Putin rebutja la presència militar estrangera al Caspi, en una cimera regional

Coincidint amb la històrica cimera de l’OTAN a Madrid, on es va confirmar l’ampliació de l’Aliança Atlàntica, el president rus, Vladímir Putin, participava ahir en una altra trobada d’un fòrum regional, el que aplega els líders del Caspi.

Els dirigents d’aquests països, entre els quals hi ha Rússia i l’Iran, van rebutjar la presència militar estrangera en aquest mar durant la sisena cimera celebrada a la capital turcmana, Asgabad. El comunicat final de la trobada defensa l’absència a la regió de forces armades “que no pertanyin als països riberencs”. A més de Rússia, l’Iran, el Kazakhstan, l’Azerbaidjan i el Turkmenistan es comprometen a no cedir el seu territori a altres estats per cometre agressions o altres accions militars contra cap dels seus veïns.

El Caspi, afirmen, ha de ser utilitzat “amb finalitats pacífiques” i s’ha de convertir “en una zona de pau, bon veïnatge, amistat i cooperació”.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar aquesta setmana que l’exèrcit rus havia llançat nombrosos atacs amb míssils contra Ucraïna des d’aquest mar.

El comunicat aprovat ahir també planteja garantir un “equilibri de forces estable”, de manera que la infraestructura militar d’un país no mini la seguretat de l’altre. Respecte a això, els mandataris es van pronunciar a favor d’un acord que inclogui mesures de confiança sobre les activitats militars i estableixi les normes que regulin la cooperació regional en aquest àmbit. Durant la seva intervenció en la cimera, Putin va defensar l’impuls de la cooperació política, comercial, energètica, de transport i en seguretat. Però no va fer cap referència als recels de Teheran a ratificar la Convenció del Caspi firmada en la cinquena cimera, celebrada el 2018 al Kazakhstan, després que el seu president, Kassym-Jomart Tokayev, en demanés la immediata entrada en vigor.

Segons la convenció, el Caspi, el llac més gran del món, amb una superfície de 370.886 km², es dividirà en aigües territorials (que no superaran les 15 milles marítimes d’amplada), zones exclusives per a la pesca (10 milles d’amplada) i aigües d’ús comú.

L’Iran, però, considera que la delimitació del mar és un afer que continua obert i, de fet, el seu ministre d’Afers Estrangers, Hossein Amir Abdollahian, va fer una crida, la vigília de la cimera, a determinar com més aviat millor les “fronteres marítimes” i la demarcació del sòl marí i els seus recursos.