La fiscalia demana 9 anys de presó i la Generalitat 3 i mig per a dos detinguts a Girona pels disturbis post-sentència
El grup de suport als joves sosté que han “sobredimensionat” els fets per demanar penes “elevadíssimes i injustificades”
La fiscalia demana 9 anys de presó i multes de 7.200 euros per a dos detinguts a Girona pels disturbis durant les protestes contra la sentència de l’1-O. La Generalitat, que fa d’acusació, sol·licita 3 anys i mig. Els acusen de desordres públics, atemptat a agent de l’autoritat, danys i lesions lleus. Segons els escrits d’acusació, els joves van participar en les protestes de la matinada del 17 d’octubre del 2019 prop de la plaça Sant Pere i van llançar pedres contra una furgoneta dels Mossos. L’acusació pública sol·licita l’expulsió dels dos joves un cop complertes dues terceres parts de la pena. El grup de suport als encausats sosté que els acusacions han “sobredimensionat” els fets per demanar penes “elevadíssimes i injustificades”.
Són les primeres acusacions que es coneixen pels aldarulls que hi va haver a l’octubre a la ciutat de Girona en el marc de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders independentistes. I són, precisament, la de dos joves que continuen en presó preventiva.
Els escrits de la fiscalia i de la Generalitat emmarquen l’acusació en els “diversos actes de protesta” que hi va haver arreu del país a partir del 14 d’octubre, quan es va fer pública la denominada “sentència del procés”. La fiscalia va un pas més enllà i assegura que les mobilitzacions estaven avalades per “diferents organitzacions de seguidors i simpatitzants amb la causa que tenia com a objectiu la proclamació d’una República independent a Catalunya”.
En aquest context, continua relatant la fiscalia, hi va haver protestes a Girona que es van estendre durant la setmana del 14 al 20 d’octubre passat. L’acusació pública concreta que la manifestació de la nit del 16 d’octubre va arrancar amb una concentració a la plaça del Vi convocada a través de xarxes socials pels CDR, el SEPC i ’La Forja’. La mobilització va aplegar entre 15.000 i 20.000 persones.
Segons les acusacions, un cop acabada la manifestació, un grup d’unes 5.000 persones es van reunir davant la seu de la subdelegació del govern espanyol a Girona. L’edifici estava acordonat amb tanques. La Generalitat, com a acusació, apunta que ja aquí hi va haver “diferents aldarulls, provocant la intervenció d’efectius policials d’ordre públic i la disgregació del grup per diferents carrers de Girona”. La fiscalia concreta que els manifestants “van llançar pedres de grans dimensions, rodaments metàl·lics, llambordes, ampolles de vidre, claus angleses, pilotes de golf, petards i pintura”, que van “motivar la intervenció de les forces de seguretat cap a dos quarts de dotze de la matinada.
El fiscal exposa que els manifestants es van dispersar per carrers adjacents “continuant els disturbis en grups organitzats de persones en diferents llocs de la ciutat, mitjançant la crema de contenidors, formació de barricades o múltiples llançaments d’objectes”.
Llançament de pedres
Fins a aquest punt, però, els escrits no precisen quina participació van tenir els dos encausats en els fets. La fiscalia els situa en el grup d’unes 250 persones que, ja cap a un quart d’una de la matinada del 17 d’octubre, van continuar causant disturbis pels carrers de Girona. Sosté que els manifestants anaven encaputxats per evitar que els identifiquessin i “proveïts de cartrons, fusta i diferents estris per provocar foc” es van “replegar i organitzar formant un grup compacte” per intentar arribar a la comissaria de la Policia Nacional de Girona.
Segons la fiscalia, diverses dotacions dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra van muntar un perímetre de seguretat al voltant de la comissaria “col·locant les furgonetes en formació de resguard defensiu”. L’acusació pública sosté que, tot i la presència policial, el grup va continuar llançant objectes i formant barricades amb contenidors.
“Els policies van optar per avançar les línies defensives cap a la plaça Sant Pere per fer retrocedir els atacants”, indica el fiscal. En aquest moment, relata que els dos processats, “amb unitat de propòsit i d’acció i de manera coordinada”, van llançar pedres “de grans proporcions” contra un vehicle policial. “Van llançar les pedres amb una força desmesurada, colpejant una d’elles contra la finestreta davantera esquerra”, descriu la fiscalia. Segons l’acusació pública, la pedra va colpejar n agent al braç i va rebotar contra el cap d’un altre policia.
Fets “sobredimensionats”
En un comunicat, el grup de suport als encausats acusen la fiscalia i la Generalitat d’haver “sobredimensionat” els fets per demanar unes penes “elevadíssimes i injustificades”. A més, recorden que tots dos han negat reiteradament haver participat en els fets i consideren que sol·licitar 9 anys de presó per, presumptament, llançar una pedra “de cap manera es pot considerar proporcionat”. “Denunciem que l’actuació del ministeri públic té l’objectiu d’acarnissar-se i escarmentar dos joves de 18 anys que es troben en situació vulnerable”, apunten.
La fiscalia també demana al seu escrit que, en cas de condemna, els expulsin del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna i que els hi prohibeixin l’entrada durant 8 anys.
El grup de suport als encausats també denúncia “el doble paper de la Generalitat”: “Tot i que el seu Govern ens ofereixi discursos pomposes sobre l’amnistia dels presos i la repressió de l’estat espanyol, després, ens la trobem de cara fent d’acusació particular i demanant penes de presó per als nostres companys”. “Exigim que deixi de doblegar-se als interessos corporatius del cos de Mossos d’Esquadra i a la repressió espanyola i retiri la seva acusació immediatament”, afegeixen.
Per últim, el grup de suport als encausats torna a reclamar que els deixin en llibertat per afrontar aquest procés penal “amb més garanties, acompanyats del seu grup de suport i de la gent que s’estimen”. “Considerem que no existeix cap motiu perquè es trobin en presó provisional i més encara pel perill que suposa el risc de contraure la pandèmia de la covid-19 als centres penitenciaris”, conclouen.
