Política

Erdogan alerta que està a punt per a la invasió del nord de Síria

El líder turc busca el moment per atacar les forces kurdes per tal de crear una “zona de seguretat”

S’espera que Ankara aprofiti l’expulsió de població local per deportar-hi sirians refugiats a Turquia

“No volem ajornar més aquesta qüestió.” Recep Tayyip Erdogan ha tornat a parlar de la seva propera invasió del nord de Síria, i ha parlat clar. El president turc assegura que Turquia no pretén dominar territoris sirians i que “el poble sirià són els nostres germans”, però fa mesos que projecta l’ofensiva contra suposats elements terroristes establerts al Kurdistan sirià, i el líder d’Ankara creu que s’acosta el moment de dur-la a terme.

Mentre viatjava cap a Ucraïna, Erdogan va declarar divendres passat que estava preparat per llançar una operació militar al que es coneix com l’administració autònoma del nord-est de Síria, un territori on hi conviuen kurds i àrabs sota el lideratge de forces kurdes. La suposada intenció d’Erdogan seria expulsar combatents kurds de l’àrea entre els municipis de Tal Rifaat i Manjbi.

En concret, Ankara voldria eliminar la presència de les unitats de protecció popular (YPG, per les seves sigles en kurd) del territori sirià més proper a Turquia. Aquest grup, clau en el combat contra Estat Islàmic amb el suport dels Estats Units, és percebut pel govern turc com una organització terrorista i com una extensió del Partit dels Treballadors Kurds (PKK), una entitat política que Ankara considera il·legal i que fa campanya des de dècades enrere a favor d’un Kurdistan independent, en una lluita en què han mort desenes de milers de persones.

Amb aquesta ofensiva, que Erdogan s’esforça a catalogar com una acció antiterrorista, el líder turc pretén crear una franja de seguretat de 30 quilòmetres al voltant de la frontera que el separa del territori controlat per les YPG. A banda d’aquesta preocupació de seguretat, i en el cas que l’exèrcit turc i els seus grups de mercenaris se surtin amb la seva, s’espera que les autoritats turques utilitzin el territori “netejat” per deportar-hi un milió de sirians que actualment troben refugi a Turquia, on s’allotgen tres milions i mig de persones d’origen sirià.

Malgrat que quedi ocult sota altres elements de l’actualitat, la presència de milícies pro turques afecta des d’anys enrere la vida en alguns territoris del nord-oest de Síria, on són les autoritats de facto i on combaten amb les forces kurdes. Aquest mes, atacs turcs a l’oest de Kobane, una de les principals ciutats del Kurdistan sirià, haurien deixat vint morts. Pels habitants d’aquesta regió, la temuda invasió no ha començat, però la tensió i el foc encreuat amenacen la zona.

En una cimera el 20 de juliol passat a Teheran, Erdogan va anunciar a Putin i a Ibrahim Raisi, president iranià, la seva intenció de fer una ofensiva contra el nord de Síria. Aleshores el líder turc va insistir que els atacs al Kurdistan sirià continuarien fins que l’amenaça contra la seguretat turca “fos corregida”. Erdogan assegura que tant Rússia com l’Iran consideren també les YPG un grup terrorista, i el turc buscava obtenir a Teheran el seu suport a l’hora de fer l’ofensiva, però Erdogan va tornar a Ankara amb les mans buides. Raisi va desaconsellar l’operació: “Qualsevol atac al nord de Síria farà mal a Turquia, a Síria i a tota la regió.”

LES XIFRES

30
són
els quilòmetres de zona de seguretat que Erdogan vol aplicar a dins de Síria.
1
els milions
de refugiats sirians que Ankara vol deportar al territori sirià després de la invasió.

Rumors de normalització

“El poble sirià no està en venda!”, “Exèrcit turc, traïdor!” Són algunes de les proclames que ciutadans sirians amoïnats amb el seu futur han cridat recentment al davant de la base militar turca de Mastoumeh, un municipi al nord-oest de Síria. Temen que Turquia, que controla el territori a partir de grups militars aliats, reprengui relacions amb el govern sirià, deixant enrere la guerra civil de més d’una dècada que ha assotat Síria i el conseqüent aïllament internacional contra les seves autoritats, que capitanejades per Baixar al-Assad han aconseguit mantenir-se en el poder amb l’ajuda clau de Rússia i de l’Iran. Els rumors dels qui protesten a la base de Mastoumeh tenen fonament. Són residents d’un dels pocs territoris de tot Síria que es mantenen fora del control del poder de Damasc, convertint-lo en lloc d’escapatòria de milers de sirians que fugen del règim, però que no tenen possibilitat d’exiliar-se a l’estranger. Tot i això, ara veuen com Turquia, el país que fins ara havia estat el gran valedor de l’oposició a Síria, advoca per un acord entre Damasc i els rebels. “No allotgem milions de sirians perquè estiguin en contra del règim de forma perpètua”, va dir Erdogan abans-d’ahir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona