Política
Una altra renúncia d’alcaldable a Girona
Canvi de rumb precipitat
El 2006 el candidat Carles Mascort (CiU) va abandonar la cursa electoral, igual que Assumpció Puig (Junts)
Les circumstàncies no tenen res a veure: a l’advocat el van amenaçar de mort
Sobre el present, el n. 2 de Mascort el 2006, l’exedil Fàbrega, diu que la militància no volia Puig
L’alcaldable que plega. Ha passat a Junts aquesta setmana amb l’arquitecta Assumpció Puig, però a Girona ja s’havia viscut un cas semblant a Convergència i Unió (2006). Fa setze anys, hi va haver un canvi de rumb precipitat quan l’alcaldable Carles Mascort va abandonar la cursa electoral, cent vuit dies després d’haver estat proclamat.
Però el que ha passat amb Puig i va passar amb Mascort no té res a veure. A l’advocat i aleshores president dels Manaies de Girona-Confraria de Jesús Crucificat, el van amenaçar de mort perquè no es presentés. Quan va renunciar a ser alcaldable, el 15 de maig del 2006, la investigació apuntava a una “acció individual, estranya barreja d’interessos relacionats amb l’àmbit professional i polític”. En la roda de premsa de renúncia, el van acompanyar, entre altres, càrrecs nacionals dels partits: Lluís Corominas (Convergència Democràtica de Catalunya, CDC) i Antoni Castellà (Unió Democràtica de Catalunya, UDC).
Uns mesos abans, el gener del 2006, Mascort es veia preparat: parlava d’“empenta i il·lusió” per guanyar els comicis al cap d’un any i mig, el 27 de maig del 2007. Després de molts estira-i-arronses entre Convergència i Unió, l’advocat va acceptar encapçalar la federació. Un cop més, CDC havia triat el candidat. El número 2 de la llista era Jordi Fàbrega, que també hi va renunciar per una qüestió familiar greu.
En les negociacions per formar la candidatura hi va ser present Eduard Berloso (Junts), edil de Seguretat i Neteja. Berloso recorda que Unió era “el partit petit” i havia d’acceptar el candidat de CDC. En declaracions a El Punt el 20 de juny del 2006, Berloso, aleshores president d’Unió a Girona, va dir sobre el candidat i relleu de Mascort, Carles Puigdemont.“Ni és de Girona ni hi viu. No és el nostre candidat.”
L’expresident de la Generalitat, ara a l’exili, va presentar-se el 2007 i va cedir davant el PSC d’Anna Pagans –10 regidors a 6–, però va millorar els resultats de CiU respecte del 2003, amb un regidor més i gairebé un 2% més de sufragis. El número 2 de la llista, d’Unió, va ser Albert Riera. Quatre anys més tard, el 2011, CiU va posar fi a 32 anys de governs socialistes, i Puigdemont va convertir-se en alcalde, amb Berloso i l’actual alcaldessa, Marta Madrenas, de regidors.
Roda de premsa i xarxa social
Fa més una dècada l’hegemonia política a Girona era cosa d’una coalició (CiU) o del PSC. Ara que Junts no té alcaldable i que la direcció del partit busca remei als mals, s’haurà de veure com es resol la crisi. El 2006 CDC i UDC van fer una roda de premsa per exposar la renúncia de Mascort. Ara Assumpció Puig ha anunciat que feia les maletes amb una carta als militants a través d’una coneguda xarxa social.
Fàbrega va ser edil vuit anys: entre el 2011 i el 2015 –amb Puigdemont d’alcalde i a l’equip de govern– i entre el 1987 i el 1991, amb Josep Arnau de cap de llista, a l’oposició. Per Fàbrega, simpatitzant de Sílvia Paneque (PSC), els militants de Junts no avalaven la tria de Puig i, per això, ha plegat. Diu que és un cas molt semblant a la tria d’Albert Ballesta com a alcalde (el 2016). “Puigdemont i Madrenas són uns il·luminats.”
