Desunits en la diversitat

Que bonic el lema europeu que diu Units en la diversitat. I que democràtics i solidaris són els valors continguts a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea (UE), com ara el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte als drets humans, inclosos els drets pertanyents a les minories, i continua dient que aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones.

Deixo per a qui llegeixi aquest article la valoració de si tota la gestió que s’està fent de la crisi de la Covid-19, des dels estats membres i des de les pròpies institucions de la UE, lliga amb els valors que emanen dels tractats europeus.

És evident que la crisi sanitària que tenim a sobre és de proporcions impensables i està clar que sobrepassa l’acció concreta d’un estat i que s’ha d’apostar per acords i col·laboració entre tots els estats del planeta. I és en aquest marc, i veient l’evolució a l’alça de la malaltia, que sap més greu que els estats de la UE no trobin solucions comunes en l’àmbit econòmic, com ens han demostrat en la cimera de caps d’estat i de govern del dimecres 26 de març.

S’estan reproduint els desacords de la crisi econòmica del 2008, en el sentit de no garantir tots els estats junts els deutes que vagi generant cada estat per la inversió per rebatre la crisi sanitària. Altra vegada no a la mutualització del deute, defensat per Alemanya, els Països Baixos i algun altre estat del nord. No a la petició d’ajuda de l’Estat espanyol i d’Itàlia. La idea és que tota ajuda econòmica té un cost que ha de pagar l’ajudat i això, naturalment, té incidència directa en el benestar de la societat. Han decidit parlar-ne d’aquí a dues setmanes, durant les quals la malaltia continuarà fent el seu curs i l’angoixa de les persones no s’aturarà.

I pel que fa a la gestió de la crisi sanitària també s’han vist desavinences entre els estats membres de la UE. Itàlia ha rebut ajuda directa de Rússia, de la Xina o de Cuba. També s’ha constatat la impossibilitat d’interactuar per aconseguir material sanitari entre estats de la UE. L’Estat espanyol ah rebut material de la Xina. I la UE cercant el seu espai, que, ara més que mai, ha quedat reduït al que volen els estats. I dins de cada estat també hi ha hagut desacords en el funcionament de les competències a exercir per gestionar la crisi.

Es compleix una vegada més el principi que, quan hi ha crisi, tothom es replega, però en una crisi mundial com aquesta tots els espais són bons per col·laborar i és en aquest escenari que reivindico una Unió Europea forta per gestionar aquesta i altres crisis. Des de la capacitat de lideratge i de poder sobre els estats, una UE que representi la ciutadania i que respecti totes les administracions.

Per tot això fa falta que els estats membres entenguin que hi sortiran guanyant si una crisi mundial es gestiona des d’espais més grans que el propi estat, que es gestioni des de la UE, la qual ho ha de fer respectant els valors que la configuren i que he detallat al principi. Quan sortim d’aquesta crisi hem d’entendre que s’han de canviar coses i que el centre han de ser les persones.