Més tarifa regulada i bo social
Ajudes de 3.000 milions per frenar l’impacte de la crisi energètica al 40% de llars
Els veïns amb caldera de gas comunitària tindran una nova tarifa d’últim recurs tot el 2023
Descompte del 40% per als empleats d’ingressos reduïts
Facua alerta de les traves que les elèctriques posen sovint per al bo
El pla energètic de contingència davant l’hostilitat militar de Putin que el govern de Pedro Sánchez va aprovar dimarts en el Consell de Ministres per ser enviat a Brussel·les era inconcret, i ahir es va saber el perquè: el president espanyol s’havia reservat anuncis concrets d’impacte en el ple del Congrés en què informava del Consell Europeu del 7 d’octubre i de les mesures davant la guerra a Ucraïna que no albira la fi. El govern mobilitzarà 3.000 milions addicionals del pressupost per esmorteir l’alça del gas i l’electricitat en el 40% de llars. Les principals mesures –que s’aprovaran dimarts en el Consell de Ministres– són l’extensió del bo social –ara cobreix 1,3 milions de llars–, una nova categoria temporal per a llars de treballadors d’ingressos reduïts perquè tinguin un descompte del 40%, i la creació de la tarifa d’últim recurs (TUR) el 2023 per a comunitats de veïns (1.600.000 llars) amb caldera de gas comunitària.
Les comunitats amb la calefacció centralitzada eren un forat negre de l’actual sistema: els seus veïns eren tractats com a clients industrials per l’alt consum (més de 50.000 quilowatts/hora l’any) i tenien vetat l’accés a tota tarifa regulada, i això els desprotegia i multiplicava el cost fix del rebut a les portes d’un hivern alcista per culpa de Putin. “Prop d’1,7 milions de llars es beneficiaran d’una reducció de més de la meitat en el rebut respecte al que pagarien en el mercat amb les ofertes actuals”, va anunciar Sánchez per al 2023.
Bo elèctric i tèrmic
Pel que fa al bo social, hi ha un augment del descompte per als consumidors vulnerables del 60% al 65%, i per als vulnerables severs, del 70% al 80%. El bo social tèrmic, al seu torn, veu incrementada l’ajuda des de la forquilla que va de 35 euros a 350 euros l’any (segons la zona climàtica del beneficiari) fins a una nova forquilla de 40 euros a 375 euros l’any. “Tant de bo aconseguim la pau, però reconeguin amb mi que la celebració de referèndums il·legals no és la millor manera de facilitar un procés de diàleg”, va exposar Sánchez a socis com Pablo Echenique (Podem) o Gabriel Rufián (ERC).
Què són “pocs ingressos”?
El punt més difús del nou escut de Sánchez és fixar què són ingressos reduïts, l’etiqueta que encara ara no té un llindar delimitat –segons admeten fonts de La Moncloa– i que serà el requisit per rescatar les llars on el fet que un dels seus membres tingui feina no vol dir ser invulnerable. De la seva delimitació en depèn l’èxit de cobertura dels nous beneficiaris del 40% del descompte sobre la factura i que La Moncloa estima de moment en prop d’1.500.000 llars. “Votaran a favor que les despeses en calefacció i aigua calenta en 1,7 milions de llars amb caldera de gas comunitària vegin estesa la protecció de les tarifes regulades?”, desafiava el president al PP. “Si són bones mesures, per descomptat que tindran el nostre suport”, avançava la secretària general del PP, Cuca Gamarra.
Midcat i oblit del bus
Rufián (ERC) va recordar a Sánchez la carpeta del Midcat amb un matís: “ERC no dubta de la idoneïtat i la necessitat d’una infraestructura com la del Midcat com a alternativa al xantatge de Putin o al model nuclear de Macron, però no ho venguin com si fos una infraestructura verda, perquè el Midcat no ho és: no hi passarà hidrogen, hi passarà gas.” Per Ferran Bel (PDeCAT), no és comprensible que la gratuïtat de l’abonament sigui a rodalies i prou. “Em vol explicar què dirà al ciutadà que es desplaça igualment a treballar i que suporta la inflació perquè ho fa amb bus i no té l’alternativa del ferrocarril? Aquest no té dret a ser ajudat pel pressupost davant la inflació?”, va etzibar Bel, sense trobar la resposta del president espanyol. “No el sorprendrà que una catalana li digui no et crec, senyor Sánchez.” Després de recordar-li que “la crisi energètica no va arribar amb la guerra per més que ho repeteixi, ja venia d’abans”, i després de concedir-li que “parlar de les mesures és la part bonica”, Míriam Nogueras (Junts) va etzibar al president espanyol que “no és digne ni just compensar les elèctriques amb 1.360 milions de diners públics en un moment en què tripliquen els beneficis”. “Quantes pimes i autònoms es podrien beneficiar d’aquests 1.360 milions?”, es preguntava retòricament Nogueras.
Agilitar l’accés al bo
L’associació de defensa dels consumidors Facua veu bé el pla però reclama un canvi regulador de calat en el procés de sol·licitud del bo social per “agilitar els tràmits i protocols” que ara han de seguir els usuaris. L’associació Facua recorda que “en molts casos” les companyies elèctriques estan posant “excessives traves” als consumidors i “dilatant innecessàriament els temps” per accedir al bo, i reclama a l’Estat una campanya institucional de publicitat per arribar a tot el públic de beneficiaris.
L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), al seu torn, veu “interessants” algunes mesures anunciades pel president del govern espanyol per rebaixar la factura de la llum. En declaracions a l’ACN, la portaveu de l’entitat, Maria Campuzano, adverteix que els anuncis proven que en el fons el sistema actual de protecció de famílies vulnerables té mancances, i denuncia la temporalitat de les mesures. La portaveu de l’APE celebra la creació d’una nova tarifa regulada (TUR) per a comunitats de veïns amb calderes centralitzades de gas natural fins a final del 2023. “Deixa clar a les famílies que és important que estiguin en el mercat regulat”, relata Campuzano, que anima les famílies a revisar les seves factures perquè vegin si ara estan en el mercat regulat o no. Pel que fa a l’extensió del bo social i a la nova categoria de consumidors amb dret a descompte d’un 40% en les seves factures, Campuzano ho valora positivament però recorda que és temporal i que els problemes burocràtics per accedir al bo social continuen sense solucionar-se. “Fa temps que denunciem que els límits no són suficients”, rebla.
Davant la incapacitat del club de la UE de tenir una solució per als 27, Madrid i Lisboa van aconseguir l’aplicació d’una “excepció ibèrica” per frenar l’impacte irracional del gas en el preu de l’electricitat, i al final és aquesta via ad hoc la que s’estendrà a tota la UE. El que sí que han pactat els 27 socis és un estalvi del 15% en el consum de gas, aprovat abans de l’estiu per anticipar-se a l’hivern, i que ara els estats concreten en els plans de contingència. Els màxims històrics del gas d’agost i setembre van fer reaccionar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, del PP europeu, que va liderar el desacoblament del gas del preu de l’electricitat i la fixació d’un preu màxim al gas rus. Tot i que Von der Leyen va pactar amb els Estats Units l’enviament de 15.000 milions de metres cúbics més de gas a la UE el 2022, Brussel·les es troba que un gas ja car és encara més inflacionari perquè al mercat es paga en dòlars, i en aquest 2022 l’euro viu una depreciació del 12% respecte al bitllet amb la cara de George Washington.
Sánchez: “Res de deixadesa, vull agilitar l’execució”
El president espanyol, Pedro Sánchez, oferia el seu balanç de mesures d’escut per l’alça de preus, i e n les rèpliques va haver d’escoltar un clam per part de Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Ferran Bel (PDeCAT) sobre l’execució pressupostària a Catalunya del 16%. Sánchez els va assegurar que el nivell d’execució del primer semestre del 2022 “no és imputable a la deixadesa o a la manca de compromís” i que el seu govern està “compromès a agilitar l’execució pressupostària a Catalunya”. Sánchez ho atribueix a “colls d’ampolla” i reivindica una inversió directa en infraestructures de 314 milions d’euros, “un 38% més que el primer semestre del 2021”.
