Política

Feijóo admet que no podrà arribar a La Moncloa si el PP no remunta a Catalunya

Confessa “errades” i falta d’“un mínim d’empatia” per fer veure als catalans els plantejaments populars

Veu nacionalitats però no un estat plurinacional

En l’intent d’assalt a La Moncloa el desembre del 2023, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, sap que a Catalunya hi té un problema electoral i no ho oculta. “A Catalunya hem tingut uns resultats molt dolents. És molt difícil governar Espanya si el PP no puja a Catalunya”, admet l’expresident gallec i líder del PP des de l’abril en una entrevista al diari El País. Després de carregar amb duresa contra els líders de l’independentisme, als quals identifica com “una generació de mals polítics, que han dividit la societat i no compleixen les lleis, que exigeixen al govern central modificacions del Codi Penal, que no es recorrin lleis que s’aproven al Parlament i fins i tot que no es compleixin les sentències del Suprem”, el president del PP obre la pàgina de l’autocrítica a l’hora de ser marginal a Catalunya. “Segur que hem comès errors i no hem tingut un mínim d’empatia per fer veure els nostres plantejaments a Catalunya”, confessa.

De cara al cicle electoral que s’obre la primavera del 2023 amb les municipals i autonòmiques (excepte Catalunya) i que culmina amb les estatals a final d’any, Feijóo es vol oferir ara als catalans amb unes credencials renovades respecte a l’etapa de Pablo Casado. “El nostre objectiu és representar l’espai constitucionalista català: tots aquells que se sentin catalans sense que això dificulti el fet de sentir-se espanyols, hi estan invitats”, argumenta. D’acord amb el seu diagnòstic, a l’Estat espanyol hi ha quatre graners de vots bàsics per arribar a La Moncloa –Andalusia, Madrid, el País Valencià i Catalunya– i és “molt difícil” governar Espanya si el PP català només aporta dos diputats al Congrés com va succeir en les eleccions del 2019.

Autonomisme o nacions

A diferència de Casado, el líder gallec, que va presidir la Xunta de Galícia entre el 2009 i el 2022, reivindica obertament l’autonomisme. “Autonomisme és respectar els Estatuts; és respectar les competències de les comunitats i que les comunitats respectin les de l’Estat. És protegir les llengües cooficials”, avisa.

El que Feijóo no admet en cap cas és que Espanya sigui un estat plurinacional, i això que la mateixa Constitució del 1978 sí que reconeix l’existència de “nacionalitats i regions”. “A Espanya hi ha nacionalitats, però no un Estat plurinacional”, és la sentència de Feijóo sobre la posició oficial del PP. Es dona la circumstància que un mes després de l’ascens de Feijóo, el número tres del PP, el malagueny Elías Bendodo, sí que creia en la plurinacionalitat. “Catalunya és el primer pel PP de Catalunya? Sí, dins d’Espanya. Jo crec que, efectivament, Espanya és un estat plurinacional”, va dir el 16 de maig a El Mundo l’home triat per Feijóo per assentar l’aliança de gallecs i andalusos que resti poder a Isabel Díaz Ayuso i el seu clan madrileny.

Feijóo subratlla que la Constitució “permet que hi hagi partits independentistes”, però alhora critica que el govern de Pedro Sánchez doni a ERC “un tracte vip”.

Complirà el decret energètic tot i ser “autoritarisme”

Tot i la insubmissió –més simbòlica que real– que ha encapçalat Isabel Díaz Ayuso davant el decret llei d’estalvi energètic aprovat pel govern de Pedro Sánchez, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es mostra disposat a complir-lo allà on els dretans governin tot i considerar-lo “un acte d’autoritarisme” i “inútil”. “El PP no desobeirà [...]. Els que incompleixen lleis són els socis del govern [de Pedro Sánchez]: incompleixen les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i pacten aquest incompliment amb Sánchez”, va comparar a l’hora d’exculpar Ayuso.

Conscient que no tindrà un partit català que el pugui votar en una investidura com a president espanyol, el líder gallec s’esforça a picar l’ullet al PNB del lehendakari Íñigo Urkullu fins al punt de dir que “en moltes coses és més fàcil” parlar amb el PNB que amb Vox, el soci de coalició a Castella i Lleó, o que amb el PSOE. “Tinc una relació molt cordial amb Urkullu”, rebla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salvini i Letta, els primers líders polítics a votar a Itàlia

ROMA

ERC i Junts posaran a prova la seva relació i l’estabilitat del Govern al debat de política general

BARCELONA

Pedro Sánchez dona positiu per covid i cancel·la la seva visita a Barcelona i Gavà

BARCELONA

Una Itàlia esgotada decideix avui el seu futur

Roma
Iran
La revolta de les dones

Contra el vel obligat i molt més

Beirut

El món, testimoni de la brutalitat policial espanyola

barcelona

Centenars de detinguts a Rússia en protestes contra la mobilització

moscou
MARTA PASCAL
‘PEOPLE & POLITICS CONNECTOR’

“El projecte independentista s’ha esgotat”

Barcelona

Caure per renéixer

Roma (Enviada especial)