Finlàndia vol entrar a l’OTAN
El president i la primera ministra defensen l’ingrés immediat, que posaria fi a la tradicional neutralitat del país
Rússia hi veu una amenaça i avisa de represàlies “tecnicomilitars”
La UE celebra un “pas històric”
Stoltenberg promet un procés d’incorporació “còmode i ràpid”
Finlàndia va fer ahir un pas històric després que el president, Sauli Ninistö, i la primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin, van anunciar públicament el seu suport a l’adhesió immediata a l’OTAN, un procés que seguirà Suècia d’aquí a uns dies i que deixarà tots els països nòrdics sota el paraigua de l’Aliança després de dècades de “no alineament”.
“Finlàndia ha de sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN sense demora. Esperem que els passos a escala nacional encara necessaris per prendre aquesta decisió s’adoptin ràpidament els pròxims dies”, van dir Ninistö i Martin en un comunicat conjunt.
La invasió russa d’Ucraïna i les amenaces del Kremlin han provocat aquest gir estratègic. L’ingrés de Finlàndia, un escenari impensable fa només uns mesos, té un ampli suport popular i segons els últims sondejos entre el 73 i el 76% dels enquestats hi estan a favor i el 12% hi està en contra. Ara només falta que la resta del govern de coalició i l’Eduskunta (Parlament) donin el seu vistiplau per formalitzar la sol·licitud d’adhesió, cosa que podria passar els pròxims dies.
Quant a Suècia, el govern socialdemòcrata podria demanar formalment l’adhesió ja diumenge vinent, juntament amb Finlàndia. Com era d’esperar, la decisió anunciada ahir per Finlàndia va ser acollida amb fredor per Rússia, que comparteix uns 1.300 quilòmetres de frontera amb el país escandinau.
Pel portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, l’entrada finlandesa a l’OTAN significa una “amenaça” que “no fa més estable i segur” el continent europeu. La resposta a aquest moviment dependrà del grau d’aproximació de la “ infraestructura militar” cap a les fronteres de Rússia, hi va afegir Peskov.
Més contundent va ser el missatge llançat pel Ministeri d’Afers Estrangers rus: “Hèlsinki ha de ser conscient de la responsabilitat i les conseqüències d’aquest moviment”. Les represàlies inclouen mesures “tecnicomilitars” sense especificar.
Per contra, la decisió de Finlàndia, país que en el passat va mantenir unes relacions privilegiades amb l’URSS i Rússia, va ser molt ben rebuda a Brussel·les, on tenen la seu l’OTAN i la UE. El cap del Consell Europeu, Charles Michel, va aplaudir el “pas històric” fet ahir per les principals autoritats finlandeses, que va interpretar com “un poderós senyal de dissuasió” en plena guerra de Rússia contra Ucraïna, que “contribuirà en gran mesura a la seguretat europea”. En la mateixa línia, el secretari general aliat, Jens Stoltenberg, va assegurar que si, finalment, Finlàndia demana entrar a l’OTAN, “hi serà molt benvinguda i el procés d’adhesió serà còmode i ràpid”. El país nòrdic, va remarcar, és una “democràcia madura” i un “contribuïdor important a la seguretat euroatlàntica”. A més, “reforçaria” la seguretat de Finlàndia i també de l’OTAN.
Més talls de gas
Hores després de l’anunci de Hèlsinki, el monopoli rus Gazprom va anunciar que talla el subministrament de gas a la UE que transita pel gasoducte Yamal-Europa. Aquesta instal·lació, una de les més importants en l’aprovisionament de gas, travessa Bielorússia i Polònia abans d’arribar a Alemanya. La represàlia es produeix després que, diumenge passat, el G7 es va comprometre a eliminar la dependència de l’energia russa, en resposta a la seva agressió a Ucraïna.
A finals d’abril, Moscou ja va tallar el subministrament de gas a Polònia i Bulgària per haver-se negat a pagar les seves compres en rubles, tal com exigeix el Kremlin.
