Política

La fiscalia de l’Audiencia Nacional demana jutjar per terrorisme els CDR detinguts el setembre de 2019

Considera acreditat que plantejaven atemptar, malgrat que la policia no va poder demostrar que tinguessin explosius

Reclama processar també 9 dels 13 investigats per tinença i fabricació d’explosius

La fiscalia de l’Audiencia Nacional ha presentat el seu escrit en la fase final de la instrucció sobre els 9 CDR detinguts el 23 setembre de 2019 en el marc de l’anomenada Operació Judes i quatre més acusades posteriorment. El fiscal presenta l’escrit tot i que la Guàrdia Civil no va poder demostrar que tinguessin explosius.

La fiscalia demana que els 13 siguin processats per pertinença a organització terrorista, delicte al que suma el de tinença i fabricació d’explosiu per a nou dels acusats, segons l’escrit del ministeri fiscal. En aquest escrit, el fiscal considera acreditat que pretenien atemptar contra “objectius prèviament seleccionats”.

Segons l’escrit, el fiscal considera que els 13 acusats formaven part d’un Equip de Resposta Tàctica (ERT), “encarregat de portar a terme les accions més sensibles, seguint la línia estratègica dels CDR, que requerien un plus de compromís i professionalitat”.

Segons el fiscal, aquest ERT era una “cèl·lula integrada pels investigats” provinents de diferents CDR i que “evidencien” una “gran radicalitat”. Així, considera que els investigats compartien principis ideològics favorables “a la independència i a l’activisme radical per aconseguir.la”. L’objectiu final, segons l’escrit, era “aconseguir la independència de Catalunya, utilitzant per a aconseguir-ho la violència en la seva màxima expressió, forçant, de manera coercitiva, les institucions” per acabar assolint “la separació de Catalunya de la resta d’Espanya”.

Segons l’escrit, els membres d’aquest grup van participar de forma activa en la materialització d’algunes de les accions “més contundents” dels CDR com “talls de carreteres, abocament d’oli a la calçada de la C-55 en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des de Lledoners, l’aixecament de les barreres dels peatges, etc”.

També assegura que els acusats van participar en la creació i desenvolupament dels “CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDR, assumint l’encàrrec rebut d’un denominat CNI Català per aportar infraestructura logística necessària” amb l’objectiu d’ocupar el Parlament i defensar-lo.

Segons l’escrit aquest ERT va participar de forma activa en accions com la protesta amb motiu d’un consell de ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre de 2018; i accions durant el trasllat a Madrid dels 9 presos polítics l’1 de febrer de 2019.

També assegura que van superar l’activitat dels CDR i van “conformar una organització terrorista paral·lela de caràcter clandestí” per portar a terme “accions violentes o atemptats” utilitzant “explosius o substàncies incendiàries fabricats en laboratoris clandestins que la pròpia organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”.

Possibles objectius

La fiscalia afirma que els membres de l’ERT haurien “fet actes preparatoris” de reconeixement i presa de fotografies de “possibles objectius”. Es tracta de la Comandància Naval de Barcelona, el Govern Militar, la Delegació del govern espanyol a la capital catalana, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la seu de la Comandància de la Guàrdia Civil, membres de les forces de seguretat, torres d’alta tensió, instal·lacions a autopistes i el Parlament.

“A més dels anteriors objectius”, un dels acusats -Jordi Ros-, “ha realitzat diferents cerques a internet a través dels seus dispositius, de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d’un agent del cos de Mossos d’Esquadra”, diu el ministeri públic.

Els13 acusats

Concretament, en una nota difosa per la fiscalia, l’acusació atribueix el delicte de pertinença a organització terrorista a tretze persones -Eduardo Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Guillem Xavier Duch, Rafael Joaquín Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero-.

A més, per a nou d’ells, suma el delicte de tinença, dipòsit així com fabricació de substàncies explosives o inflamables de caràcter terrorista. L’acusació per aquests delictes és per a Garzón, Garcia, Pascual, Casoliva, Tomàs, Codina, Ros, Duch i Delgado. No tots els acusats van ser detinguts el 23-S.

Laboratoris clandestins

Un dels laboratoris clandestins es trobaria en el domicili de Codina a Sant Fost de Campsentelles -segons la fiscalia, a través d’un grup de Signal denominarien l’espai la “batcova”-. Codina hauria comprat substàncies per confeccionar la substància denominada ’termita’. Entre les proves citades, el ministeri públic diu que en un dispositiu informàtic de Tomàs hi havia un document denominat “terrorisme casolà”, entre altres de naturalesa similar.

La fiscalia també explica que va trobar en el mòbil de Tomàs un vídeo autogravat en què “se l’observa realitzant un circuit electrònic en què explica el funcionament i la utilitat d’aquest, sent aquesta la de fer explotar un artefacte adossat al cos d’una persona de manera que, encara que la persona que el porta fos abatuda, la detonació de l’explosiu es produiria”.

“Els investigats acudien a l’habitatge d’Alexis Codina de forma contínua fins a la seva detenció, habitualment en hores nocturnes, detectant-se potents centelleigs seguits de grans fumeres”, diu la fiscalia, que explica que mantenien “importants mesures de seguretat” per evitar ser detectats, com apagar el mòbil quan hi eren.

La fiscalia ubica l’altre laboratori al garatge del domicili patern de Ros a Sabadell. “Els investigats haurien dut a terme totes les passes necessàries per a l’elaboració i fabricació de substàncies incendiàries, deflagrants i explosives” i haurien “adquirit els coneixements necessaris” i “fet la compra de substàncies”. La fiscalia també atribueix a Garzón un “paper fonamental de direcció” i de “coordinació” en l’elaboració “de la substància denominada ’termita’”.

Grups de Signal

“Els investigats mantenien permanentment contacte a través de diferents grups en aplicacions de missatgeria instantània, en particular Signal”, diu la fiscalia, que cita un grup creat el 20 de maig de 2019 anomenat ’Resistència’ amb Budria, Ros, Garzón i Duch, entre d’altres. “Utilitzen un llenguatge convingut, sobre la preparació de la ’revetlla’, els ’focs artificials’ i ’el grup de diables’”, diu el ministeri públic, que creu que “haurien assenyalat el mes de setembre per a l’inici de les accions”, encara que Ros hauria manifestat que els explosius “no estarien llestos”.

Jolis, “iniciador” de l’ERT

La fiscalia creu que Jolis era “subjecte essencial” per a l’ocupació del Parlament i la fiscalia li atribueix el paper “d’iniciador de l’ERT”. Buigas hauria estat l’encarregat de preparar la logística de l’ocupació del Parlament i hauria rebut l’encàrrec del “CNI Català”. La fiscalia cita un quadern que s’hauria trobat al seu vehicle amb anotacions d’una “planificació detallada” del pla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Moncloa diu que la negociació de la Llei Audiovisual amb ERC “va a bon ritme”

Madrid

Aragonès defensa que Catalunya és una nació amb llengua i cultura pròpia

Barcelona

Artadi replica a Junqueras que és “poc coherent” que ERC “veti” part de l’independentisme a la taula de diàleg

BARCELONA

Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC

BARCELONA

ERC i PSOE s’acosten en la llei de l’audiovisual en ple clam de les estatals pel greuge

madrid

JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència

GIRONA

Alemanya s’afegeix a la vacunació obligatòria

Berlín

Volen 20 mesos d’inhabilitació per a Torrent

barcelona

El Suprem dels EUA s’inclina per limitar l’avortament

Saint Louis