El govern rebutja un 155 per la via dels fets
Torra defensa amb Urkullu mantenir el control d’Interior i Sanitat i s’oposa a la recentralització
L’executiu reivindica les mesures dràstiques preses abans d’un Sánchez que diu que va “tard i malament” i anuncia consell extraordinari per avui
El govern català va reivindicar ahir la seva actuació i resposta sanitària i de seguretat davant l’extensió de la pandèmia i es va negar a acceptar que l’executiu espanyol assumeixi la direcció sanitària i dels Mossos d’Esquadra així com dels transports sota la declaració de l’estat d’alarma.
Sense referir-s’hi explícitament, el gest s’interpreta com l’aplicació sense justificació de l’article 155 de la Constitució. Sense justificació perquè l’executiu català reivindica que ha pres abans mesures dràstiques com el confinament poblacional del focus d’Igualada i havia sol·licitat ja a l’Estat el confinament de Catalunya coincidint amb l’anunci de Sánchez, divendres, de declarar l’estat d’alarma.
Defensa amb Urkullu
A més de demanar també en nom del lehendakari basc Iñigo Urkullu el respecte de l’Estat a les competències de la Generalitat, el president Torra va lamentar que la videoconferència de presidents s’aplaci fins avui perquè suposa “perdre temps” davant d’una situació greu. Torra va fer públic que compartia la diagnosi amb Urkullu, va oferir tota la col·laboració al govern de Pedro Sánchez per fer front coordinadament a l’epidèmia però va reafirmar que cal confinar Catalunya en una decisió que afecta ports i aeroports que competeixen a l’Estat. “Necessitem suport, no recentralització”, advertia Torra. Més expeditiva va ser la crítica dels consellers de Presidència, Meritxell Budó, i d’Interior, Miquel Buch, davant l’esborrany de decret del govern Sánchez que s’havia filtrat al matí a diversos mitjans i que plantejava l’assumpció per part de l’Estat de les competències sanitàries, de transport i de seguretat pública - centralització que el president espanyol confirmava a la nit.
“Tard i malament”
Hores abans que Sánchez comparegués públicament per anunciar les mesures, Budó i Buch van afirmar que el govern espanyol decidia accions dràstiques que la Generalitat “fa temps que està prenent” i van criticar que encara no hagués respost a la petició de confinar Catalunya. “No permetrem que es vulnerin les nostres competències i, a més, veient que el Govern espanyol està responent tard i malament” etzibava la consellera Budó, que destacava que la Generalitat havia adoptat mesures que no havien pres encara altres comunitats autònomes i demanava a Sánchez “cooperació i col·laboració” en comptes “d’imposar mesures”. Buch va reivindicar que el govern català anava “un pas per davant” amb mesures dràstiques quan les confirmacions de contagis a Catalunya “no eren tant adverses com les que tenia l’Estat espanyol”.
Resposta a l’anunci
Era el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, qui responia pocs minuts després que Sánchez acabés la seva compareixença en què anunciava el control de la situació per part dels ministres d’Interior, Sanitat i Transports, també a Catalunya. Aragonès, però, no afegia cap comentari nou i feia seves les paraules de Torra, Budó i Buch. A través del seu compte de Twitter reafirmava que no calia una recentralització sinó col·laborar “sense imposicions” i també afegia que el govern de l’Estat anava “tard i malament” davant de la “gravíssima situació” .
Controls dels Mossos
El conseller d’Interior reivindicava el confinament de Catalunya però advertia que no era possible sense la col·laboració de l’Estat, amb competències en ports, aeroports i transport ferroviari. De fet, ahir els Mossos començaven a fer controls d’entrada de vehicles a Catalunya a l’autopista AP-2 a Soses (Segrià) acompanyats de professionals del Servei d’Emergències Mèdiques però també a l’arribada dels trens AVE a l’estació de Sants. Mossos confirmava que els controls tenen l’objectiu de reduir la mobilitat davant la pandèmia. Els professionals mèdics comprovaven si hi havia passatgers amb simptomatologia de coronavirus i, segons l’agència ACN, avui es reforçarien els controls de l’AP-2 i l’AVE també a l’AP-7 a Amposta.
Consell executiu avui
Caldrà veure, però, com es mantenen aquests controls d’entrades viàries i ferroviàries i mesures com el confinament territorial de la conca d’Òdena després que l’Estat hagi assumit el control de Mossos però també de les decisions sanitàries i després que Sánchez digués ahir que no es faria cap tipus de confinament territorial sinó que es confina cada ciutadà de l’Estat visqui on visqui. De fet, les restriccions anunciades, però, serien més laxes i ambigües que les catalanes perquè si, tal com va dir Sánchez, es pot viure a Segòvia i anar cada dia a treballar a Madrid, també es pot viure a Igualada i anar a treballar a Barcelona. Cal veure la reacció del govern català davant la decisió del govern del PSOE i Podem en un consell extraordinari que el president Torra ha convocat per a aquest matí, un consell executiu que serà el primer que es fa per videoconferència per part dels membres de l’executiu.
LES FRASES
Control tecnocràtic amb el 155 del 2017
Amb l’aplicació del 155 que va fer el govern de Rajoy i que ha acabat avalant el Tribunal Constitucional, el govern espanyol va acabar fent al 2017 un control més tecnocràtic que polític de la governació de Catalunya. Bàsicament perquè la destitució del govern de Puigdemont i la dissolució del Parlament català es va condicionar a una convocatòria electoral immediata a Catalunya per al cap d’un mes i mig. Políticament va ser el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, qui va fer de portaveu en el breu període transitori per defensar que el govern de la Generalitat funcionava amb total normalitat tot i que no el dirigien consellers sinó alts càrrecs sota la supervisió de càrrecs més tècnics que polítics enviats des de Madrid. Així, l’home de confiança de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, el secretari d’Estat d’Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, era l’encarregat de coordinar el control de la Generalitat. A més del comissari López com a cap de Mossos, ’únic nomenament d’un alt càrrec va ser el secretari general tècnic del ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, que va assumir la secretaria general de la conselleria d’Interior i l’àrea de consultes de vicepresidència per tal de supervisar les eleccions del 21-D. La supervisió que exercia l’Estat sobre alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat es feia des de la distància sense que arribessin “homes de negre” a cada conselleria. Ara, però, no s’envien uns alts càrrecs tècnics a fer la funció de supervisió de la gestió diària sinó que s’imposa l’autoritat de ministres sobre consellers en exercici ple de les seves funcions.
