El govern vol un mínim de quatre grans films en català cada any
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va anunciar ahir en una interpel·lació al Parlament que el seu departament ha augmentat els ajuts a la producció de pel·lícules en català amb la intenció d’assegurar-ne “un mínim de quatre en gran format cada any”. Amb això, de subvencions que fins ara eren d’un màxim de 800.000 euros l’any, es passarà a dues d’1,5 i dues més d’1,2 milions d’euros. En el mateix sentit, els topalls màxims dels ajuts a les sèries rodades en català també s’eleven dels 400.000 euros actuals fins als 1,5 milions anuals. L’objectiu és que els productes audiovisuals en català puguin competir “en igualtat de condicions”, perquè, segons la diputada d’ERC Raquel Sans, ara el seu pressupost mitjà és de 720.000 euros, mentre que en altres llengües puja a dos milions.
Garriga va destacar que el 2022 se subvencionarà amb 36,9 milions l’audiovisual en català, la majoria des del departament, que ha augmentat les partides de 17 a 25,5 milions. La consellera, a més, es felicitava que arribaran 7,5 milions d’un fons estatal per a altres llengües, que s’ha dotat per primer cop des de 2011 de 10,5 milions.
Pel que fa a les plataformes, Garriga va explicar que hi continuen tenint converses perquè incorporin al catàleg produccions ja doblades o subtitulades, després que al març anunciessin un primer acord amb Netflix per incloure una setantena de títols en català al llarg del 2022. La consellera va anunciar que ja s’hi acaben d’estrenar els primers dotze títols, amb un doblatge i onze subtitulacions en català. Garriga es va congratular de l’anunci que TV3 recuperarà el Club Súper 3, i va refermar l’aposta pel hub audiovisual Catalunya Media City que s’està planejant a les Tres Xemeneies de Sant Adrià.
La B-40, “per escrit”
En una altra interpel·lació, el PSC va retreure al govern que, a instàncies del president Pere Aragonès, plantés l’acte de presentació i hagi deixat en suspens l’acord per completar la ronda nord del Vallès entre Sabadell i Terrassa. El vicepresident Jordi Puigneró es va mostrar favorable a la infraestructura, però va demanar al govern espanyol que deixi els “grans anuncis i actes de propaganda” i doni “garanties” que arribaran els diners que s’ha compromès a traspassar al govern per fer l’obra. Per això va demanar que li faci arribar la “proposta per escrit” a fi de “prendre decisions” de manera sobirana, que segons ell hauran de casar amb el pla de mobilitat del Vallès aprovat al 2021.
Borràs critica els fets de Melilla
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va demanar ahir a l’inici del ple una investigació per aclarir la mort de desenes d’immigrants dissabte a la frontera de Melilla i que els culpables n’assumeixin responsabilitats. En una declaració personal, Borràs va criticar durament tant la “crueltat” dels fets i la “deshumanització absoluta” que se n’ha fet com les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, que va dir que l’actuació estava “ben resolta” per les autoritats marroquines. Tots els grups es van afegir al minut de silenci que es va fer tot seguit i alguns negocien una declaració de la junta de portaveus.
