El Consell d’Europa, nou escull a la taula de diàleg

El govern de la Generalitat en ple ja va verbalitzar en la declaració que va llegir el president Pere Aragonès dimarts passat, quan es va anunciar la concessió dels indults, l’exigència perquè el govern espanyol obeeixi el dictamen del Consell d’Europa per la causa de l’1-O, però ahir el vicepresident Jordi Puigneró encara ho va deixar més clar quan va assegurar que serà “el primer punt de l’ordre del dia” que es posarà a la taula de diàleg, que encara no té data. Si són “tan amants de l’imperi de la llei” i l’Estat “vol pertànyer a la UE, ha de complir amb els estàndards europeus”, va reblar. Serà, per tant, un altre escull en les negociacions que s’afegirà al d’incloure l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, temes dels quals l’executiu de Sánchez no en vol ni sentir a parlar.

L’independentisme ja ha avisat que amb els indults –parcials, revocables, revisables i pendents de possibles recursos– no n’hi ha prou i formalment li ho faran saber reiteradament aquesta setmana. Ho sentirà dir a Aragonès en la reunió que dimarts tindran a La Moncloa, malgrat que la pretensió de Sánchez és centrar-se d’entrada en el document de l’“agenda per al retrobament”, el compendi de reivindicacions que li van aportar els antecessors d’Aragonès al càrrec. En el seu guió, el president, però, se centrarà en l’amnistia, l’autodeterminació i el compliment del dictament del Consell d’Europa que formen 47 estats i basa les seves actuacions en els drets humans.

I dimecres Sánchez també haurà d’escoltar al Congrés aquestes mateixes exigències expressades pels grups d’ERC, JxCat, el PDeCAT i la CUP, el mateix dia que defensarà les mesures de gràcia davant del PP, Vox i Cs. Les demandes, a banda de l’alliberament dels presos, inclouen la retirada de les euroordres contra l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’exiliats, la retirada de l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang i també per accions simbòliques en tota la causa de l’1-O. Punts que el PSOE ja va intentar esmenar a l’assemblea del Consell d’Europa sense èxit.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, tornava a advertir ahir a El País que considerava desenfocat l’informe del Consell d’Europa perquè equiparava Espanya amb Turquia i tornava a tancar la porta a l’amnistia o un referèndum pactat, que considera “implantejables”.

Malgrat aquestes posicions en principi tan allunyades, l’ànim amb què es presenten ERC i JxCat per afrontar el diàleg continua evidenciant-se que és molt diferent. En una entrevista a La Vanguardia, el líder dels republicans, Oriol Junqueras, deixant clar que el compromís amb l’amnistia és “absolut” i el posaran sobre la taula, recordava que el diàleg era “un compromís” d’ambdues parts i “una finestra d’oportunitat”. Junqueras afirmava que s’hauria de fer una prova de rendiment les properes setmanes per saber fins on eren capaços d’arribar i admetia que el govern espanyol “té una actitud més compromesa amb el diàleg i la negociació que no pas els governs del PP de l’última dècada”. A JxCat, però, fa temps que són escèptics respecte als resultats de la taula de diàleg. Puigneró hi tornava ahir perquè “el trilerisme de Sánchez ja el coneixem”, recordant que aquesta taula és una “voluntat” dels republicans.

D’altra banda, el cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, reiterava la demanda a Aragonès perquè al juliol convoqui la taula de partits catalans perquè, si no, el diàleg amb l’Estat espanyol “naixerà coix”. Illa va defensar els indults a Extremadura i va posar com a línia vermella “el respecte a l’estat de dret” i cenyir-se a les regles de “dir la veritat i no generar falses expectatives amb l’amnistia i l’autodeterminació”.