Arrenca el judici a Sarkozy pel finançament de la campanya del 2012
L’expresident francès podria tornar a ser condemnat a una pena de presó
El procés reflecteix les lluites fratricides de la dreta durant l’última dècada
Comença un altre judici sobre els afers de corrupció de Nicolas Sarkozy. El Tribunal de París va iniciar ahir el procés del cas Bygmalion, en què l’expresident francès és jutjat pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya per a les presidencials del 2012.
Després d’haver-se convertit, al març, en el primer mandatari de la Cinquena República en ser condemnat a presó ferma –la justícia va castigar-lo amb tres anys de presó, un d’ells incondicional, pel cas de les escoltes judicials–, l’exdirigent afronta un altre litigi per un suposat sistema de factures falses que li va permetre gastar el doble del permès per la llei electoral.
El judici estava previst que comencés al març, però va ser ajornat perquè l’advocat d’un dels acusats havia estat ingressat per coronavirus. Així, ahir es va donar el tret de sortida al litigi d’un dels grans afers de corrupció de l’última dècada a França. Sarkozy és la gran estrella i alhora el gran absent del procés, perquè no va asseure’s ahir al banc dels acusats. El seu advocat Thierry Herzog ja havia explicat que només assistirà a aquelles audiències en què haurà de prestar declaració, previstes per al juny.
Tretze implicats més
Pel delicte de finançament il·legal, l’exmandatari conservador podria ser condemnat a una pena màxima d’un any de presó i a una multa de 3.750 euros. A més de Sarkozy, també es jutja tretze implicats més, entre els quals, exdirigents del partit UMP (ara Els Republicans), membres destacats de la direcció de la campanya i els responsables de l’empresa de comunicació Bygmalion. Se’ls ha imputat delictes de falsificació, estafa, abús de confiança i complicitat en finançament il·legal. Alguns d’ells podrien ser castigats amb una pena màxima de cinc anys de presó i 375.000 euros de multa.
Tot i que els fets es remunten al 2012, el cas va esclatar públicament dos anys després. Aleshores, Jérôme Lavrilleux, l’exdirector de gabinet i campanya de Sarkozy –també jutjat per aquest afer–, va reconèixer “excessos financers” a través d’un sistema de factures falses, en unes sorprenents declaracions televisives. En concret, el grup Bygmalion va facturar una part de les despeses de la campanya a la tresoreria de la UMP, en lloc de fer-ho als comptes de campanya del candidat, com exigeix la llei.
Això va permetre a l’aleshores president gastar fins a 42,8 milions en la cursa electoral, gairebé el doble del topall legal de 22,5 milions. Aquest suposat dopatge financer va sufragar l’espectacular campanya de Sarkozy, amb grans mítings al més pur estil americà –només un ja va costar més de 6 milions–, però no li va servir per guanyar el socialista François Hollande.
Partit decadent
El judici durarà fins al 22 de juny. Es preveuen unes cinc setmanes amb intervencions elèctriques, tot i que la primera audiència va focalitzar-se sobretot en aspectes tècnics i de procediment, com ara l’examen de la petició d’ampliar la investigació a Jean-François Copé, arxienemic de Sarkozy que el 2012 el va succeir al capdavant de la UMP i a qui els jutges havien decidit no inculpar. A més de dirimir la presumpta trama financera, el judici reflecteix les lluites fratricides de la dreta republicana durant l’última dècada, que l’han abocat a una trajectòria decadent.
