Beirut continua la cerca de cossos i de respostes
L’explosió en un magatzem d’explosius deixa més de 135 morts, 5.000 ferits, un centenar de desapareguts i 300.000 persones sense llar
La pèrdua del port compromet l’alimentació del país
La capital del Líban va llevar-se ahir sense poder esvair un malson que tot just comença. L’explosió més gran en la història del país havia deixat el dia abans un enorme cràter al port de Beirut i una part de la ciutat en ruïnes i impracticable. Els darrers recomptes indiquen que l’ona expansiva de la deflagració va treure la vida a unes 135 persones i en va ferir unes 5.000, mentre els equips de rescat continuen cercant un centenar de desapareguts.
El governador de Beirut, Marwan Abboud, informa que a la ciutat hi ha “300.000 persones sense casa” a causa de l’explosió. Els danys materials es calculen en 3.000 milions d’euros, un cop aparentment insalvable per a un estat en fallida. L’explosió ha provocat un xoc col·lectiu en una població que ha patit bombardejos en ple segle XXI. La deflagració va afectar punts tan dispars de la ciutat –d’1,5 milions de residents– que ciutadans de diversos barris van témer que algun explosiu hagués esclatat al seu propi edifici.
L’intercanvi de missatges amb coneguts sense saber què havia passat va fer creure a molts que Beirut havia patit bombardejos simultanis. La destrossa d’habitatges i centres mèdics és una preocupació immediata. L’important hospital Sant George està fora de servei: 16 persones, incloent-hi personal sanitari i quatre pacients per coronavirus endollats a respiradors, van morir com a conseqüència de l’explosió.
Però la desaparició del port de Beirut suposa un repte immediat. Al Líban, un país dependent del comerç internacional i fronterer amb l’enemic Israel i amb una Síria en guerra, el 80% de productes que s’hi consumeixen entraven per aquesta infraestructura.
També a la zona portuària s’hi aplegaven els principals magatzems de farina i cereals, ara perduts, una pèrdua que compromet l’alimentació del país per als pròxims mesos. El ministre d’Economia, Raoul Nehme, informava ahir que hi ha vaixells amb menjar amb rumb al país.
Diversos països del Golf han anunciat enviaments d’ajuda humanitària i també França, país amb forts lligams amb el Líban després que fos el seu protectorat i que ha anunciat la visita, avui, del president Macron per trobar-se amb dirigents libanesos. Diversos països europeus, la UE, Rússia, Iran i fins i tot Israel –tècnicament en estat de guerra amb el Líban i autor dels darrers grans bombardejos a la ciutat, el 2006– han ofert col·laboració.
Arrestos domiciliaris
L’explosió no té una causa demostrada però les autoritats libaneses mantenen que l’origen hauria estat l’incendi de prop de 2.750 tones de materials altament explosius emmagatzemats sense mesures de seguretat.
S’han declarat dues setmanes d’estat d’emergència. El Líban té poca tradició de passar comptes amb els responsables de delictes i negligències, i l’endemà d’aquests fets dramàtics no hi havia detinguts ni dimissions. Ahir el govern va posar les autoritats portuàries en arrest domiciliari en el que sembla un nou intent d’esquivar responsabilitats davant d’una tragèdia nacional.
