Política

Els advocats voluntaris s’oposen al fet que només es jutgi els policies per l’1-O a Girona i Aiguaviva per lesions

Als recursos contra la interlocutòria també reclamen enjudiciar comandaments i responsables polítics

Els advocats voluntaris que van impulsar la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis s’oposen al fet que només es jutgi els policies nacionals i el guàrdia civil per delictes de lesions. Als recursos contra la interlocutòria dictada pel jutjat d’instrucció 2 de Girona argumenten que hi ha indicis de delictes contra la integritat moral i tortures: “Qualsevol ús de la força per part dels agents de l’Estat que excedeixi del que sigui necessari i proporcional es considera un atac a la dignitat humana que constitueix un tracte cruel o degradant”.

Els advocats i Òmnium, com a acusació popular, també reclamen un sol judici i insisteixen a investigar i enjudiciar comandaments i responsables polítics.

El col·lectiu d’advocats voluntaris pel Dret de Defensa de Girona i Òmnium Cultural, com a acusació popular, han interposat recursos d’apel·lació a la interlocutòria dictada pel jutjat d’instrucció 2 de Girona que resolia enviar a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a Girona i Aiguaviva durant el referèndum. Les acusacions s’oposen que, tal com va resoldre el jutjat, els puguin jutjar només com a autors de delictes de lesions, la majoria lleus.

Els lletrats consideren que hi ha indicis de delictes contra la integritat moral i tortures, delictes inclosos inicialment en la instrucció quan es van admetre les querelles. Argumenten que “centenars” de ciutadans van patir lesions durant les càrregues: “L’injust de la conducta desplegada pels investigats no es troba de cap manera satisfet amb la celebració de judicis per delictes lleus de lesions”.

“Fent un ús de la força totalment desproporcionat, els agents armats van repartir bufetades, cops de puny, de peu, de porra incloent a zones vitals i òrgans sexuals, van estirar pels cabells, orelles i mandíbules, van agredir sexualment, especialment a dones”, sostenen.

Un altre dels aspectes que rebaten als recursos és la decisió del jutjat de no atribuir cap responsabilitat als comandaments o als responsables polítics que van ordenar les càrregues i concloure que no s’havia constatat “cap pauta d’actuació comuna”. “Els cossos policials van seguir un patró estandarditzat i predefinit en les diverses localitats de Catalunya”, subratllen, i apunten que això indica que “no va ser una decisió individual de cadascun dels agents intervinents” sinó que hi va haver “ordre directe dels superiors”. Per això, reclamen que s’investigui i s’enjudiciï tant els comandaments policials com els responsables polítics.

Finalment, els advocats també s’oposen a què les actuacions de cada col·legi es jutgin per separat i volen que hi hagi un sol macrojudici per totes perquè remarquen que hi va haver una acció coordinada i que, de fet, algunes unitats d’antidisturbis van actuar a més d’un col·legi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La ministra d’Educació sosté que el Govern haurà d’executar la sentència del castellà: “Confio que sigui responsable”

Madrid
POLÍTICA

Segueix en directe la sessió de control del Parlament

BARCELONA

Asens avisa el PSOE que Unides Podem està “més a prop del no que del sí” a la llei audiovisual

MADRID

Calviño diu que està disposada a negociar però insisteix que la Llei Audiovisual no podrà establir quotes a Netflix

MADRID
Barbados
Nou estatus

República i caribenya

BRIDGETOWN
la crònica

Recuperar el poder

L’oposició, en contra del pressupost per la puja de taxes a Palafrugell

L’oposició, en contra del pressupost per la puja de taxes a Palafrugell

PALAFRUGELL

L’oposició, en contra del pressupost per la puja de taxes a Palafrugell

PALAFRUGELL

L’òmicron ja era a la UE abans que la detectés Sud-àfrica

AMSTERDAM/GINEBRA