Política

DOLORS SABATER I PUIG

CANDIDATA DE LA CUP-UN NOU CICLE PER GUANYAR

“Anar a votar és ara un acte de resistència”

independència · “Cal unitat estratègica de partits i recuperar el carrer” investidura · “No volem caure en la trampa d’haver de triar entre l’avenç nacional i l’avenç social”

Les nostres propostes són grans consensos de país per millorar la vida de la majoria de la gent
És molt més valent i rupturista plantejar un referèndum vinculant que no pas una DUI
Els comuns han patit de ceguesa política quan han situat l’independentisme com l’enemic a batre
ERC i JxCat estan segrestades per les elits i no són capaces d’enfrontar-s’hi de manera clara
Soc castellera i sé molt bé que, quan un castell tremola de dalt, és la pinya el que el salva

Millorar els resultats de les darreres eleccions és l’objectiu de la CUP per tenir la clau en la formació del proper govern de la Generalitat.

Volen ser decisius?
Sí. Sobretot, poder marcar un nou rumb després de tres anys en què hem vist com la majoria independentista que ha tingut el govern de la Generalitat no ha servit per fer passes endavant cap a la independència ni tampoc perquè la gent visqui millor. Hem vist l’espectacle dels dos partits barallant-se i malbaratant la força popular.
Què estan disposats a fer perquè hi hagi un canvi?
No volem caure en la trampa d’haver de triar entre l’avenç nacional i l’avenç social. Això significa que és impossible fer un govern amb les forces del 155, i tampoc estem disposats a apuntalar un govern de JxCat i ERC per continuar fent el mateix. La nostra opció és tenir prou força per condicionar que el nou govern torni a posar l’independentisme al capdavant de l’agenda del país.
Això com es fa?
Hi ha d’haver una unitat estratègica entre organitzacions i partits i s’ha de recuperar el carrer. La frustració del 2017 és enorme i hi ha molt de dolor. Hi ha 3.000 persones encausades i no es veu una perspectiva clara de cap a on s’ha d’encaminar la força sorgida de l’1-O i del 3-O. L’únic que han fet els partits ha estat carregar-se culpes els uns als altres, enfrontats.
La CUP bastirà ponts?
Sí, la CUP ha de bastir ponts. Hem fet la reflexió i tenim clar quin és el camí per tirar endavant. No volem entrar en la lluita pel poder, però hem de ser la pota que fa falta per aconseguir acords estratègics i teixir una proposta concreta per avançar. Per això proposem un referèndum vinculant perquè sigui efectiu. No valen propostes confuses com la de JxCat d’aixecar la DUI sense explicar què faran de diferent o fiar-ho tot a una suposada taula de diàleg que no existeix, com fa ERC. Si no es parteix del reconeixement del conflicte, no es pot avançar. Estem d’acord que hi ha d’haver una taula de diàleg per poder buscar reconeixement internacional, però la posició d’ERC només ha servit per fer creure a la comunitat internacional que l’Estat fa els deures i no és cert.
Fins ara ha posat sobre la taula les contradiccions dels altres. Caldrà generositat per arribar a un acord?
Per poder seure a parlar, cal que la Generalitat es retiri com a acusació particular de totes les causes repressives socials i contra l’independentisme. Les nostres propostes són grans consensos de país per millorar la vida de la majoria de la gent, i per això s’hi ha d’avenir. Veiem que tant JxCat com ERC van incorporant alguns dels nostres postulats. La fiscalitat més justa permetria suportar les conseqüències d’un altre confinament amb una renda bàsica universal de 735 euros.
Això és assumible?
Sí, perquè surt d’una reforma fiscal que, lluny del que JxCat i ERC han volgut fer creure, només afecta a partir d’unes quantitats que percep el 10% de la població. Proposem també una taxa Covid a les grans fortunes.
I es pot fer des de Catalunya?
Sí, la renda bàsica universal i la reforma fiscal són assumibles des de Catalunya i són un benefici per a les persones i un exercici de sobirania. Sabem que el Tribunal Constitucional s’ho pot carregar, però per això cal desbordar el marc autonòmic.
Com es fa per desbordar el marc autonòmic?
Si l’independentisme fos més majoritari, les actituds de resistència serien més fàcils, no caldria fer renúncies. Va ser un error no investir el president Puigdemont, encara que ja sabíem que no podria exercir. Mantenir la fermesa fent-ho permetia mantenir el pols del conflicte amb l’Estat. Era un missatge molt potent.
Investir Jordi Turull no era també un pols amb l’Estat?
No, perquè això ja va ser una renúncia. En aquelles eleccions hi va haver molta gent que va votar Puigdemont perquè era un símbol. Era el president destituït pel 155; el poble el va votar i calia unitat estratègica. La lectura del que vam fer malament és complexa, però s’ha de fer, i no per donar la culpa a ningú. Cal revisar-ho per aprendre’n. L’estratègia d’acció no violenta que es basa en la desobediència civil és bàsica quan ens enfrontem a un adversari molt més poderós. Ens trobem en una situació d’absoluta desigualtat. Som un poble sense estat enfrontat a un estat demofòbic que persegueix la democràcia i que té uns deixos de franquisme molt arrelats en les seves estructures profundes, amb una monarquia corrupta posada pel mateix dictador.
La CUP està disposada a assumir responsabilitats de govern?
Sí, a la CUP estem preparades per assumir responsabilitats, sempre que sigui per anar en la línia de desbordar el règim del 78 i implantar polítiques econòmiques que rescatin l’economia del 90% de la població.
Moltes propostes topen amb el Tribunal Constitucional.
Com més topem contra aquesta paret, més evident es farà que cal tirar-la a terra o no ens en sortirem. Cal desmentir que una part de la societat reclama abandonar el relat de l’independentisme per dedicar-nos als drets socials i ecològics. Cal que tothom s’adoni que l’Estat és el principal enemic que ens priva de tenir un país ecològicament més sostenible i econòmicament més sobirà, i que s’està carregant les lleis socials pel dret a l’habitatge i a l’energia. Hem de fer més visible aquesta confrontació. Hem de posar en evidència els que ens volen fer creure que obviant l’independentisme podrem avançar socialment, amb un bloc de partits independentistes net de qualsevol sospita de corrupció.
Els comuns queden fora d’aquest bloc?
En molts aspectes, s’hi podrien sumar, però obligatòriament haurien de canviar la seva posició. Albiach es va abstenir en la votació de la llei d’amnistia.
Esperen algun gest de l’Estat amb els presos polítics?
De moment no sembla que vagin encaminats a fer-ho. El vicepresident Pablo Iglesias es va pronunciar quan va dir que són represaliats polítics, però no hi ha una defensa clara del dret a l’autodeterminació. Ara els comuns el tornen a portar en el seu programa, però com que ja sabem com van actuar el 2017...
No es fien dels comuns?
La seva posició és molt inconsistent, perquè en els moments importants en què calia fermesa es van tirar enrere. Jo crec que els comuns han patit de ceguesa política quan han situat l’independentisme com un enemic a batre en comptes de com un aliat a sumar.
No pot generar frustració que la CUP digui en el seu programa que s’ha de fer un referèndum el 2025 a tot estirar?
La nostra proposta de referèndum va descol·locar molta gent, perquè es pensaven que diríem que cal activar la DUI. És molt més valent i rupturista plantejar un referèndum vinculant que no plantejar una DUI que ningú sap com es pot fer.
Per què hi posen termini?
Perquè pensem que ho hem d’aconseguir i tenim clar que si l’Estat no ho permet ho haurem de fer amb la complicitat internacional. Ens presentem amb tota la nostra disponibilitat a treballar perquè sigui possible.
És possible amb el PSOE i els comuns al govern de l’Estat?
Les preses i els presos polítics acumulen més temps tancats amb el govern més progressista de la història que amb el PP. A més, es tracta del govern europeu que pitjor ha gestionat la crisi sanitària i que ha criminalitzat i reprimit el dret a l’autodeterminació. Cal unitat per ser imparables.
Els preocupa l’abstenció el 14-F?
Aquestes eleccions no s’haurien de fer en aquesta data. És clar que hi ha hagut una operació d’estat que les ha imposat per afavorir el PSC, que vol posar fi a l’independentisme i que empitjora les condicions de vida de la gent. És per això que hem de capgirar la situació i anar a votar, que és just el contrari del que volen.
Votar és rupturista?
Anar a votar és ara un acte de resistència, perquè si nosaltres no fem la política, ens la faran.
Anirà presencialment a votar? Ho farà amb por?
Hi aniré prenent totes les mesures, sense por i per animar que ningú es quedi a casa.
Una alta abstenció podria deslegitimar els resultats?
Ens preocupa una alta abstenció. Estem en una situació que no s’hauria d’haver produït. Per encetar un cicle en què s’escolti els científics i es posi la salut i la vida al davant de tot, calen canvis.
Què passarà si el bloc unionista suma?
Realment Salvador Illa està disposat a governar amb Vox, el PP i Ciutadans? Han estat capaços de manifestar-se junts al carrer i, en el cas de Badalona, el senyor Illa ha destrossat la política impulsant la moció de censura el 2018 i fent fracassar l’acord el 2020. Ens ho podem esperar tot. Per això és important que l’independentisme i les esquerres surtin a votar.
Veu possible un bloqueig que porti a unes noves eleccions?
Podria passar, però esperem que no passi. Nosaltres aspirem que el vot independentista faci que el bloc sigui majoritari i aspirem a tenir la màxima representació per influir al màxim.
Les enquestes són favorables a la CUP.
La millor enquesta és el dia de la votació. No ens n’hem de refiar i hem d’anar a votar per aconseguir que el nostre vot condicioni que el país realment avanci amb un independentisme fort, valent i absolutament a favor de la majoria de la població. Cadascú, quan vagi a votar, ha de pensar que el seu vot pot ser decisiu per al futur del país.
La CUP és una formació assembleària de lideratges corals i aquest cop han triat per liderar la candidatura una persona de fora. No és contradictori?
Jo represento un espai polític que encara suma més pluralitat a la CUP i posa més accent en la política de baix a dalt i en el municipalisme, que té experiència de govern i que ha demostrat que moltes polítiques que semblaven utòpiques són possibles, com ara la fiscalitat justa, de tarifació social, de remunicipalització de serveis. Només en tres anys han passat coses que no havien passat mai.
Té una visió massa centralista, la política que es fa des del Parlament?
Cal fugir d’una mirada única metropolitana, i aquesta candidatura de la CUP que suma amb Guanyem dona més força al municipalisme. A la llista tenim alcaldes i regidors de tot el territori i apostem per oferir una mirada descentralitzada, sensible als problemes de la pagesia, per recuperar el control i reactivar una producció industrial relacionada amb la transició ecològica per generar llocs de treball.
Se sent còmoda amb el salt des de la política municipal?
Soc on he de ser. Veig molt clar el projecte i l’assumeixo perquè tinc molt clar que estem en un moment excepcional. L’extrema dreta populista podria entrar al Parlament i aprofitar el descontentament de la població a causa de la situació econòmica. Per això ara cal virar cap a unes polítiques que millorin la vida de tothom, i hem comprovat que ni ERC ni JxCat són capaces de fer-ho, perquè continuen segrestades per les polítiques al servei de les elits i no tenen prou valentia per enfrontar-s’hi d’una manera clara.
No se sent desautoritzada pels aclariments i matisos que fan des del partit a les seves declaracions?
No, de fet alguns matisos els demano jo mateixa perquè no es generin dubtes. En altres casos, les opinions diverses són la riquesa de les organitzacions assembleàries. El que va generar sorpresa és que alguns debats interns saltessin a la premsa i se’n fes un titular que hi va donar una dimensió diferent de la que estàvem vivint com a organització. Jo sé el que vol dir fer nosa pel que represento i defenso. Ho he viscut i n’he après molt. Va ser molt dolorós viure la moció de censura que va destrossar Badalona.
L’ha fet més forta per afrontar aquest nou repte?
Sí, i ara estic més convençuda que si tanta nosa faig quan poso en dubte la manera de fer política de sempre, és que cal fer-ho. Ens ho demostren dones com la presidenta de Nova Zelanda. Cal una altra manera de fer política, diferent, que no estigui sempre competint i desacreditant l’adversari, sinó al servei de les persones. Sento que tinc moltes ganes de fer-ho. Soc la cara d’un projecte col·lectiu, però no podria tenir la força que tinc si no tingués al darrere un projecte col·lectiu arrelat en molts municipis.
L’experiència del dia a dia en la gestió municipal li va servir per veure que no hi ha solucions màgiques als problemes?
El que més he après en els anys a l’Ajuntament és que, per molt difícil i complex que sigui tot, es poden fer canvis si tens el convenciment per fer-los, perquè hi ha escletxes, si bé no tantes com voldríem. Per això cal desbordar el marc actual.
Va ser la portaveu dels alcaldes al Parlament el dia de la proclamació de la independència. El que va passar després va ser decebedor?
Se’ns havia dit que aniríem de la llei a la llei i ens ho vam creure. Va ser un aprenentatge molt potent, però en comptes d’estar frustrats i pensar que ens van enganyar, cal analitzar què va fallar per fer millor el pas següent. Percebem que hi ha una part de l’independentisme al govern català que ho veu tot molt lluny, molt difícil, i fem falta nosaltres per tibar.
A partir del 15-F, quin serà el seu paper a la CUP?
Tenim uns acords de governança interna. Som una organització molt transversal i aquí em moc molt bé. Estic entusiasmada amb l’assemblearisme. Tota la meva experiència política ha estat amb moviments socials. És el meu espai natural.
El seu pas a primera línia de la política té data de caducitat?
Només fa cinc anys que vaig fer aquest pas. Mai abans me l’havia plantejat. És un pas temporal. En aquests moments, estic a disposició del país, fent servei a la causa social i nacional. Veurem fins quan farà falta.
Li agradaria tornar a ser alcaldessa de Badalona?
M’hauria agradat poder tornar a fer fora Albiol. Ara crec que el pas que he fet no és per tornar a ser alcaldessa de Badalona, sinó per aportar tot el que pugui al Parlament. Penso que no hi ha retorn, però tinc la voluntat d’ajudar. Soc castellera de pinya, però en diversos moments he ocupat posicions diferents. Quan un castell tremola de dalt, és la pinya el que el salva.

Una república per al Ferran

Tres mesos després d’anunciar que feia el salt a la política, Dolors Sabater (Badalona, 1960) va aconseguir arrabassar la vara a Xavier García Albiol, alcalde del PP i paradigma de tot allò que ella havia combatut al llarg de la seva dilatada vida lligada a l’associacionisme a peu de carrer i sense militar en cap partit. Llicenciada en pedagogia terapèutica per la UB, la seva ha estat una trajectòria d’activisme travessat pel cicle vital, com ella mateixa diu. Va començar a Aspanin, l’entitat fundada pel seu pare per mirar de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, com el seu germà gran, Frederic, de qui encara té cura i a qui visita sempre que pot a la residència on viu. En paral·lel, va entrar en l’àmbit de l’educació en el lleure. Primer, a través dels claretians, amb la figura de Pere Casaldàliga com a referent de la lluita contra les injustícies, una visió compartida amb el seu pare. Des d’allà, va passar al moviment laic i va participar en la fundació de l’esplai del Manresà, el seu barri. Pacifista, antimilitarista, ecologista, feminista i treballadora per a la integració de les persones nouvingudes, la seva implicació en la Plataforma Badalona som Totes i Tots va ser el trampolí cap a la primera línia de la política. Va ser alcaldessa durant tres anys, fins que el 2018 una moció de censura orquestrada pels socialistes amb el suport del PP la va descavalcar de l’alcaldia. Va abandonar la docència per passar a la política i li dol pensar que ja no hi tornarà, perquè la pedagogia ha estat sempre un dels motors de la seva vida. Albiol no s’estava d’anomenar-la amb un deix despectiu “alcaldessa de la CUP” sempre que tenia ocasió per fer-ho. No ho va ser; la implicació directa amb la formació va arribar fa molt pocs mesos. El convenciment que calia superar una etapa que ha portat l’independentisme a un carreró sense sortida la va esperonar a acceptar el repte, tot i saber que la campanya la privaria de poder exercir d’àvia amb el seu net nounat, el Ferran. Ja li havia passat amb la Queralt, la seva primera neta, que, com ella diu, va arribar amb el 155, quan encara era alcaldessa. Ara la seva màxima il·lusió és poder contribuir que el Ferran i la seva germana puguin viure en una república catalana. La noia del camió al servei de les lluites de joventut prem ara l’accelerador del cotxe elèctric de la campanya de la CUP amb mateix el convenciment que l’ha portat durant tota la vida a defensar causes per fer d’aquest món un lloc millor.

10 coses que no sabies...

Miozz. És el nom amb què la coneix el seu germà Frederic, que té una greu discapacitat. Va ser per ell que va començar a implicar-se en l’activisme social.

Àvia. L’inici de la campanya va coincidir amb el naixement del Ferran, el seu segon net. La Queralt, la primera, va arribar quan era alcaldessa.

Pacifista. Implicada amb el Moviment d’Objectors de Consciència i el Casal de la Pau de Barcelona.

Insubmisa. Ella i el Ramon, el seu company, es van convertir en els primers insubmisos fiscals represaliats per l’Estat. Els van embargar el compte bancari.

Contacontes. Va formar part del grup Contacontes Badalona i ha publicat ‘El fanalet d’en Tasi’, un conte sobre la tradició nadalenca badalonina de la crida als Reis.

Glosadora. Aficionada a la cançó improvisada, s’atreveix amb els ’garrotins’ fins i tot de temes polítics.

Presidenta. Va presidir durant vuit anys l’Associació de Veïns del Centre de Badalona, un període que recorda per l’impuls a la retirada dels cotxes de molts carrers, que va servir per teixir i enfortir la xarxa veïnal.

Vicepresidenta. Va formar part de la junta d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord fins al març del 2015, quan hi va renunciar per presentar-se a les eleccions municipals.

Ciclista. La bicicleta és el seu mitjà de transport preferit, i més ara, que fa poc que n’ha estrenat una d’elèctrica i plegable que li va regalar la família quan va complir 60 anys.

Poc bevedora. Tot i que el seu personatge al ‘Polònia’ apareix sovint amb una ampolla d’Anís del Mono, súmmum de la badalonitat, es confessa poc aficionada a les begudes d’alta graduació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Montero assegura que protegiran la llei del ‘només sí és sí’ de la “indecent ofensiva de la dreta”

madrid

El primer ministre britànic destitueix el president dels ‘tories’ per un escàndol d’impostos

londres

Junts demana a ERC que s’aclareixi:“Des del despatx volen la B-40 però des de fora no”

sant cugat del vallès

Podem renova la seva direcció, amb Conchi Abellán de nou com a coordinadora

barcelona

ERC situa el referèndum en el centre

lleida

Mor Rubert de Ventós, far del pensament a Catalunya

BARCELONA
MAITE AYMERICH BOLTÀ
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANT VICENÇ DELS HORTS (JUNTS PER SANT VICENÇ)

“Els anuncis d’habitatge del govern no et donen la clau per entrar a casa”

sant vicenç dels horts

Barcelona dedica una plaça a Josep Benet

barcelona

Trias vol un Junts fort que no faci “segons quines ximpleries”

Girona