Macron s’enfronta a una vaga de refineries en plena crisi energètica
Sis de les set plantes de carburants estan bloquejades per una reclamació salarial
Les protestes són per la inflació i els beneficis de les companyies
Tots els esforços estaven posats en el gas i l’electricitat i, finalment, és una vaga de refineries de petroli el que està sacsejant el govern francès en aquest inici de tardor. Des de fa dues setmanes, les refineries de TotalEnergies i Esso-ExxonMobil s’han anat sumant una darrere l’altra a aquesta vaga per reclamar un augment salarial del 10%, atesos la inflació i els grans beneficis d’aquestes companyies en plena crisi energètica per la guerra d’Ucraïna.
Actualment, són sis plantes sobre set i això fa que una tercera part de les gasolineres del país tinguin problemes de subministrament, sobretot al nord de França i la regió de París, amb cues quilomètriques.
Davant la situació, l’executiu d’Élisabeth Borne ha decidit ordenar la requisició de personal en alguns dipòsits de carburant per desbloquejar aquest subministrament. Però això no ha fet més que inflamar la posició sindical, encapçalada per la central més dura, CGT.
Les quatre plantes de Total a Normandia, el Loira Atlàntic, Lió i Marsella estan en vaga. I també s’hi han afegit les dues d’Esso a Normandia i Marsella, malgrat que dimarts la direcció va acordar un increment salarial del 6,5% amb els sindicats majoritaris més moderats, però que no ho són a les refineries. Per això, el govern ha ordenat d’intervenir de seguida en el dipòsit d’Esso a Normandia.
D’altra banda, La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon amb altres col·lectius d’esquerra organitza aquest diumenge una marxa contra la vida cara a París. Tota una sèrie de factors que poden posar contra les cordes el president, Emmanuel Macron, en el moment en què vol que a l’Assemblea s’aprovin lleis sensibles com ara la pujada de l’edat de jubilació i, de manera immediata, el pressupost del 2023, sense majoria a l’hemicicle.
En una entrevista ahir al vespre a la televisió pública sobre política internacional, Macron no va poder evitar haver de referir-s’hi. “Exxon i Total tenen grans beneficis que han distribuït als accionistes, però tarden a fer-ho als assalariats”, va ponderar el president abans d’advertir, això sí, els sindicats: “Si el diàleg social no dona resultats en les pròximes hores, farem altres requisicions.”
Polèmica pels sous
El govern juga amb la insolidaritat que pot representar que els treballadors de les refineries provoquin aquest desgavell quan, precisament, la inflació es dispara. De fet, la direcció de Total va fer públic que la mitjana dels salaris que paga és de 5.000 euros bruts.
Però els sindicats remarquen que, per a un empleat al principi de la seva carrera, la quantitat és la meitat, encara que s’hi afegeixin les primes per exposició a un entorn que afecta la salut. I recorden que, amb uns beneficis a l’alça, el 28 de setembre la direcció va anunciar que repartirà un dividend extraordinari de 2.620 milions d’euros als accionistes.
