Els ‘armilles grogues’ intenten tornar als orígens, però no omplen els carrers
Uns pocs milers de persones es manifesten a França durant la ‘rentrée’ d’aquest moviment heterogeni
La policia practica més de 200 detencions a París
La crisi de la Covid-19 donarà un nou impuls als armilles grogues? De moment, no ho sembla. Tot i que la data estava marcada en vermell des de feia setmanes, els armilles grogues no van aconseguir ahir omplir els carrers i les rotondes de França. Uns pocs milers van participar en les múltiples protestes a París en aquesta rentrée contestatària. Aquest nombre limitat de manifestants es va reproduir en altres localitats franceses com ara Marsella, Lió, Bordeus, Nantes i Lilla.
Els armilles grogues pràcticament no s’havien manifestat a França des de l’inici del confinament, al març. Figures d’aquest moviment heterogeni, especialment Jérôme Rodrigues –un lampista que el gener del 2019 va ser ferit greument en un ull després d’una intervenció de la policia–, preparaven des de feia setmanes aquesta jornada de protestes amb l’objectiu de canalitzar el malestar generat per la pandèmia i els seus efectes econòmics i socials. “Se’ns ha posat contra la paret i se’ns ha destrossat. Però la còlera continua, a les cases i a les empreses [...]. No és groga, però continua ben present”, va declarar al matí Rodrigues.
Els impulsors d’aquesta rentrée contestatària pretenien un retorn als orígens de les reivindicacions dels armilles grogues, és a dir, “justícia social i fiscal, una democràcia més participativa i simbòlicament el final dels privilegis”, va explicar Rodrigues.
“Por de sortir”
També volien tornar a omplir les rotondes de França, l’epicentre d’aquest moviment social sorgit el novembre del 2018. Tot i que ahir en van tornar a ocupar algunes, a Montpeller, Mirapeis (sud) i Lisieux (Normandia, nord-oest), aquesta mobilització també va acabar sent limitada.
“Cada vegada és més complicat que els armilles grogues es puguin manifestar. Molta gent té por de sortir al carrer”, assegurava Patrick Saulnier, enginyer de 58 anys present en una de les manifestacions a la capital francesa, on la majoria dels assistents portaven mascareta. A més de la violència policial, els aldarulls constants en les protestes i l’hostilitat dels grans mitjans també expliquen el fort desgast de la capacitat de convocatòria del moviment.
Les protestes d’ahir a París van estar marcades per la crema de mobiliari urbà i d’alguns vehicles, així com enfrontaments entre la policia i grups d’agitadors antifeixistes (extrema esquerra).
Unes 222 persones hi havien estat detingudes a primera hora de la tarda (i 134 estaven retingudes en comissaries), en una jornada de protestes també marcada per la prohibició de manifestar-se en múltiples zones de la capital francesa i el tancament de nombroses parades de metro.
