“Si em volen tancat a la presó m’hauran de venir a buscar”

Adrián Sas va ser detingut l’11 de desembre del 2018 mentre passejava amb el seu pare per Vilafranca del Penedès. “Els meus pares viuen a Astúries i havien vingut a visitar-me. Els Mossos em van estar seguint durant mesos però van esperar fins al primer passeig que vaig fer amb el meu pare per detenir-me. Tinc clar que el moment no està triat a l’atzar”, explica. El delicte de l’Adrián? Haver participat en les manifestacions del primer aniversari de l’1-O. L’acusen de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions. Segons els Mossos d’Esquadra, duia una arma perillosa: el pal d’una bandera. Un dels principals agents que es presenta com a acusació és Jordi Arasa, condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó per abusos a manifestants i brutalitat policial durant el 15-M. La Generalitat es va personar contra Sas, que ja ha estat condemnat a 3 anys, 6 mesos i 1 dia de presó. Ara només resta en espera que el Tribunal Suprem ratifiqui o no la pena. És molt conscient que podria esdevenir el primer pres polític de les mobilitzacions de l’1 d’octubre.

Aquest jove nascut a Astúries però establert a Catalunya des dels cinc anys no té cap esperança en el Suprem i té clar que, si es confirma la pena, no anirà pel seu propi preu fins a la presó: “Si em volen tancat m’hauran de venir a buscar.” Si aconseguís una rebaixa de la pena –l’absolució gairebé la dona per descartada– ho percebria com “un fet anecdòtic” atès que se sent que forma part “d’una lluita col·lectiva que no se soluciona amb una disminució de la meva pena. Si no hi entro jo, hi acabarà entrant un altre”.

La seva decepció amb els partits independentistes és majúscula. “Ens han deixat tirats”, sosté. La Generalitat no va tenir prou a personar-se en la causa contra ell, sinó que el dia del judici “encara van presentar un agreujant”. Mai es va plantejar acceptar un pacte que es pogués traduir en una rebaixa de la condemna “perquè això seria acceptar una part de culpa i, en conseqüència, criminalitzar-me a mi però també a les persones que eren en aquelles protestes o que es manifesten per millorar la sanitat pública o aturar un desnonament”.