Política

Condicionats per la càrrega del deute

L’aprovació dels nous pressupostos serà el repte econòmic més immediat del govern Meloni

Brussel·les insta a respectar el pla de reformes acordat amb l’executiu de Draghi per percebre els fons de recuperació europeus

Els mercats van reaccionar ahir amb certa tranquil·litat als resultats electorals de diumenge a Itàlia perquè descarten que es produeixi un xoc immediat amb Brussel·les per la disciplina fiscal, però mantenen la cautela. En matèria econòmica, la primera prova de foc que haurà d’afrontar la nova majoria parlamentària i el govern al qual atorgarà la seva confiança és l’aprovació de la llei de pressupostos, amb un marge estret de temps per davant, ja que ha de ser adoptada abans que s’acabi l’any. El programa de la coalició de dreta i extrema dreta preveu abaixar impostos a particulars i empreses i augmentar les pensions i les ajudes a les famílies. Serà un exercici complicat tenint en compte el context macroeconòmic del país, amb un dèficit públic que superarà el 5% l’any vinent, segons les previsions oficials; un deute públic del 150% del PIB, un dels nivells més alts dels països desenvolupats, i un encariment del preu del diner dictat pel Banc Central Europeu (BCE) per contrarestar la inflació.

Una altra prova decisiva és el respecte de les reformes a què s’ha compromès Roma per percebre els fons de recuperació postpandèmia. Durant la campanya, la coalició de dretes va anunciar que renegociaria les condicions per rebre els prop de 200.000 milions d’euros que corresponen a Itàlia d’aquests fons. Ahir, però, el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va instar el futur govern italià a respectar el pla de recuperació acordat entre les autoritats comunitàries i l’anterior executiu d’unitat, de Mario Draghi. En aquest sentit, el responsable europeu va manifestar la seva confiança que el nou equip que liderarà previsiblement Giorgia Meloni cooperarà amb Brussel·les sobre “posicions serioses”. Itàlia és el principal beneficiari del fons europeu de recuperació que es va posar en marxa per reactivar les economies europees després de la pandèmia i per accelerar les transicions verda i digital que el bloc comunitari aspira a completar a mitjà termini.

En concret, Itàlia –la tercera economia de la zona euro, per darrere d’Alemanya i França– té previst rebre durant els pròxims anys un total de 191.500 milions d’euros. D’aquests, 122.600 milions seran en crèdits i 68.000 milions en transferències directes no reemborsables. L’any passat, Brussel·les va desbloquejar el primer tram d’ajuda –24.900 milions– i ara està avaluant la segona petició de fons, que puja a 21.000 milions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ALEKSANDR TXERKASOV
PRESIDENT DE LA JUNTA DE MEMORIAL, CENTRE DE DRETS HUMANS RUS PREMIAT AMB EL NOBEL DE LA PAU 2022

“No hi ha alternativa, cal ajudar Ucraïna a guanyar”

BARCELONA
MIGUEL COMINO HARO
ALCALDE DE SANT VICENÇ DELS HORTS (PSC)

“La política de maquillatge d’abans no molestava, però ja hem perdut molts trens”

sant vicenç dels horts
política

L’ANC convoca una protesta contra Felip VI per dimarts

política

Trias: “A veure si traiem la Colau d’una vegada”

política

Podem Catalunya renova direcció per a les municipals

La justícia europea decideix el futur de les euroordres

Brussel·les
Educació i cohesió social a Europa
opinió

Educació i cohesió social a Europa

Economista i politòleg

Com afronta el nacionalisme balear les eleccions?

BARCELONA

Pau Presas presenta part de la llista de Fem Cassà

Cassà de la Selva