Per parar-hi compte
El Tribunal de Comptes arrossega un llarg historial de nomenaments a dit i la seva legitimitat com a garant de l’ètica i la legalitat està penalitzada per una arrelada tradició de nepotisme
El PP i el PSOE s’ho han manegat històricament per escollir els membres del ple d’acord amb la seva conveniència i els seus interessos familiars
La presidenta percep 123.000 euros anuals, un dels sous més alts de la funció pública
La concessió de l’indult als presos polítics no frenarà els expedients que té oberts el Tribunal de Comptes per presumpta responsabilitat comptable en la gestió de fons públics durant el procés. Els indults queden limitats a l’àmbit penal i no s’estenen, per tant, al procediment administratiu obert per reclamar les quantitats suposadament desviades per a fins considerats il·lícits, com l’organització del referèndum de l’1-O i la promoció exterior del procés. Els 40 investigats per aquesta suposada responsabilitat comptable –entre els quals, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras– estan citats perquè compareguin personalment o per mitjà dels seus representants legals a la seu del Tribunal de Comptes, situada al número 79 del carrer Torrelaguna de Madrid, on se’ls lliurarà l’acta de liquidació provisional complementària pels fets que se’ls atribueixen.
Quina autoritat té?
El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern, d’acord amb el que recull la Constitució espanyola, i s’erigeix en la màxima instància fiscalitzadora dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic. S’encarrega de sotmetre a judici les responsabilitats comptables en què incorrin aquells que tenen accés a fons públics. També se li atribueix el control de la comptabilitat i de l’activitat financera dels partits polítics, així com el de les aportacions que rebin les fundacions i associacions vinculades a les formacions polítiques amb representació parlamentària.
Qui el nomena?
No és un òrgan vinculat al poder judicial, sinó al poder legislatiu. Depèn directament de les Corts i els ha de remetre un informe anual, tal com preveu l’article 136 de la Constitució. En aquest informe ha de comunicar les infraccions o responsabilitats que hagi detectat en les diligències que emprèn. No obstant això, segons la carta fundacional, gaudeix de plena independència per a l’exercici de les seves funcions. En aquest sentit, la Constitució manifesta que els membres del tribunal gaudiran “de la mateixa independència” que els jutges i estaran sotmesos als mateixos règims d’incompatibilitats.
Qui n’escull els membres?
Els dotze consellers són triats pel Congrés i el Senat –sis cadascun–. A la pràctica, això propicia una situació xocant: els membres del tribunal que, sobre el paper, ha d’investigar les activitats irregulars dutes a terme per formacions polítiques, o per representants d’aquestes formacions, són escollits pels mateixos partits. Històricament, el PP i el PSOE hi han tingut un paper molt influent, i s’han posat d’acord per repartir-se els llocs quan expira cada mandat, amb una durada de nou anys.
Qui pot ser membre del tribunal?
La llei refereix que es poden nomenar censors jurats de comptes, magistrats, advocats o economistes de reconeguda competència i amb més de quinze anys d’exercici professional. A la pràctica, els noms que l’integren respecten una regla no escrita de consanguinitat. La presidenta és María José de la Fuente, neboda de l’exministre franquista Licinio de la Fuente. N’és conseller Manuel Aznar, germà de l’expresident espanyol José María Aznar. El PP té una nombrosa presència en el tribunal, perquè també en forma part Margarita Mariscal de Gante, ministra de Justícia del govern d’Aznar. Els nomenaments a dit del personal han tacat la imatge del tribunal i la seva pretesa imparcialitat. Una informació del diari El País va revelar que dels 700 treballadors que formen part de la plantilla de la institució, com a mínim un centenar tenen vincles familiars amb alts càrrecs del tribunal o antics consellers.
Quant costa?
El Tribunal de Comptes té assignat un pressupost anual de 69,5 milions d’euros. La presidenta i els consellers cobren 123.000 euros anuals, uns 35.000 euros més del que cobra el president del govern espanyol. La remuneració és de les més altes que preveuen els pressupostos generals de l’Estat espanyol per a càrrecs d’institucions públiques.
