Els conservadors arrasen en les eleccions de l’Iran
Aconseguirien 191 escons del Parlament contra 16 diputats per als reformistes, que dominaven fins ara amb els moderats
La repressió de les protestes i la crisi econòmica protagonitzen el gir
Els resultats preliminars de les eleccions parlamentàries a l’Iran apuntaven ahir, en espera que al llarg d’avui siguin més complets, a la victòria àmplia i ja pronosticada dels conservadors arreu del país. El triomf també abasta les grans ciutats i comportarà un retorn a la línia més dura al poder legislatiu. L’anterior Parlament estava dominat pels reformistes i moderats, però la crisi econòmica, agreujada per les sancions dels Estats Units, ha portat el descontentament als carrers. La repressió de les protestes populars i la destrucció accidental d’un avió de passatgers han generat onades d’indignació ciutadana, especialment entre els votants reformistes i moderats.
La gran guanyadora del complex panorama econòmic i polític és l’anomenada Coalició de la Unitat, en la qual es van fusionar les dues principals llistes dels conservadors, encapçalades per l’exalcalde de la capital de Teheran Mohammad Bagher Ghalibaf i el clergue i exdiputat Morteza Aqa Tehraní. A la capital, el recompte no acabarà fins avui i es juguen 30 escons dels 290 que componen la cambra. Els primers resultats també avalen el triomf dels conservadors entre la població urbana. Ghalibaf seria el candidat més votat i ja s’apunta com a pròxim president del Parlament. És un antic comandant de la Guàrdia Revolucionària, que també s’ha presentat dos cops a les eleccions presidencials.
Menys vots a Teheran
Les projeccions indiquen que 191 escons seran ocupats pels conservadors; 16, pels reformistes, i 34, per candidats independents. Uns altres 14 escons s’hauran de sotmetre a una segona volta, que tindrà lloc el 17 d’abril. Gairebé 58 milions d’iranians estaven cridats a les urnes divendres, en uns comicis en els quals van concórrer 7.150 candidats.
Una de les incògnites dels comicis és la participació electoral, que encara no es coneix i que assenyala el nivell de descontentament amb el govern. A simple vista, serà més baixa que altres cops, ja que no s’han vist files de votants als col·legis a Teheran com en altres ocasions. El 2016 va ser del 62%, però divendres a mitja tarda havia votat el 40% del cens a escala nacional i un 30% a Teheran. Quedaria per sota del previst pel Consell de Guardians, que indicaven que no baixaria del 50% del cens. I això que la jornada electoral va ser ampliada diverses vegades i fins a la mitjanit, per possibilitar que tothom pogués anar a votar.
