Política

La CE estudia més ajudes als refugiats

Alemanya i Polònia reclamen 1.000 euros per persona

Un 20% han demanat l’estatus temporal de protecció

L’Europa central i de l’est mira a Brussel·les a la recerca de diners per sufragar els costos de l’èxode ucraïnès, el més gran en dècades al continent. La Comissió Europea (CE) ha posat a disposició dels estats fins a 3.400 milions d’euros en prefinançament dels fons de recuperació Rract-UE. Són diners ràpids, però no nous.

Per això, Alemanya i Polònia han demanat a Brussel·les més ajudes per acollir els refugiats de la guerra a Ucraïna. En una carta dirigida a l’executiu comunitari, Berlín i Varsòvia van reclamar un pagament fix de 1.000 euros per cada refugiat. Els seus governs calculen que necessitaran milers de milions d’euros per pagar l’assistència als qui fugen de les tropes russes, un milió i mig en el cas de Polònia i més de 260.000, en el d’Alemanya.

Tot i que no demana un sistema de quotes ni reubicacions, Varsòvia vol que els socis europeus siguin proactius i promocionin els seus països com a segurs i acollidors. El govern polonès ultraconservador, que es negava a rebre sirians i que renega de l’europeisme, ara demana l’ajuda de Brussel·les. “Ho estem mirant”, prometia ahir l’eurocomissària de l’Interior, Ylva Johansson, amb la típica cara de preocupació d’algú que no arriba a final de mes i a qui li surt una despesa imprevista. L’executiu comunitari haurà de fer mà d’enginyeria financera per redirigir fons d’un pressupost dissenyat per reflotar una economia danyada per la pandèmia, no per afrontar una guerra i les seves conseqüències.

Mentre examina de quines partides pot treure les noves ajudes per als refugiats ucraïnesos, la CE crearà una base de dades per registrar-los. Segons les seves estimacions, han arribat a la Unió Europea (UE) més de 3,8 milions de persones des d’Ucraïna. La meitat són nens. Polònia és la primera destinació, però Romania (595.868), Hongria (354.041) i Eslovàquia (275.439) estan assumint un flux important. Alemanya, Àustria, la República Txeca i els països bàltics també comencen a rebre cada cop més refugiats. En els últims dies, les arribades s’han reduït. Durant el pic de les primeres setmanes de guerra, de mitjana sortien d’Ucraïna unes 200.000 persones al dia. Ara són unes 40.000, segons la CE. Però la calma podria ser el preludi d’una segona onada de refugiats encara pitjor, tant per les xifres com per les condicions d’aquestes persones. Alemanya calcula que podria rebre un milió de refugiats, més que el 2015. “La guerra continua. No sabem quin serà el pròxim pas de Putin, així que hem d’estar preparats per s l’arribada de més milions que necessitin fugir d’Ucraïna”, avisava ahir Johansson.

LA FRASE

Hem d’estar preparats per a l’arribada de més milions que necessitin fugir d’Ucraïna
Ylva Johansson
COMISSÀRIA D’INTERIOR DE LA UE


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Cañigueral destaca que el vot a Esquerra afavoreix el jovent

figueres
Guerra a Gaza

Hamàs publica proves de vida de dos ostatges

Barcelona
política

Illa va a Madrid i posa amb safata la idea de servilisme

barcelona
política

Paneque defensa que les infraestructures ajuden l’economia

blanes
Estat espanyol

Núñez Feijóo acusa a Sánchez de “dimitir de la democràcia”

Barcelona

Badia (Comuns) proposa un Pla director d’allotjaments turístics

sant feliu de guíxols
Guerra a gaza

Hamàs estudia l’última proposta de treva d’Israel

Barcelona

Vergés considera que aquestes eleccions “van d’Illa o de Puigdemont”

palafrugell
política

La CUP veu viable moure’s amb transport públic a l’Alt Empordà

castelló d’empúries