crònica des de Madrid
Sánchez i ERC busquen sortida
El president espanyol explica l’adeu de la cap del CNI per l’error de seguretat en el seu mòbil, i no per l’espionatge català
ERC confia que ho desclassificarà tot, citarà Aragonès aviat i posarà data a la taula
Dur xoc entre Robles i Rufián
“Cese.” A diferència d’un ministre compareixent a La Moncloa, el BOE no pot mentir ni refugiar-se en eufemismes, i ahir recollia la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, com el que és i no com una “substitució”, que és el que va dir Margarita Robles sobre la defenestració de la cap dels espies per l’escàndol de Pegasus. Tot i que Gabriel Rufián (ERC) va tenir un duel d’alt voltatge amb la ministra de Defensa –“El seu patriotisme és tòxic. Vol mal a aquest país. Ser patriota no és convertir el teu país en la casa de Bernarda Alba, i encara menys que vostè faci de Bernarda”, li va etzibar el republicà en la sessió de control tot recorrent a Lorca–, Pedro Sánchez i ERC treballen ja per bastir una sortida d’emergència a la crisi de Pegasus, que passa per una coreografia de desescalada. L’endemà que el president espanyol entregués el cap de la directora del CNI com a ofrena a ERC per salvar el final de legislatura, Rufián ja no va demanar la dimissió de Robles en el decurs del seu duel –de fet, no aprova que el partit ho continuï fent quan és sabut que pica en ferro fred, perquè la jurista és una fidel a Sánchez des del 2016– i confia que La Moncloa aviat citarà Pere Aragonès i també posarà data a la taula de diàleg per obrir un nou temps.
Amb el BOE ratificant l’adeu d’Esteban i l’arribada d’Esperanza Casteleiro com a nova cap del CNI, i amb El Mundo apuntant que La Moncloa sabia que Pere Aragonès era espiat el 2019 pel seu presumpte paper de coordinador dels CDR, Sánchez va parlar per primer cop de la crisi dels espies i va dir la raó de la destitució –que Robles no havia dit el dia abans–, però va negar que sigui l’ofrena a ERC per l’espionatge a independentistes. “És evident que hi ha hagut un error en la seguretat de les comunicacions del govern d’Espanya. S’ha produït la destitució de la directora del CNI, i jo vull aprofitar per reconèixer la seva feina i també la feina dels 3.000 funcionaris i funcionàries del CNI”, va dir el president en una resposta a Cuca Gamarra (PP). Ras i curt: l’adeu d’Esteban s’explica per la infecció de l’iPhone del president –i el de Robles i el de Fernando Grande-Marlaska (Interior), tots entre maig i juny del 2021–, i no per l’espionatge a Aragonès i a disset noms més (la llista exhibida a porta tancada per l’excap del CNI era més extensa, però tenia molts noms tapats).
Guió de retrobament
Fonts parlamentàries albiren una sortida d’emergència per etapes: el gest de desclassificar d’ofici documents –José María Aznar ho va fer el 2004 amb dossiers del CNI sobre l’11-M–, compareixença monogràfica de Sánchez el 26 de maig al Congrés, reunió de presidents amb Aragonès, convocatòria de la taula de diàleg i retorn d’ERC als vots afirmatius a la cambra baixa després que avui sigui el PP el que salvi la llei de seguretat. A València, Oriol Junqueras defensava la necessitat de mantenir el diàleg i la negociació constant amb el govern espanyol: “És una eina política útil, a la qual no volem ni podem renunciar de cap manera.”
Com que era el PP el que l’atacava –ho feia Gamarra perquè Alberto Núñez Feijóo no té escó–, Sánchez va contraatacar tot airejant l’herència del PP: la condemna per la Gürtel i la caixa b, la “destrucció de proves a cop de martell”, l’“estructura parapolicial” de la Kitchen i “una DUI a Catalunya”. “La situació avui no és perfecta, però reconeguem que la Constitució es compleix a tot el territori i que els mangants no estan en el govern com passava amb vostès”, hi afegia. “ERC li demanava un boc expiatori i vostè ho acata dòcilment”, rebatia Gamarra.
“Che Guevara dels CDR”
La veu de Sánchez va ser el pròleg al tens duel entre Robles i Rufián. “No et fa més patriota ocultar el que passa”, denunciava el republicà. Per ERC, el dubte és fins a quin punt La Moncloa controla tot el CNI si Aragonès és presentat en una ordre judicial “com si fos un Che Guevara dels CDR”. “Vostè és la màxima responsable de l’espionatge legal: per acció o per omissió”, va dir-li Rufián. I Robles el va atacar amb un atribut, la covardia, castigat en la vida militar: “Si en la comissió de secrets no va voler veure les resolucions judicials, per alguna cosa deu ser... No voldrà saber la veritat. Què va fer?” Va tenir el valor d’examinar les resolucions?”, el va desafiar.
Sí a Europa, no a Madrid
L’hora d’explicar-se va continuar a la tarda amb el ministre Félix Bolaños (Presidència), ja en comissió. “Hi ha interès del govern a descobrir l’origen de l’espionatge? Ens preocupa la seva transparència secreta”, li reprotxava Josep Pagès (Junts). Per Mireia Vehí (CUP), Esteban és una “cap de turc” i Casteleiro –dona civil amb 40 anys en el CNI, com la seva predecessora– “no és cap renovació”. “Per què el PSOE vota sí a una comissió d’investigació al Parlament Europeu i la veta al Congrés?”, va dir Vehí al ministre tot insinuant que Sánchez ho fa com a “disfressa democràtica” perquè és a les portes de ser president de torn de la UE el juliol del 2023.
Vehí va citar davant Bolaños la informació d’El Punt Avui del 6 de maig sobre els molts noms tapats en la llista mostrada per l’excap del CNI per exigir desclassificar-ho tot.
