Política

Erdogan fa valer les seves armes polítiques

El president turc es vanta d’haver arrencat a Suècia i Finlàndia l’extradició de desenes d’activistes kurds a canvi de retirar el vet al seu ingrés a l’OTAN

Els governs suec i finlandès asseguren que els que no estiguin implicats en accions terroristes no han de tenir por de ser expulsats

“Han destrossat la tradició de suport als pobles oprimits”, retreu Varoufakis als nòrdics

“Això és una victòria diplomàtica de Turquia.” Són les paraules amb què el president turc, Recep Tayyip Erdogan, reivindicava el triomf durant el tancament de la cimera de l’OTAN, dijous passat al vespre. L’envalentit líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament havia aconseguit hores abans que Suècia i Finlàndia li prometessin tot allò que exigia i que ho firmessin en un memoràndum a tres bandes.

A canvi, Ankara es comprometia a aixecar el vet que mantenia des de mesos enrere perquè els països nòrdics poguessin entrar a l’OTAN. Però, durant aquella mateixa roda de premsa, Erdogan va demostrar que no en tenia prou amb la signatura d’uns documents i que no ho deixaria estar fins que no veiés els objectius fets realitat.

“La clau és que Finlàndia i Suècia compleixin les promeses. Durant el futur proper, seguirem de prop l’aplicació pràctica dels elements clau del memoràndum, i actuarem en conseqüència. Si no es compleixen els acords, no cal dir que la qüestió [d’aixecar el vet perquè aquests dos països entrin a l’OTAN] no serà ratificada al Parlament turc.”

Les exigències d’Erdogan són ambicioses i tenen com a víctima el sospitós habitual als ulls d’Ankara. Turquia exigeix a Estocolm i a Hèlsinki, als quals acusa d’acollir combatents kurds, que extradeixin desenes de suposats terroristes, que impedeixin activitats de grups kurds com ara el PKK i les YPG, que modifiquin les lleis nacionals de terrorisme per fer-ho possible i que comparteixin informació d’intel·ligència amb les autoritats turques.

La notícia ha posat en alerta les comunitats kurdes a Suècia i a Finlàndia, de 100.000 i de 15.000 persones, respectivament. Les autoritats sueques i finlandeses asseguren que continuaran aplicant les lleis d’extradició nacionals i internacionals com fins ara i que qui no es trobi implicat en activitats terroristes no s’ha de preocupar de ser expulsat, però existeix el temor que haver-se pronunciat públicament sobre el conflicte kurd des d’aquests dos països pugui ara tenir conseqüències.

La primera ministra sueca, Magdalena Andersson, ha insistit públicament que les autoritats del seu país es troben “100% compromeses” amb aquest memoràndum: “El que hi consta serà complert.”

Múltiples veus s’han mostrat sorpreses per l’acceptació d’aquestes mesures per part de dos països que s’havien mantingut no alineats fins a l’aparició de la guerra a Ucraïna. L’exlíder grec i líder intel·lectual d’esquerres Yanis Varoufakis ho expressava així: “És un dia vergonyós per a les classes polítiques de Finlàndia i de Suècia. Han destrossat d’un sol cop la tradició dels seus predecessors, construïda durant dècades amb el suport als drets dels pobles oprimits.” Acords d’aquesta mena no s’entendrien sense les armes amb què Erdogan pot pressionar la comunitat europea per sota de la taula. Algunes de les quals queden recollides en el controvertit acord del 2016 entre Ankara i Brussel·les. Aleshores, la UE es va comprometre a nodrir Turquia, on hi ha més de tres milions de refugiats sirians, amb 6.000 milions d’euros. A canvi, les autoritats turques emprendrien “totes les accions necessàries” per evitar que potencials demandants d’asil arribessin a territori comunitari, l’autèntic temor dels dirigents de l’Europa fortalesa.

Una altra traïció als kurds

De fet, no és el primer cop, ni tan sols en la darrera dècada, que Occident gira l’esquena als kurds, la nació sense estat més gran del món, amb 40 milions de persones. Grups armats kurds com ara les YPG es van deixar la pell en el combat contra Estat Islàmic a Síria el 2017, i tot indicava que aquella seria l’ocasió en què el poble kurd es guanyaria el respecte d’Occident. Trump havia promès la protecció dels drets polítics kurds a la Comunitat Autònoma del Nord i Est de Síria. Però, a finals del 2019, Washington va abandonar la zona i els va deixar sols davant l’amenaça turca. Aquella mateixa tardor, Erdogan va envair part del territori kurd al nord de Síria. Fins avui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Els EUA consideren “repugnant” que l’Iran culpi a Rushdie de l’atac que va sofrir

Washington
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

La fiscalia prorussa de Donestk acusa occidentals de combatre en l’Exèrcit ucraïnès

Moscou
tensió a l’estret de taiwan

La Xina reprèn les maniobres militars a prop de Taiwan coincidint amb un nou viatge de congressistes nord-americans

Pequin
estats units

Trump entén la “ira” després del registre a la seva residència de Florida

Washington
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Una guerra nuclear causaria una fam global i mataria a milers de milions de persones

Londres
conflicte bèl·li a l’est d’europa

Putin diu que les forces russes alliberen “pas a pas” el Donbass

Moscou
afganistan

Els talibans demanen reforçar els vincles amb l’Afganistan després d’un any en el poder

Kabul
tensió a l’estret de taiwan

La Xina acusa els EUA d’“entremetre’s” amb el viatge programat de legisladors a Taiwan

Pequín
unió europea

La UE i l’OTAN busquen calmar Sèrbia i Kosovo per a evitar un altre conflicte

Brussel·les