Política

ÒSCAR ORDEIG

PSC

“Córrer és la meva manera de combatre l’estrès”

“Ser diputat és un orgull, però també he viscut en política els pitjors moments”

“Els Jocs d’hivern són una oportunitat històrica per al Pirineu”

LA FAMÍLIA, EL GRAN PUNTAL
En aquesta fotografia de l’any 2012 s’hi veuen quatre persones però en realitat n’hi ha cinc, perquè l’Alba, la dona d’Òscar Ordeig, ja estava embarassada del Ferran, el petit de la família. Ara té 8 anys, el Guifré 14 i la Martina 11. La seva filla, que van adoptar d’Etiòpia quan només tenia quatre mesos, explicava de petita que el seu pare es dedicava a “ajudar la gent”. Per a Ordeig, la família és i ha estat el seu “gran puntal”. “Amb la meva dona anem junts des que jo tenia 17 anys i ella 16, hem anat sempre a l’una.”
He lluitat molt per la repoblació; la gent necessita infraestructures, serveis i llocs de treball
Tothom ha de contribuir, en el seu espai de decisió, a crear espais per sortir de l’atzucac
S’ha traslladat a Lleida fa dos mesos. Mentre vivia a la Seu d’Urgell, quants quilòmetres feia a la setmana?
Amb el parèntesi de la Covid, la meva rutina eren entre 1.200 i 1.800 quilòmetres setmanals. El cotxe és un destrossasalut i un destrossafamílies perquè hi passes moltes hores, però m’agrada molt pensar i reflexionar i és un bon lloc per fer-ho. Crec que a la nostra societat, i també a la política catalana, li convé reflexionar molt i pensar en quines coses ens equivoquem tots plegats i quin gra de sorra hem de posar perquè les coses vagin millor.
És pare de tres fills. Com ha pogut compaginar la seva feina de diputat amb la seva vida familiar?
Amb passió, vocació i sentint-me molt compromès amb el que faig. Dit això, res hauria estat possible si el compromís no hagués estat familiar. Tinc la sort que ens complementem molt amb la meva dona i sempre m’ha ajudat i orientat. Anem junts des de segon de BUP i els grans sacrificis i les grans absències han estat de mutu acord i compensats per altres bandes. La vida és una qüestió d’equilibris, i la família i la parella també. Pots tenir menys moments amb ells del que voldries però pots intentar tenir-los de qualitat.
Volia ser jugador de bàsquet i, tot i que es va acabar decantant per la política, l’esport continua sent molt important per a vostè.
El meu pare havia fet atletisme i ell i la mare sempre em deien: “estudia i fes esport”, perquè fa que tinguis una bona salut i també que socialitzis. Vaig fer estudis relacionats amb l’empresa però també amb l’esport i la meva manera de combatre l’estrès i els nervis de la feina i les hores de cotxe és sortir a córrer. Quan hem anat a córrer amb Pedro Sánchez i Salvador Illa, he intentat ser bon minyó i no collar-los gaire!
Parlen de política, mentre corren?
Sense anar amb molta intensitat, és una estona perfecta per repassar l’agenda política, personal, la dels fills, la parella, les coses que van bé i les que no... Parles de coses per a les quals no trobes mai el moment i ho fas a un altre ritme. Tots som esclaus de la rapidesa i de l’ara i aquí i agraeixes aquests moments de relax. Vam sortir a córrer amb Pedro Sánchez abans d’un míting a Lleida, quan encara no era president, i va ser un moment de pau, com si es parés el món.
És un gran defensor de la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. Els que no vivim al Pirineu no entenem la seva importància?
El Pirineu és la gran oblidada i incompresa, no ens entenen perquè no ens coneixen. No és un lloc d’estiueig, que també; és un lloc on viu gent, hi ha muntanyes, hi ha cultura, hi ha problemes, hi ha la necessitat de generar oportunitats perquè la gent hi pugui viure i treballar... Històricament tot això no s’ha tingut en compte ni s’ha volgut construir un projecte integral de progrés econòmic i social, que vol dir fer una reflexió sobre com construïm Catalunya. Hem construït el país de forma desorganitzada. Dins d’aquesta construcció en xarxa del país, que és l’assignatura pendent, hem de veure com volem aquest Pirineu, despoblat o amb dinamisme.
Com es pot aconseguir aquest dinamisme?
La gent necessita infraestructures públiques, serveis públics bàsics i llocs de treball. Com ho fem? Només amb Jocs d’hivern? No, amb això sol no, però com va passar amb les olimpíades de Barcelona 92, que van ser un revulsiu per a Barcelona, si es fa bé és una oportunitat històrica de vincular la marca Pirineu al costat de la de Barcelona i de posar un projecte de progrés sobre la taula. A més, els que defensem el món de l’esport i els seus valors i també el moviment olímpic ens sentim insultats de veure com es menysprea tant tota la gent que dedica la seva vida a entrenar i a impulsar arreu la cultura de l’esport.
El territori sent que mai ha estat escoltat?
Nosaltres hem de participar de la construcció de Catalunya des de Barcelona, i també des de Barcelona, Madrid i Brussel·les hi ha d’haver l’interès de construir un país en xarxa, equilibrat i just. No s’hi val a dir que tot és culpa de Barcelona; la responsabilitat de no haver-nos trobat i escoltat abans és compartida entre Barcelona, Lleida i el Pirineu.
Aquests últims anys s’han viscut moments molt tensos, al Parlament. Ha tingut mai el pensament de “què hi faig aquí”?
Sempre ha estat un orgull i una gran responsabilitat estar al Parlament i la política m’ha canviat per bé perquè he après moltíssim i m’ho he passat molt bé, però també hi he passat els moments més difícils. El pitjor ha estat veure que et gira la cara gent que t’estimes i amb qui tenies una excel·lent relació. No han estat gaires i entenc que eren moments de molta tensió i pressió i per això la gent tenia les emocions a flor de pell, però el buit i la tristor han estat grans.
Per part del partit socialista, la taula de diàleg amb el govern és un intent real de negociar i solucionar el conflicte polític o una manera de deixar passar el temps en espera de les noves eleccions?
Primer de tot, ens hem d’aclarir aquí i també cal que es posin al davant les persones que tinguin ganes de resoldre els problemes i parlar-ne. Dit això, que hem de resoldre una sèrie d’aspectes que no encaixen? Totalment d’acord.
La taula és la via?
No hi ha cap altre element... Ara, qui es pensi que la taula de diàleg resoldrà tots els problemes de la societat s’equivoca. Tothom ha de contribuir, en el seu espai de decisió, a crear espais per sortir de l’atzucac. El món empresarial, i també el polític i social. Si la taula de diàleg vol anar cap a una direcció però hi ha gent que ho vol dinamitar per darrere, malament anirà.
Hi ha més bon ambient del que sembla, al Parlament, fins i tot amb diputats d’ideologies oposades?
Pensa que pots estar tres dies tancat al Parlament, i passar dotze hores junts, així que acabes compartint moltes coses no només amb diputats sinó també amb els periodistes, uixers o lletrats. Evidentment, hi ha gent amb qui connectes més, però jo pregunto molt per la vida dels altres i penso que tothom té una part de la personalitat interessant a descobrir. A vegades no ens portem bé amb una persona simplement perquè no la coneixem. Per exemple, mira que al Partit Popular són conservadors i a vegades tremends, però Alejandro Fernández és divertidíssim, es riu de les seves pròpies contradiccions i et pixes de riure amb ell.

Repoblació, la seva gran lluita

De petit, Òscar Ordeig volia ser jugador de bàsquet, però el que va arribar a l’NBA és el seu cosí, Raül López. Després de fer d’assessor empresarial i gerent esportiu, ell va acabar entrant en política “per casualitat”. Treballava a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el 2007 un amic, regidor del PSC, li va proposar formar part de la seva candidatura. “No vinc de família política i mai havia tingut relació amb aquest món, però sempre he tingut la màxima que quan algú et proposa fer alguna cosa per al bé comú com a mínim li has de donar les gràcies i, si pots, intentar ajudar.” Amb perspectiva, assegura que la política municipal ha estat la seva gran escola: “Tothom hauria de ser regidor del seu poble una temporada per augmentar el compromís social; és una política altruista perquè la majoria de gent no cobra i, a més, allà entens la importància que es gestioni bé el bé comú, a banda de fer-te tenir una amplitud de mires de les coses més gran.” De la seva feina al Parlament –forma part de les comissions de Sindicatura de Comptes, Economia i Empresa–, del que està més orgullós és de la feina feta per lluitar contra la despoblació: “Quan ningú en parlava, jo ja advertia del problema.”

Òscar Ordeig

Va néixer a Vic el 1978 però de ben jove es va traslladar a la Seu d’Urgell. Doctor en administració i direcció d’empreses, va estrenar-se al Parlament en la desena legislatura, el 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern exigeix a Sánchez garanties d’execució dels comptes

Barcelona

Sánchez deslliga davant Bildu el pressupost i els presos d’ETA

madrid

L’estat d’alarma es va usar per recentralitzar i es va gestionar de forma opaca

barcelona

Rússia acull els talibans a la comunitat internacional

Beirut
Líbia
La caiguda d’un dictador

Deu anys de guerra i l’anhel d’un nou Gaddafi

beirut

Sassoli portarà la CE als tribunals si no castiga Polònia

Estrasburg

Intent fallit de Vox i el PP per frenar el debat de la llei de memòria democràtica

BARCELONA
economia

Felipe González vol que torni l’emèrit i que “es respecti la presumpció d’innocència”

MARTA MORETA
PSC

“No tinc cap problema per parlar amb Junqueras”

Barcelona