Finlàndia no s’arronsa amb l’OTAN tot i l’amenaça de Putin
Els socialdemòcrates de la primera ministra finlandesa, Sanna Marin, donen suport a l’ampli consens a favor de l’ingrés a l’Aliança Atlàntica
Rússia talla els subministraments d’electricitat al seu veí nòrdic més directe
El trencament per etapes de la neutralitat finlandesa va tenir ahir tres escenaris: Hèlsinki, on els socialdemòcrates de la primera ministra Sanna Marin van pronunciar-se per ingressar a l’OTAN; Berlín, amb la reunió dels ministres d’Afers Estrangers de l’Aliança en presència dels titulars de Finlàndia i Suècia, i el fil telefònic entre Hèlsinki i Moscou, amb una trucada entre els presidents respectius, Sauli Niinistö i Vladímir Putin.
El líder del Kremlin va advertir el president nòrdic que “renunciar a la neutralitat” tindrà conseqüències; Niinistö va respondre que la invasió d’Ucraïna ja implica “un canvi per a la seguretat” del seu país i que demanar l’ingrés a l’OTAN respon a la voluntat de reforçar-la. Finlàndia, amb 5,5 milions d’habitants i una superfície gairebé tan gran com Alemanya, ha optat per plantar cara a un veí poderós que acaba d’envair-ne un altre i amb 1.350 quilòmetres de frontera comuna. La neutralitat finlandesa era més aviat pro forma, en tant que membre de la Unió Europea (UE) i país “associat” a l’OTAN. Ara enterrarà aquesta ambigüitat.
La sol·licitud d’ingrés es formalitzarà previsiblement dilluns o dimarts –molt probablement en paral·lel amb la sueca–. Abans de fer-se efectiva, Finlàndia ja va encaixar ahir les primeres conseqüències. La filial de la companyia russa Inter RAO va tallar els subministraments d’electricitat a Finlàndia, i s’espera que Gazprom interrompi les importacions de gas.
Hèlsinki afirma que el país està preparat per afrontar-ho. I la cap del govern, Marin, compta amb un consens polític pràcticament unànime a favor de l’OTAN. Niinistö ha actuat d’interlocutor amb el president dels EUA, Joe Biden –en format presencial, amb visites a Washington, o trucades telefòniques–, mentre que la primera ministra ha treballat perquè la socialdemocràcia trenqués la tradicional ambivalència envers Moscou.
“Pertànyer a l’OTAN és la millor opció per garantir la seguretat de Finlàndia”, va dir ahir, davant el congrés del partit, que va decantar-se per l’adhesió amb 53 vots a favor i cinc en contra. Amb el sí socialdemòcrata, l’únic partit parlamentari que encara no s’ha pronunciat sobre la qüestió és l’Aliança d’Esquerres, un dels socis minoritaris de Marin.
El canvi d’orientació de Finlàndia ha estat fulminant. La guerra a Ucraïna ha enfonsat el concepte de la neutralitat afavoridora, en un país demogràficament pobre que té a 200 quilòmetres de la seva frontera la segona gran capital russa, Sant Petersburg. Tres de cada quatre ciutadans d’aquest país és ara partidari de l’ingrés, segons enquestes recents.
Putin s’ha esforçat a amenaçar amb tota mena de conseqüències en cas de consumar-se una ampliació de l’OTAN, ara cap a l’Àrtic. Noruega ja era membre de l’Aliança, però no de la UE, fet que completava el panorama ambivalent del nord europeu.
Tot això passa en un context dominat per la socialdemocràcia, el partit al govern a Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca, decidits a rearmar-se per aturar Putin.
LA XIFRA
Entre el G-7 i la incògnita turca
La ministra alemanya d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, va tenir poca feina per tancar la reunió entre els col·legues del G-7 amb una declaració de suport a Ucraïna. Però tenia tot seguit una trobada molt més complexa, amb els ministres de l’OTAN i dominada per la mala maror turca. El G-7 “no reconeixerà mai un canvi de fronteres imposat per una guerra d’agressió”, va dir Baerbock, en tancar la reunió de les grans potències –els EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.
La mateixa ministra rebia hores després a Berlín els col·legues de l’OTAN, més Finlàndia i Suècia. El que havia de ser una reunió de benvinguda als nòrdics estava esquitxat per l’advertiment del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que qualificava d’“error” aquestes adhesions. De cop, el fantasma del bloqueig turc es va estendre sobre l’Aliança. Qualsevol ingrés necessita la ratificació dels 30 membres de l’OTAN.
“Estem disposats a parlar amb Suècia i Finlàndia. Però no acceptem el seu suport a terroristes”, advertia el ministre d’Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavusoglu, en entrar a la reunió de Berlín. Per suport a terroristes entén Turquia l’acollida als països nòrdics d’activistes i membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
