L’ONU conclou que Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna

La missió d’investigació de l’ONU a Ucraïna ha conclòs, després de visitar aquest país al juny, que Rússia ha comès crims de guerra durant la seva invasió d’aquest país, ha destacat avui el president d’aquesta comissió tripartida, Erik Mose, durant la compareixença Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

“Ens va impactar el gran nombre d’execucions perpetrades a les àrees que visitem”, ha assenyalat l’expert noruec, que ha indicat que la missió investiga aquest tipus d’assassinats a 16 localitats ucraïneses, encara que ha rebut denúncies creïbles de crims d’aquest tipus a molts altres llocs .

Molts d’aquests assassinats es van perpetrar en persones prèviament detingudes, ha destacat Mose, que ha indicat que nombroses víctimes mortals presentaven les mans lligades a l’esquena, ferides al cap i talls a la gola, indicis que demostren que es va tractar d’execucions sumàries.

El president de la comissió també ha denunciat que soldats de la Federació Russa han comès violència sexual i de gènere, víctimes “d’entre quatre i 82 anys”, i que en alguns casos els seus familiars van ser forçats a veure com aquestes persones eren maltractades o torturades .

La missió -formada també pel colombià Pablo de Greiff i la bosniana Jasminka Dzumhur- “ha documentat casos en què nens van ser violats, torturats i detinguts il·legalment”, sent assassinats en alguns casos.

Testimonis entrevistats per la missió han denunciat haver estat sotmesos a pallisses, descàrregues elèctriques i nuesa forçada durant detencions il·legals, en alguns casos després de ser portats des d’Ucraïna a territori rus.

L’expert noruec també ha denunciat el reiterat ús d’artefactes explosius a zones no militars, que han afectat àrees residencials, escoles, hospitals i altres infraestructures, que segons l’Oficina de Nacions Unides per als Drets Humans han causat la mort d’uns 6.000 civils a set mesos de conflicte.

“Una part dels atacs que investiguem van ser llançats sense distinció entre civils i combatents”, ha assenyalat Mose, al·ludint a una de les proves de possibles crims de guerra.

Les conclusions són les primeres que comunica la missió des de la seva creació per part del Consell de Drets Humans el mes de març passat, i cobreix especialment actes perpetrats al febrer i març a les zones properes a Kíev, Txernihov, Khàrkiv i Sumi.

“El recent descobriment de més fosses comunes il·lustra la gravetat de la situació”, ha destacat el president de la comissió, que ha indicat que les autoritats ucraïneses han col·laborat amb ells en les indagacions, mentre que Rússia ara com ara s’ha negat a comunicar-s’hi.

Mose ha matisat que la missió ha recollit dos incidents de maltractament a soldats russos per part de forces ucraïneses, un tipus de crims que “encara que són menors en nombre, seguiran subjectes a la nostra atenció”.