Política

Política

“Si voleu això, feu-vos independents”

inici ·

Un exedil recorda el naixement de Sant Julià i Bonmatí com a municipi

En el 38è aniversari de la segregació d’Amer, un llibre en repassa el procés

Josep Vidal, Xavier Piserra i Rogeli Taberner (Grup Independent per Sant Julià del Llor i Bonmatí) van ser regidors del primer ajuntament d’Amer després de la restauració democràtica, l’any 1979. I tots tres van fer de regidors en el primer ajuntament de Sant Julià i Bonmatí com a municipi independent, el 1983. Tots tres van treballar per la segregació de Sant Julià, en col·laboració amb l’alcalde amerenc Josep Puigdemont. “Hi va haver dificultats abans i després [de la segregació]”, recorda Piserra.

Justament avui fa 38 anys de la constitució de la comissió de la junta gestora de Sant Julià, que va tenir lloc al menjador de l’escola Narcís Junquera de Bonmatí –el primer ple seria el 17 de març–. La segregació s’havia aconseguit gràcies a l’ordre de la Generalitat del 22 de febrer. Ho havia avalat el Consell de l’Estat i hi va donar el vistiplau el Consell Executiu del govern. Els batlles que van fer possible la segregació, Josep Vidal i Josep Puigdemont, han mort.

“Si voleu això, feu-vos independents”, s’havien sentit dir els tres regidors de Sant Julià. “Ens reuníem a l’ajuntament cada setmana i va sortir el tema econòmic. Hi havia diferència de diners que havien de rebre els dos pobles i no volíem que hi fos, aquella diferència”, explica Piserra. L’antic regidor reconeix que Puigdemont no es va oposar a la segregació, però que defensava els interessos d’Amer. “Nosaltres no érem municipi i els plans d’obres i serveis i les subvencions només arribaven a Amer.”

Al costat de Vidal, “un honor”

Fa dues setmanes, el 20 de febrer, Piserra i Taberner van participar en una taula rodona telemàtica amb motiu del 38è aniversari del nou municipi. Taberner hi explicava: “No ens podien dir que no, a la segregació.” La independència municipal la va conduir el primer batlle, l’esmentat Vidal, “una molt bona persona, molt valent i optimista”. “Per a mi, és un honor haver estat al seu costat”, explica Piserra.

El primer batlle de Sant Julià havia aixecat el dit en una reunió del club de futbol de Bonmatí de la qual va sortir la iniciativa de presentar una llista a Amer el 1979. “Érem el mateix municipi, però costava de dir-ho, perquè érem dos pobles diferents”, resumeix Piserra, que feia de comercial i que, sense haver-ho planificat, va fer de regidor entre el 1979 i el 1987.

Un llibre editat per l’Ajuntament repassa el procés de segregació municipal. L’ha escrit Josep Maria Quer Canaleta. “D’alguna manera, és un homenatge a la gent de l’època que va treballar perquè allò fos possible”, afirma l’autor de Ja som municipi. Procés de la independència de Sant Julià del Llor i Bonmatí. Quer ha volgut recordar la feina d’en Benet Valentí, que havia recollit informació del poble, nascut a finals del segle XIX a partir de la colònia obrera Bonmatí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pakistan

El balanç de morts en l’atemptat contra una mesquita a Peshawar ja supera els 80

Islamabad

Tempesta política per un nou episodi d’espionatge policial a moviments socials

barcelona
JAUME DARBRA MUÑOZ
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A TIANA (ERC)

“Hem d’unir tots els veïns de Tiana entorn d’una idea de poble”

TIANA

Pendents ara dels serrells

BARCELONA

El PSOE obvia Igualtat i tira pel dret per corregir la llei del “només sí és sí”

madrid
opinió
LLUÍS FALGÀS

Un pressupost difícil

Blinken crida des d’Israel a “reduir el cicle de violència”

Beirut

Jaume Quintana torna a ser candidat de JxCat a Santa Cristina

SANTA CRISTINA D’ARO

França no exclou una entrega condicionada de caces a Kíiv

LA HAIA / VARSÒVIA