Política

DANIEL SIRERA

Exdiputat

“L’indult llança el missatge que els independentistes tenien raó”

Són menys catalans els que van votar Vox que els que van triar ERC? Crec que no. Cal respectar tothom, voti el que voti
Recollir signatures no pot ser concebut com un acte d’agressió contra ningú, perquè és un acte individual i pacífic

La política de partit, Daniel Sirera (Badalona, 1967) ja fa temps que se la mira des d’una talaia externa, malgrat que, a hores d’ara, encara ocupa un càrrec de representació institucional com és el de membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El juliol del 2019 ja xerràvem amb ell per copsar com aquest antic diputat i alt càrrec del PP a Catalunya veia la situació política i ara hi tornem amb la sensació, compartida, que en aquest espai de temps han passat no pas poques coses, i no menors.

Fa dos anys, li feia una entrevista similar on li demanava com veia el país d’aquí a cinc anys. Vostè em responia que igual o pitjor. Deixant de banda la pandèmia, si és que això és possible, i centrant-nos en l’àmbit polític, es referma en la tesi?
No em tinc per una persona pessimista i, si ens abstraiem de la pandèmia, les coses no han millorat i fins i tot soc del parer que estan anant a pitjor. I això es veu amb la conflictivitat social o la falta d’acció de govern. Quan un té un govern, el que pensa és que aquest fa coses per als ciutadans, com ara planificar inversions, construir hospitals o eliminar barracons de les escoles. I en els últims dos anys, i més enllà del que s’ha hagut d’afrontar per la pandèmia, no soc conscient que s’hagin fet gaires coses. No recordo, per exemple, quan va ser la última vegada que la Generalitat va inaugurar un tram d’autovia o un hospital. Tinc la sensació que el govern està massa obsessionat en el fet identitari i està descuidant les polítiques de les persones. No està treballant perquè Catalunya sigui una terra on els inversors internacionals puguin veure el que era abans, un lloc atractiu per invertir i generar llocs de treball. I, en canvi, el que sí que estic veient és que moltes empreses estan marxant a Madrid, València i Andalusia. I això és preocupant.
Ara, però, m’esmeno a mi mateix amb la pregunta. Però no creu que justament la pandèmia ha estat un fet tan excepcional, i dramàtic, que ha hagut de modificar les agendes de l’executiu per poder fer front a la crisi?
És cert i això és així. Però hi ha un però. La pandèmia ha afectat tothom per igual. I en canvi Madrid, ara mateix, està recollint moltes empreses que s’hi estan instal·lant, i Andalusia ja és la segona comunitat de l’Estat receptora d’empreses procedents de Catalunya. I per què passa això? Doncs perquè, a diferència del govern de Catalunya, allà s’està per generar llocs de treball i riquesa. I els empresaris no són babaus, i això ho saben. La millor política sempre és crear feina, i el govern de Catalunya això sembla que no ho ha entès.
El relat del nou govern és justament posar més l’accent en això que en diem gestió. Hi confia?
D’entrada li hem de donar els cent dies de gràcia. Però una cosa és el que diu un govern i una altra el que ha fet fins ara. Perquè Pere Aragonès no ha aparegut de cop de casa seva. Ha estat vicepresident, i en l’última etapa president en funcions, i la seva acció ha estat visitar els presos a la presó o demanar taules de diàleg. La seva és una agenda clarament independentista i, per contra, no ha fet el necessari per crear un clima per abaixar impostos o crear ocupació. Es más de lo mismo.
Dono per fet que està en contra dels indults als presos. No m’equivoco pas, oi?
No. Hi estic en contra, sí. I ho estic perquè en política, com tot en la vida, les teves accions tenen conseqüències. No som nens petits i, per tant, sabem que, si fem alguna cosa que està malament, hi ha unes lleis que s’han de complir. El fet que el president del govern espanyol estigui dient que els indults poden contribuir a fer que la situació política a Catalunya canviï, és fals. Abans que hi haguessin les condemnes, els polítics independentistes feien uns plantejaments que continuaran fent un cop hi hagi els indults, si és que n’hi acaba havent. I, per tant, el conflicte que plantegen continuarà vigent i latent. Els indults donen resposta a un problema personal d’unes persones que ara mateix són a la presó, però no solucionen el conflicte de fons. I aquest no és cap altre que constatar que hi ha unes forces polítiques que governen a Catalunya que volen trencar amb Espanya.
Però hi ha veus que dins del mateix anomenat constitucionalisme proclamen que aquesta mesura de gràcia no s’ha de veure com un gest cap a l’independentisme, sinó com una mesura per destensar la situació a Catalunya i millorar la “concòrdia”. No ho veu així, tampoc?
La qüestió és que els indults no serviran per recomençar res. Els independentistes continuaran al mateix lloc on són ara, plantejant taules de diàleg, un referèndum o la necessitat que Catalunya sigui un estat independent. Altra cosa és que ho facin de manera diferent a la del 2017. Però això no és el que estic sentint d’ells. Quan tu et dediques a la política, saps que hi ha unes normes que cal complir i, si no, hi ha unes conseqüències. Sigui amb el que sigui. Si ara hi ha un indult, el missatge que es llança des del govern espanyol és que els independentistes tenien raó, que són presos polítics, que hi ha exili o que se’ls ha fet un mal injustificat. I el que s’ha fet és fer complir la llei. Hi ha hagut un judici just, que a més va ser públic, i hi va haver una sentència. No sé si tots els catalans que respecten la llei i l’Estatut, i que no utilitzen fons públics per aconseguir els seus objectius polítics, veuran bé que es premiï els que van fer aquestes coses.
Quan aquesta causa, però, l’han examinat tribunals de fora, hi ha hagut pronunciaments molt rotunds sobre el biaix de certes acusacions. No li diu res això?
No podem jutjar la justícia de l’Estat comparant-la amb lleis d’altres països. Els espanyols ens hem donat un Codi Penal, unes lleis processals, i és a partir d’això que hem de valorar. El que no podem fer és valorar fets que han passat als Estats Units a partir de la legislació espanyola. No tindria sentit. No podem dir que la justícia espanyola no és justa, o que està polititzada. El sistema és el que és. Que és millorable? Tot ho és. Però el que no pot ser és que quan hi ha una sentència que ens perjudica assegurar que la justícia està polititzada, i que quan per contra ens dona la raó manifestar que és fantàstica. El sistema judicial espanyol està ben estructurat i cal recordar que s’ha construït amb el suport de les forces avui independentistes, i abans nacionalistes. Hi ha suficients instruments de garantia per evitar que hi hagi una sentència que sigui injusta.
Signarà en contra els indults?
Sí.
Aquesta campanya de recollida de firmes del PP emula la que es va fer amb l’Estatut, i que amb els anys càrrecs del partit (Xavier Garcia Albiol) van jutjar com a desafortunada. No és perseverar en l’error?
Recollir firmes és legítim, democràtic i pacífic, i es fa a tot arreu i des de diferents àmbits, com ara les entitats veïnals. No pot ser concebut com un acte d’agressió contra ningú, perquè és un acte individual i pacífic on s’expressa, en aquest cas, que no es vol que passi una cosa, com és que es donin uns indults. És veritat que aquella campanya de l’Estatut va aixecar crítiques. Però cal recordar que després hi va haver unes eleccions generals, on aquest PP que va recollir firmes va pujar sis diputats a tot Espanya. No són gaires, és cert, però d’aquells sis, dos van ser catalans. Home, doncs això vol dir que no tots els catalans estaven en contra d’aquelles signatures.
Però d’ençà d’aquell període sembla que es va entrar en una fase de retracció a Catalunya que l’està portant a una posició ja molt subsidiària, 3 diputats al Parlament sobre 135.
El PP ha entrat en un procés de reflexió i, malgrat que hi ha enquestes que auguren un creixement, és cert que l’espai del centredreta constitucionalista a Catalunya s’ha fragmentat molt. Hi ha Cs, ha entrat Vox i hi ha el PP. I fa uns anys tot estava sota un mateix paraigua. L’encert vindrà de com conjuguem aquest espai perquè puguem treballar junts.
I no els caldria tenir un discurs propi més accentuat?
Generalment, aquestes són coses que diuen persones que no són del PP. I per què? Perquè a molts, sobretot els nacionalistes, els agradaria que el partit es diluís entre el paisatge general i deixés de ser el PP. Jo ja no soc qui per dir què ha de fer el partit, però crec que el PP el que ha de fer és defensar els interessos dels catalans però dins dels interessos generals de l’Estat. I defensar coses com ara les que està defensant: la baixada d’impostos, el bilingüisme o tenir uns mitjans de comunicació públics plurals. Tampoc cal confondre el que és el PP, amb el que alguns diuen que és el PP. A nosaltres ens equiparaven amb l’extrema dreta o ens acusaven de ser un partit catalanòfob. I després li va passar a Cs un cop va passar a ser majoritari. I ara li passa a Vox. I ni el PP, ni Cs, ni Vox són partits anticatalans. Catalunya no és el que els independentistes diuen que és. És molt més plural.
Però en el cas de Vox té posicions sobre la immigració, el feminisme o la diversitat sexual que a mi sí que em porten a dir que és d’extrema dreta.
I quan el president Torra deia que els espanyols eren “bèsties tarades”, això no era un discurs d’extrema dreta? Jo crec que sí, però ningú li ho deia. I per què? Doncs perquè feia un discurs en contra dels espanyols i això, aquí, té prèdica. Però és un discurs absolutament nazi. Dit això, a mi pot no agradar-me tot el que diu Vox. Però hem de pensar que hi ha milers de catalans que els han votat. I són menys catalans que els que van votar ERC? Jo crec que no. I jo demano respecte per tots els catalans, votin el que votin.
Ara que parlem de Vox, me la deixa botant. Durant una intervenció d’Ignacio Garriga, TV3 es va dedicar a rebatre les falsedats que deia en directe i vostè va advertir que portaria aquesta pràctica al CAC. No va d’això, també, el periodisme, d’identificar mentides?
Podria estar fins i tot d’acord amb això que diu, però un informatiu ha d’informar. No opinar. I opinar que algú està dient una cosa que no és veritat és quelcom molt subjectiu. Si TV3 fa això, i comenta les intervencions d’Ignacio Garriga dient que no té raó quan diu que la inseguretat ha pujat a Catalunya, que faci el mateix quan surti el president de la Generalitat dient que a Catalunya hi ha presos polítics i exiliats i digui que són condemnats i persones fugides de la justícia. Si s’ha de fer un check de la veritat, que el facin amb tothom. Perquè, si no, se’ls està veient el llautó.
El seu mandat al CAC fa dos anys que està caducat. Considera que la renovació és ja inajornable?
El meu cas i el de la resta de membres del CAC és com el dels membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Sindicatura de Greuges, de Comptes... Tècnicament estem fora de mandat, però aquest continua fins que no se’ns renova i, per tant, l’activitat del Consell continua igual que des del primer dia. Dit això, tot sembla indicar que hi haurà acord per a la renovació d’aquests càrrecs, tot i que en alguns casos caldrà el suport de tres forces polítiques que serien ERC, Junts i el PSC. Ho veig possible. El que està fent Pedro Sánchez en relació amb els independentistes, l’anunci dels indults, la taula de diàleg... tot això fa veure que l’acord entre les tres forces és viable i que serà possible de manera ràpida.
Hi veu relació?
Tot forma part d’un pacte del PSOE amb els independentistes. Quan el ministre Ábalos va dir que Pedro Sánchez assumiria la seva responsabilitat amb els indults, i demanava als independentistes que també assumissin la seva, estava dient que hi ha coses que no són gratis. I, per tant, està clar que hi ha un pacte que no sé fins on arriba, però que es basa a garantir l’estabilitat de Sánchez.

Advocacia i política

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, i expert en matèries com ara la mediació mercantil, la militància política de Daniel Sirera arrenca a Noves Generacions, d’on va arribar a ser vicesecretari nacional. El 1995 entrà com a diputat al Parlament, on va ser fins al 2010. Entremig, però, hi ha un fet crucial en la trajectòria de Daniel Sirera, que fou el seu nomenament, el juliol del 2007, com a president del PP a Catalunya per posar ordre al partit després de l’etapa encapçalada per Josep Piqué. Només va durar un any en el càrrec, abans de ser substituït per Alícia Sánchez-Camacho. Des del 2012 és membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor un policia en un tiroteig al Pentàgon

Washington

Aragonès anirà a la taula de diàleg i pressiona Sánchez

barcelona / madrid

Beirut demana justícia un any després de l’explosió al port

Beirut

Ampliat fins al 31 d’octubre l’escut social per llum i desnonaments

madrid

Porten al Parlament les raons dels opositors al macroparc eòlic marí

ROSES
ALBA VERGÉS
Vicepresidenta del Parlament

“Encara ho estic paint, ara em toca cuidar-me”

Barcelona

Acusen Cuomo d’haver assetjat onze dones

Washington

Investiguen la mort d’un opositor bielorús a Kíev

Minsk

Relleu pactat al capdavant del Consell de la Cerdanya

Puigcerdà