Política

ERC obté 15 milions per a títols en català i un fons de doblatge

Rufián es queda sense la quota del 6% i aprovarà el pressupost al Senat a canvi que Netflix i la resta destinin el 15% dels beneficis a finançar sèries en català

La llei de l’audiovisual veurà la llum

El tour de force entre ERC i la vicepresidenta Nadia Calviño sobre la llei de l’audiovisual –amb l’amenaça republicana de torpedinar el pressupost del 2022 al Senat com a comodí de la por, i l’avís ministerial dels límits de la UE com a espasa de Dàmocles– va acabar ahir amb un acord que deixa Gabriel Rufián sense la quota del 6% del català a Netflix. Els rèdits obtinguts per ERC són el compromís que totes les plataformes destinin el 15% dels seus beneficis en territori estatal a finançar produccions en català –“un mínim de 15 milions a llengües cooficials” que equivaldrà a “poder tenir produccions com ara Merlí, Polseres vermelles i Pa negre cada any”, es vanten ara els republicans– i la creació d’un fons de doblatge i subtitulat mitjançant el qual “el Joc del calamar de torn es doblaria al català i això garantit per llei”. “Totes les plataformes, totes, tindran l’obligació d’haver de finançar cada any les produccions audiovisuals catalanes. Què vol dir això? Que hauran de destinar els seus ingressos, dels seus beneficis, a la producció en català”, va celebrar la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. Rufián, que tenia una reunió a mig matí amb Adriana Lastra (PSOE), va oferir un balanç agredolç: “Evidentment no és tot el que voldríem, però els pronunciaments de col·lectius del sector a Catalunya demostren que es protegeix la producció audiovisual en català. Sorprèn que hagi costat tant parlant de llocs de treball i cultura.” A canvi de les contrapartides, ERC ja no jugarà a fer descarrilar els comptes i dimarts al Senat retirarà les esmenes i els votarà sense cap canvi perquè siguin aprovats definitivament sense tornar al Congrés.

La solució acordada és de resultat incert, perquè “el mínim de 15 milions” és per a llengües cooficials –també el basc i el gallec– i depèn d’una xifra que no es coneix ara: el benefici de les plataformes en sòl espanyol. Si bé ERC es vanta que això suposarà un 15% del 70% de la producció total que l’Estat exigeix a totes les plataformes, Calviño sent que ERC no l’ha doblegat perquè ella sempre va dir que la normativa de la UE impedeix imposar quotes de català a plataformes com ara Netflix i HBO, que no tenen la seva seu a Espanya. “Regeix el principi de país d’origen”, ha estat el dic de Calviño. Segons ERC, “s’afegeixen quotes del català allà on fins ara hi havia només quotes de castellà”, però cita Movistar i Atresmedia com les que han de garantir que un 6% del seu catàleg sigui en català (d’altres com ara Filmin ja superen aquest llindar). La nova llei garantirà també que el mínim del 15% de la producció de la televisió pública sigui en català, basc o gallec, la qual cosa implicarà més ingressos per a la producció audiovisual en català, i blindarà les atribucions del CAC com a sancionador i responsable de dirimir els conflictes en doblatges amb les plataformes.

La disputa per blindar el català en l’audiovisual neix perquè el cofoisme inicial de Rufián –“S’estableix l’obligació d’una quota de llengües cooficials del 6% en totes i cadascuna de les plataformes”, va dir el 23 de novembre– no va ser desmentit aquell dia (en un brífing informatiu telemàtic) pel secretari d’estat de Telecomunicacions, Roberto Sánchez, quan calia el vot d’ERC als comptes, però sí que va ser negat el 30 de novembre per Calviño. Rufián volia arrencar del govern una data per a la taula de diàleg, però l’acord és ambigu i es limita a dir que “la pròxima trobada pública serà a principis del 2022”.

LA FRASE

Les plataformes tindran l’obligació de finançar produccions catalanes cada any
Marta Vilalta
secretària general adjunta d’erc

“Nen abandonat” a Canet, “apartheid” i “cony” en el tens ple al Congrés

L’escola Turó del Drac de Canet de Mar va ser utilitzada ahir per la dreta per agitar el ple del Congrés i provocar un xoc d’alt voltatge. “Vostè és pare. I jo també. No puc entendre com deixa abandonat un nen de 5 anys mentre els seus socis separatistes diuen que se l’ha d’apedregar només perquè els seus pares han demanat que es compleixin els drets a Canet. Per què no obliga la Generalitat a complir les resolucions judicials o compleix la seva responsabilitat constitucional amb l’article 155?”, va etzibar el líder del PP, Pablo Casado, tot insinuant una querella per prevaricació. “Quants cafès ha fet ja?”, va rebatre en to irònic el president Pedro Sánchez a les nou del matí. I no va ser davant de Casado sinó davant d’Inés Arrimadas (Cs) quan Sánchez va abordar per primera vegada el cas per “manifestar la solidaritat amb el nen i els pares”, advocar per complir les sentències i no polititzar la llengua.

Casado va encendre la guspira barrejant el català i delictes sexuals i Juana Rivas. “Li sembla normal que aquests totalitaris ataquin un nen? Per què serveix un govern que deixa tirats els més desafavorits? Nenes tutelades pel govern socialista de les Balears que van ser prostituïdes i es neguen a investigar-ho, la menor abusada pel marit de Mónica Oltra mentre el govern socialista valencià ho ocultava, un nen d’una indultada per vostè que ocultava agressions sexuals… Tanta ximpleria de niñes i de vaga de joguines i de brioixos i de dibuixos en basc i vostè deixa desprotegits els menors. Com diria vostè: què cony ha de passar a Espanya perquè vostè assumeixi alguna responsabilitat?” Casado va imitar la frase de Sánchez del març del 2015 visitant l’Ebre i sobre Rajoy, però al Congrés només ho havia dit Tejero (“Se sienten, coño”). “Parlen d’apartheid lingüístic! Però saben què ha suposat l’apartheid a Sud-àfrica?”, va dir Sánchez. Una moció de Vox exigint el 155 –Julio Utrilla va parlar de “nazis”– va fer que Albert Botran (CUP) parlés català en el ple –i Míriam Nogueras (Junts) i Montse Bassa (ERC)– i fos insultat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament Europeu posa en qüestió l’escó de Puigdemont

Brussel·les

El Suprem avala la condemna a la UB pel suport als presos de l’1-O

BARCELONA
ANTONI GARCIA ACERO
CAP DE L’OPOSICIÓ A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (ERC)

“El cas del Consell Esportiu ha tacat la imatge de l’Hospitalet de Llobregat”

l’hospitalet de llobregat

La guerra s’acarnissa amb la població civil

KÍIV / MOSCOU

“No tenia força per imposar-me a Putin”

Berlín

Gemma Geis, candidata única de Junts per Girona

GIRONA
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Von der Leyen dona a Zelenski suport per a restaurar electricitat i calefacció

barcelona
crisi migratòria

L’augment d’arribades porta a la UE a buscar un nou impuls al pacte migratori

Brussel·les
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Espanya acull 155.000 refugiats ucraïnesos

Madrid