Política
JORDI BARBANY
PRESIDENT D'ÒRRIUS DECIDEIX
«S'ha debatut molt en públic i en privat»
El fet de ser el poble més petit de la comarca us posa les coses més fàcils?
–«S'ha hagut de fer a petita escala, però també demana molt esforç i voluntaris implicats. Som menys veïns però ens hem de mobilitzar i organitzar de la mateixa manera.»
–I ha costat trobar la gent per fer-ho?
–«S'hi ha implicat tothom. Els que són de tota la vida del poble i els que hi han vingut a viure. Moltes entitats i prop d'una cinquantena de voluntaris. La taca d'oli per fer feina s'ha anat estenent.»
–Com surt la idea de fer la consulta a Òrrius?
–«Van ser la gent d'ERC que van fer un acte per animar els veïns a liderar la consulta, perquè ells volien estar al marge. A la mateixa reunió vam sortir un grup de cinc persones que després han anat arrossegant la resta per tirar-ho endavant.»
–El fet de coincidir el mateix dia amb Mataró no us pot fer ombra?
–«Al contrari, anar a remolc de la capital creiem que ens pot afavorir. Mataró té una inèrcia i un ressò que a nosaltres també ens va bé. La majoria de veïns d'Òrrius treballen o estudien a fora i molts ho fan a Mataró. La vinculació és molt forta. No s'ha fixat el dia perquè es fes allà, però de retruc, pel fet d'estar al costat del gran, es parla de nosaltres.»
–Us han donat un cop de mà?
–«Sí, i tant.»
–
Amb aquesta estreta relació heu portat els Capgrossos?
–«Va ser un dels actes festius que vam organitzar, el taller amb xocolatada inclosa. I ara ens falta fer la botifarrada popular d'aquest dissabte per tancar els actes de la campanya.»
–Qui ha penjat la senyera gegant que es veu a la muntanya a l'entrada del poble?
–«Aquesta és la senyera que cada any es posa a Céllecs per la Diada. Se n'encarreguen els joves del poble, que formen la comissió de festes, i aquesta vegada ho han volgut fer excepcionalment per la consulta.»
–El debat polític tampoc no ha faltat aquests dies.
–«S'ha debatut molt la independència en públic, però també en privat. A la plaça i també a moltes taules a l'hora de dinar ha estat motiu de conversa. Nosaltres vam portar l'exconseller Subirà, molt vinculat al poble, i des del Centre Català de Negocis ens van aportar una visió més econòmica, deixant de banda el tema identitari. En Felip Puig va venir abans-d'ahir; tot i que no teníem previst convidar cap polític en actiu, ens va brindar aquesta oportunitat un veí.»
–Des del 13 de setembre d'Arenys de Munt què ha canviat?
–«L'entusiasme. La gent pensa que pot ser, tot i que això no vol dir que hi hagi prou gent per fer-ho possible. A Òrrius, on com a qualsevol poble petit hi ha les reticències a anar a votar pel que diran, s'ha notat un canvi. En els últims mesos s'ha perdut la por i així ens ho manifestaven els qui van venir pel vot anticipat.»
–Com ha anat?
–«Han votat un 10% dels veïns en dos matins i una tarda. Tampoc no preteníem anar a buscar el vot, sinó que votessin els que diumenge no hi seran.»
–I després de les consultes què creieu que passarà?
–«Això ara no es pot aturar. S'ha iniciat el camí cap a la independència però no ara. Crec que ens falta estar més convençuts. Hi ajuda el fet de veure que altres països, com nosaltres, ho han pogut aconseguir.»
–I on serà l'única mesa per anar a votar?
–«A l'ajuntament.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
