Política

OTAN

Suècia i Finlàndia avisen que la decisió sobre l’OTAN encara no està presa

Alemanya garanteix ple suport als dos països nòrdics si sol·liciten l’adhesió a l’Aliança

El president croat amenaça de vetar-ne l’ingrés si no es canvia la llei electoral a Bòsnia i Hercegovina

Les primeres ministres de Suècia i Finlàndia, les socialdemòcrates Magdalena Andersson i Sanna Marin, respectivament, han recordat aquest dimarts que els processos posats en marxa als seus països per decidir sobre una eventual sol·licitud d’ingrés en l’OTAN encara estan en marxa, i per tant, no hi ha una decisió definitiva.

“Encara no hem decidit si presentarem la sol·licitud o seguirem el nostre camí actual”, ha indicat Marin en una compareixença davant la premsa a Meseberg (est d’Alemanya), on ella i Andersson han assistit com a convidades a una reunió del gabinet del canceller alemany, Olaf Scholz. “Sigui quina sigui la decisió, estarà basada en el compromís amb els finlandesos i amb la contribució a una seguretat comuna,” ha defensat. Marin ha reconegut que la invasió russa d’Ucraïna ha alterat “completament” l’ordre de seguretat, i que en això “no hi ha marxa enrere”.

En la mateixa línia, Andersson ha explicat que el seu govern aborda amb tots els partits del Parlament la possible adhesió de Suècia a l’OTAN i ha afegit que “totes les opcions estan sobre la taula”.

La primera ministra sueca ha indicat que el seu país s’“adaptarà” a les noves circumstàncies de seguretat, i per això té previst incrementar la despesa en Defensa fins al 2% del PIB i continuar subministrant suport a Ucraïna, incloses armes i equipament militar.

Andersson ha avançat que el pròxim 13 de maig el seu govern presentarà una “anàlisi sobre la situació de seguretat” que inclourà la qüestió d’una possible adhesió.

L’eventual petició d’ingrés de Suècia i Finlàndia, socis de la Unió Europea (UE) i associats a l’OTAN, però no membres de ple dret en l’Aliança, serà un dels punts de la reunió informal dels ministres d’Exteriors de l’organització a Berlín, que se celebrarà del 14 al 15 de maig i a la qual assistiran com a convidats els representants dels dos països nòrdics.

Si finalment sol·liciten l’entrada a l’Aliança, la formalització del procés es podria segellar a la cimera de l’OTAN que tindrà lloc a Madrid a finals de juny.

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha garantit als dos països nòrdics el seu ple suport, en cas de sol·licitar aquest ingrés.

“Ningú ha de donar per fet que Rússia no ataqui altres països. Alemanya farà costat a Finlàndia i a Suècia, en cas que decideixin ingressar [a l’OTAN]”, ha afirmat el canceller, en una compareixença conjunta amb les seves homòlogues nòrdiques.

El president croata amenaça amb vetar l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN

EFE

El president de Croàcia, Zoran Milanovic, ha amenaçat aquest dimarts amb vetar la invitació a Finlàndia i Suècia a entrar en l’OTAN fins que a Bòsnia i Hercegovina no es canviï la llei electoral que, en la seva opinió, discrimina els bosniocroats.

“Jo, com a president de Croàcia, a la cimera de l’OTAN posaré el meu veto a la invitació [a Finlàndia i Suècia], si es demana el consentiment a aquest nivell”, ha declarat Milanovic.

“Perseguiré com un diable a una ànima pecaminosa tot diputat que estigui a favor de la ratificació abans que sigui canviada la llei electoral a Bòsnia i Hercegovina”, ha afegit.

El polític croat no ha detallat quina relació té la possible entrada de Finlàndia i Suècia a l’OTAN –en plena guerra d’Ucraïna- amb una llei electoral a Bòsnia, un país que no forma part ni de la Unió Europea (UE) ni de l’OTAN. Croàcia, que també és una ex-república iugoslava, pertany a l’Aliança Atlàntica des de l’any 2009.

La llei electoral bosniana ha de ser esmenada pel Parlament de Bòsnia i Hercegovina, un país dividit en tres ètnies: bosníaca (musulmana), sèrbia (ortodoxa) i croata (catòlica).

En tot cas, el propi mandatari ha reconegut que possiblement no està en la posició d’exercir un veto a la pròxima cimera de l’OTAN.

Segons els analistes locals, el president croat, amb funcions protocol·làries i representatives, no estarà involucrat en el procés d’admissió de nous membres de l’OTAN sinó que serà el Parlament el que haurà de donar el seu vistiplau o no a una ampliació de l’Aliança.


Milanovic denuncia que el govern croat, liderat pel primer ministre conservador Andrej Plenkovic, és una “camarilla de bandits” i “traïdors”, “comprats” per fer tot el que Brussel·les els hi exigeix.

Plenkovic, el govern del qual es distancia des de fa mesos de les posicions de Milanovic, ha acusat aquest dilluns Milanovic, un ex-primer ministre socialdemòcrata, de comportar-se com un “agent rus” i de provocar amb les seves declaracions un enorme mal al prestigi de Croàcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Matança prop d’Odessa

KÍIV

Borràs demana consultar al TC si la pot jutjar un jurat popular

barcelona

La CE reté a Polònia el pagament dels fons de recuperació

BRUSSEL·LES

Xi Jinping preservarà el model dual per a Hong Kong

Tòquio
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Els EUA destinen 820 milions de dòlars en una nova ajuda militar a Ucraïna

Washington
estats units

El vet a l’avortament als EUA ha estat bloquejat ja en quatre estats

Washington

Feijóo proposa eixamplar el PP a Catalunya per emular l’èxit andalús

Barcelona
estat espanyol

Olona formalitza la seva renúncia com a diputada de Vox en el Congrés

Madrid
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Els russos toquen les portes de Lissitxansk

Moscou / Kíiv