Política

Pau Miserachs

Escriptor i jurista

“La taula de diàleg ha estat una fal·làcia, una farsa”

Regressió L’escriptor i jurista assegura que l’estat de regressió democràtica i política en què es troba l’Estat espanyol ha d’obligar a buscar nous camins democràtics per a la independència

Defensa la possibilitat d’implementar el dret a l’autodeterminació de Catalunya valorat favorablement a les Nacions Unides el 2014

Advocat, escriptor i activista
Advocat expert en propietat intel·lectual i president del club de pensament Grup d’Estudis Polítics, avui presenta a Barcelona ‘La república catalana és la solució al conflicte’. Ha publicat també ‘L’Estat contra la democràcia’, ‘La democràcia captiva’, ‘Memòria de la indignació’ o ‘República, ¿y eso qué es?’, entre molts altres.
Hem de decidir si volem ser residuals o independents i ser massivament conseqüents

Pau Miserachs publica un llibre en què planteja vies que podrien ser possibles per aconseguir la independència per a Catalunya, aplicades, però, sempre que hi hagi una normalitat democràtica, la qual, segons defensa, actualment no existeix. Un procés que ha de començar, segons l’autor, trencant les mentides creades des de l’Estat espanyol sobre la legalitat d’una posició independentista.

Defensa que reclamar la independència té una plena normalitat democràtica?
Des de l’Estat espanyol es vol presentar la nostra voluntat d’independència com quelcom il·legal, com un laberint que ens condueix a un buit insalvable on no ens espera el dret a una solució democràtica al conflicte. No s’ha abolit la llei mordassa ni els delictes de sedició i desobediència política, cosa que converteix en fictícia la normalitat política que asseguren que existeix. L’unionisme espanyol, el nacionalisme espanyol, ha decidit que s’ha d’invisibilitzar el món català amb tota mena de paranys i traves. El govern del regne d’Espanya sempre s’ha manifestat contra el dret de Catalunya a l’autodeterminació. No és cosa d’avui. Ve de molt abans.
No es creu la normalitat política que Madrid ven?
Hem de dir als catalans que la història oficial d’Espanya és una fal·làcia, herència d’un passat dictatorial, el qual està obrint la porta del retorn. La Constitució de 1978 s’ha convertit en paper mullat que facilita implantar l’autoritarisme contra Catalunya, negant l’amnistia i l’autodeterminació que reclama el govern català. Pedro Sánchez no dissimula que té com a missió prioritària desactivar l’independentisme català. La mentida segueix essent la seva política preferida per enganyar l’opinió pública. Hem de fer front a la subversió democràtica que practiquen les dretes i ara també el socialisme espanyol.
L’ascens de l’extrema dreta pot agreujar aquesta subversió?
L’extrema dreta espera que la democràcia faci fallida per imposar-se aprofitant la decepció de les dretes tradicionals i practicant l’antipolítica. El conflicte Catalunya/Espanya segueix per l’ambició espanyola de domini hegemònic tramès a la comunitat hispanoparlant de Catalunya que vota Vox, Cs, el PP i socialistes fent-los creure que la rebel·lia i la resistència dels catalans són una actitud colpista. No hi ha ni hi haurà treva amb Catalunya i se seguirà negant l’existència del poble català.
I davant aquesta distorsió de la realitat, què es pot fer des de Catalunya?
Hem de tenir clar que el procés democràtic no ha acabat, de manera que l’autodeterminació no és un projecte irrealitzable com pretén l’Estat. Catalunya ha de voler obtenir reconeixement com a subjecte polític, jurídic i sobirà. Ens cal seguir defensant la identitat nacional de Catalunya amb més força davant l’actual model d’imperi de la llei que esgrimeix l’Estat contra les reivindicacions catalanes, negant el dret a la secessió previst en el dret internacional. Faran inviable la democràcia a Catalunya si els convé. Saben que la democràcia és vulnerable i no volen que sigui el nostre camí per fer una nació lliure de lligams amb el regne d’Espanya.
L’autodeterminació és una via possible i democràtica?
Autodeterminació i unilateralitat són dues vies que només en una societat pacífica són possibles en funció de les relacions entre la nació que reclama la independència i l’Estat predecessor. La taula de diàleg ha sigut una fal·làcia, una farsa democràtica per guanyar temps i cansar l’independentisme. S’ha fet tots els possibles per desprestigiar els seus promotors catalans perquè l’agenda del govern espanyol és ben diferent: autonomia i res més. Hem de decidir el que volem ser, si residuals o independents, i ser massivament conseqüents amb la decisió, en lloc de delegar a uns quants polítics perquè resolguin les diferències amb l’Estat. A més de sortir al carrer a protestar i afirmar que som una nació, hem de sortir per construir la república catalana.
La república és la solució?
Volem república perquè cal exigir transparència de la gestió pública, democràcia i llibertats, respecte a la diversitat, i més ara que no existeixen majories absolutes a cap parlament. La independència és natural en la via pacífica i democràtica, que la converteix en un repte i un camí irreversible com a dret irrenunciable. Pels catalans, però, el futur és la independència sota la forma republicana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès es querella contra NSO i l’exdirectora del CNI

barcelona

La justícia europea examina el vet a l’escó de Puigdemont

Brussel·les

Torra porta la seva inhabilitació a Europa

BARCELONA

Els independentistes, a un pas de la desobediència pel vot delegat de Puig

barcelona

Citen Antich al Congrés per no defallir amb la llei d’amnistia

madrid
política

La llei de memòria històrica no preveu la clausura de Via Laietana

Borràs: “No em penso rendir”

e.ANSOLA/C.RIBAS

L’augment del pressupost de Defensa obre el pitjor cisma entre Sánchez i Díaz

madrid
opinió

Figueres: escarni i candidats