Política

israel

Israel i Turquia restableixen completament les seves relacions diplomàtiques

Un any de negociacions ha permès recuperar la normalitat diplomàtica

Turquia i Israel van decidir restablir plenament les seves relacions diplomàtiques després d’un procés d’acostament que va acabar amb anys de tibant relació, ha informat aquest dimecres el govern israelià.

“Es va decidir elevar de nou el nivell de les relacions entre els dos països al de llaços diplomàtics plens i retornar els ambaixadors i cònsols generals dels dos països”, ha indicat l’oficina del primer ministre d’Israel en funcions, Yair Lapid.

El dimarts, el director general del Ministeri d’Afers exteriors d’Israel, Alon Ushpiz, va parlar amb el viceministre d’Afers exteriors turc, Sedat Önal, i tots dos van tancar l’assumpte, ha afegit el comunicat.

L’última vegada que Israel i Turquia van tenir ambaixadors en els seus respectius països va ser al maig de 2018.

“La represa de les relacions amb Turquia és un actiu important per a l’estabilitat regional i una notícia econòmica molt important per als ciutadans d’Israel. Continuarem reforçant la posició d’Israel en el món”, ha comentat Lapid, qui va visitar Turquia el juny passat, quan exercia com a ministre d’Afers exteriors.

El restabliment de les relacions diplomàtiques és el resultat d’un procés d’acostament que es va iniciar l’any passat entre els països i es va afermar amb el viatge el març passat del president israelià, Isac Herzog, a Ankara, la primera visita presidencial d’Israel a Turquia en 15 anys.

El ministre d’Exteriors de Turquia, Mevlüt Çavusoglu, ha confirmat aquest dimecres que el seu país i Israel intercanviaran pròximament ambaixadors per a restablir plenament les seves relacions diplomàtiques.

“A principis de setembre, es reunirà la comissió econòmica mixta, i finalment, un dels passos que donarem dins d’aquest procés de normalitzar de relacions és nomenar ambaixadors”, ha dit el ministre durant una roda de premsa a Ankara. Aquestes paraules del cap de la diplomàcia turca van ser pronunciades moments després que el primer ministre en funcions israeliana, Yair Lapid, fes un anunci similar.

L’ex-primer ministre israelià, Binjamín Netanyahu, no va visitar Ankara en els seus dotze anys de mandat, marcats per les tensions amb el president turc, Recep Tayip Erdogan.

La crisi de la Mavi Marmara de 2010, una flotilla humanitària que va intentar trencar el bloqueig a Gaza i en la qual van morir nou persones per la incursió israeliana, va portar a les relacions entre els dos Estats al seu punt més baix amb el tancament d’ambaixades.

En 2016 els ambaixadors van tornar als seus llocs, però en 2018, després dels disturbis que van seguir al reconeixement estatunidenc de Jerusalem com a capital israeliana, Turquia va tornar a expulsar al llegat israelià, encara que les relacions comercials van continuar creixent malgrat la falta de representació diplomàtica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona