Política

guerra a ucrïna

Finlàndia anuncia que demanarà l’ingrés a l’OTAN

El president i la primera ministra del país nòrdic donen suport a l’entrada “el més aviat millor” a l’Aliança Atlàntica

Finlàndia ha anunciat formalment la seva intenció d’entrar a l’OTAN. Tres mesos després que esclatés la guerra d’Ucraïna i de rebre amenaces per part del govern de Vladímir Putin, el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, i la primera ministra, la socialdemòcrata, Sanna Marin, han emès un comunicat conjunt defensant per raons de “seguretat” l’ingrés del país nòrdic a l’Aliança Atlàntica.

“Com a membre de l’OTAN, Finlàndia reforçaria l’aliança; cal que formi part de l’OTAN com més aviat millor”, diu el comunicat. Pràcticament de forma simultània, el ministre d’Afers Estrangers finlandès, Pekka Haavisto, també ha defensat la decisió davant el Comitè d’Afers Exteriors celebrat al Parlament Europeu.

Aquest decisiu pas dóna un ferm impuls al procés d’adhesió a Finlàndia, ja que la política de seguretat i defensa és una competència compartida pel president i l’executiu. Ara només falta que la resta del govern de coalició i l’Eduskunta (Parlament) donin suport oficial a formalitzar la petició d’ingrés, fet que podria tenir lloc en els pròxims dies, donat l’ampli consens que hi ha entre els partits polítics del país nòrdic.

Finlàndia, que comparteix una frontera de 1.300 quilòmetres i un passat difícil amb Rússia, ha intensificat gradualment la seva cooperació amb l’Aliança Atlàntica com a soci des que Rússia es va annexionar Crimea el 2014. Però fins a la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer passat, el país nòrdic s’havia abstingut de sumar-se a l’OTAN per mantenir relacions amistoses amb el seu veí oriental

“Finlàndia ha de demanar el seu ingrés a l’OTAN sense demora. Esperem que els passos a nivell nacional encara necessaris per prendre aquesta decisió es prenguin ràpidament en els pròxims dies”, diuen les dues màximes autoritats finlandeses en el comunicat conjunt.

Segons Niinistö i Marin, la condició de membre de l’OTAN reforçaria la seguretat de Finlàndia i, a la vegada, el país nòrdic faria més forta l’Aliança Atlàntica.

“Hem necessitat temps perquè el Parlament i tota la societat estableixin les seves posicions al respecte. També per establir estrets contactes internacionals amb l’OTAN i els seus països membres, així com Suècia. Hem volgut donar al debat l’espai que requeria”, afegeix la nota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Joan Pujol, activista independentista de Sabadell

Política

Feijóo anuncia més manifestacions contra l’amnistia després del 12-M

barcelona
guerra a gaza

Israel inicia l’evacuació de Rafah i amenaça amb una “força extrema”

barcelona
ARBÚCIES

La CUP proposa la gestió pública de les plantes embotelladores d’aigua

ARBÚCIES

Referèndum: com, quan i per què

barcelona
Jaume Veray Cama
Cap de llista del PP a la circumscripció de Girona al Parlament el 12-M

“Potser fent eleccions cada mes solucionaríem més coses”

Girona
Estats Units

Protesta i resposta policial als campus

Los Angeles
Laia Estrada i Cañon
Candidata de la CUP a la Presidència de la Generalitat

“Ens juguem que la política es torni a fer des de casa nostra”

Barcelona
crònica

‘Runner’ Illa i el ritme dels socialistes