipus d’extremismes ideològics tenen detectats a Catalunya, encara que ha detallat que a nivell europeu s’han fixat com a “grans amenaces” el gihadisme i la ultradreta, amb el seu discurs de l’odi “a l’empara d’una major presència” als parlaments.
El diputat de VOX Andrés Bello li ha preguntat llavors si, en nomenar únicament el gihadisme i la ultradreta, s’havia “oblidat” dels nacionalistes i de l’”extrema esquerra”, als quals ha responsabilitzat d’agressions i amenaces a Catalunya.
Hernández ha aclarit que no se n’havia oblidat, però que a nivell europeu existeix un consens en què els dos extremismes violents “més potents” actualment són el gihadisme i la ultradreta, encara que ha precisat que no es pot negar que a Catalunya l’espectre “és molt ampli”.
“A ningú se li escapa que a Catalunya tenim extremismes violents. Persones i grups que defensen l’ús de la violència contra persones i l’ús de la força contra béns per defensar la seva ideologia. No m’importa que sigui per un motiu ideològic, polític, religiós o futbolístic, ens és indiferent. Nosaltres no mirem la ideologia, no mirem qui és la persona, sinó què ha fet i perquè”, ha emfatitzat.
Sobre el terrorisme, ha destacat que el seu objectiu és prevenir les amenaces, per evitar que es torni a repetir un atemptat com el d’agost del 2017 a les Rambles de Barcelona i a Cambrils (Baix Camp), per la qual cosa la seva funció és detectar els riscos a temps i prevenir abans que ocorri.
“Ningú tenia cap dada sobre la radicalització dels nois de Ripoll (els membres de la cèl·lula que van cometre els atemptats el 17A). Això no ens pot tornar a ocórrer. Des del 2017 hem establert noves línies d’actuació per tenir més antenes i més capacitat per detectar”, ha indicat.
Hernández no ha volgut concretar si els Mossos disposen del sistema d’espionatge Pegasus, encara que ha insistit que totes les eines que utilitzen per restringir drets fonamentals estan tutelades i emparades per l’autoritat judicial.
Per la seva banda, l’intendent Ramon Chacón, que a principi l’any va rellevar al capdavant de la Comissaria General d’Investigació Criminal Antoni Rodríguez -que ha denunciat en un jutjat contenciós suposades ingerències durant la seva etapa per part de l’ara comissari en cap Edudard Sallent-, ha defensat que els Mossos actuen amb “absoluta neutralitat política i imparcialitat”.
Després de la intervenció dels comandaments policials, el diputat del PSC-Units per Avançar Ramon Espadaler ha mostrat la seva “confiança absoluta” en la labor dels Mossos i ha assegurat que no era necessari demanar-los que fossin gelosos davant “potencials irrupcions” en la seva labor, perquè els generen la confiança suficient per saber que “això no serà així”.
