Política

Merkel ja és excancellera

La líder que ha marcat la pauta a Europa deixa el poder aparentment tranquil·la, confiada en la capacitat del successor

El Parlament l’acomiada amb un aplaudiment i la ultradreta li nega el darrer senyal de respecte

A molts els costarà acostumar-se a referir-se a la líder alemanya com “l’excancellera Angela Merkel”. D’altres tenen entrenament anterior, amb els excancellers Gerhard Schröder o Helmut Kohl, que manté el record absolut de permanència en el poder. Merkel, la dona que durant setze anys ha dirigit el país més gran d’Europa, va passar ahir a la condició d’ex des de la tribuna de convidats del Bundestag.

Han passat dos mesos i mig des de les eleccions generals que la van deixar com a cancellera en funcions. Ahir al matí, el seu portaveu, Steffen Seibert, enviava una piulada en què informava d’una última conversa la nit abans entre Merkel, Emmanuel Macron, Joe Biden, Mario Draghi i Boris Johnson sobre la situació a Ucraïna. La següent piulada del portaveu, al càrrec des de l’agost de 2010, era per informar que el seu compte quedava automàticament traspassat al seu successor, Steffen Hebestreit, un professional impecable i accessible. Merkel, més allunyada del tracte diari, ha estat una cancellera mediàtica, que mai no ha rebutjat cap pregunta ni ha contestat amb prepotència a allò que no li ha acabat de quadrar.

El respecte de l’espectre parlamentari va quedar palès amb el llarg aplaudiment que li van dedicar els diputats del Bundestag poc abans de la investidura de Scholz. La presidenta del Parlament, la socialdemòcrata Bärbel Bas, havia obert la sessió amb una breu salutació per tot seguit donar la benvinguda a “la cancellera en funcions”. La reacció de tots –fora dels diputats de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que no es van moure– va ser posar-se dempeus, girar-se cap a la tribuna i aplaudir.

Que Merkel estigués a la tribuna de visitants responia a la seva decisió de retirar-se. Quan el 2018 va anunciar que deixava la presidència de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i que no es presentaria a la reelecció, va assegurar també que no aspiraria a cap més càrrec polític. Tampoc al seu escó de diputada, que des de feia trenta anys tenia al districte de Stralsund, al litoral bàltic.

Com que ja no és diputada, sense accés als escons del ple, no va poder complir amb el ritual d’acostar-se a donar la mà abans que cap altre diputat al nou canceller, immediatament després de la votació.

Va reflectir-se així la seva retirada, fins i tot física, del poder. Merkel mantindrà una oficina a Berlín, a prop de la Porta de Brandenburg. La mateixa que va ocupar Kohl després de retirar-se.

Fora d’això, sembla que es vol dedicar-se a fer el que en aquests setze anys li ha quedat pendent. Llegir fins que el llibre li caigui de les mans i els ulls se li tanquin de son, cuinar o cuidar el jardí de la casa familiar que té a prop de Templin, la ciutat de l’est on va créixer. Alguns mitjans de comunicació especulaven amb altres dedicacions menys casolanes, com ara acompanyar el seu marit, el científic Joachim Sauer, una eminència en física quàntica, en alguna de les seves activitats als EUA. O alguna ocupació a mig camí entre la ciència i la política, potser relacionada amb la lluita contra la pandèmia. Ahir va donar les claus de la cancelleria al seu exvicecanceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz. Se la veia tranquil·la, com si confiés plenament en la capacitat del successor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona