«La crisi ha posat coses al seu lloc, però tots ho passem malament»

–«Des del 2003 que hi anem al darrere. S'ha endarrerit molt perquè ens van obligar a fer un estudi arqueològic al pati, cosa que va encarir el projecte. També vam necessitar permís del Bisbat per modificar el primer pis, que afecta part de la sagristia. Costa 800.000 euros i es farà en dues fases. Primer, el pati; després, el castell. Hi aniran oficines i un local social. Forma part del pla d'obres i serveis.

–Prop d'un 70%. Té coses dolentes, perquè això a l'hivern és un desert; però també té coses bones, perquè la gent col·labora molt. Som pocs. L'autobús passa per no pujar ni baixar ningú. Així que s'ha concertat un servei de taxi a Camallera per a la gent gran. Els en subvencionem un 95% i és més econòmic i efectiu.

–«Hi ha mancança d'aigua. El problema és l'ús que se'n fa. A moltes cases l'hortet s'ha convertit en herba i es gasta l'aigua sense filar prim. Fins i tot s'ha cremat alguna bomba d'aigua de tant en tant perquè funciona les vint-i-quatre hores del dia. Tenim 5 dipòsits i 5 o 6 pous, per a quatre nuclis. Els problemes són a l'agost, per la gran estirada d'aigua. Jo penso que si consumíssim tanta aigua durant tot l'any, eixugaríem el Ter. Però sense les segones residències, moltes cases serien només un piló de pedres.»

–«Demanem que s'emplenin les piscines aviat. Moltes cases no tenen pou, ni cisterna, ni res. Per a futures construccions s'hauria de pensar en l'emmagatzematge d'aigua.»

–«Amb 52 quilòmetres de camí públic que ha de mantenir l'Ajuntament, ho vam passar malament. Ens toquen 4.300 euros de subvenció per la nevada, ja que això segueix criteris poblacionals. Però calculem que haurem tingut 20.000 euros de despesa; per tant, no queda gens cobert. A més, de cara a l'estiu, ha quedat molta llenya seca als boscos. Això ja és sec, però si aquest any hi ha foc en un costat, ja el podem esperar a l'altre. Aquella setmana vam fer de tot sense aigua, ni telèfon, ni llum i no sabíem què passava als altres nuclis. Ni el Neucat ni el Cecat no sabien res. Crec que aquests plans no es poden fer des d'un despatx.»

–«Aquí no hi ha gent per fer-ho. El terme municipal no és petit i un percentatge molt elevat és bosc, del qual un 95% és privat i és el propietari qui ha de passar al davant.»

–«Amb el pla d'obres i serveis volem arreglar el camí dels Masos, que uneix els quatre nuclis, Gaüses, Pins, Valldevià i Vilopriu. Hi ha un tram entre Gaüses i Vilopriu on no pot passar ni el correu, i les comunicacions són importants.»

–«Amb el primer vam canviar part de la canalització d'aigua potable i amb el segon pla ho acabarem.»

–«No hi ha ingressos per permisos d'obres. Un 60% de les actuacions les fem amb subvencions. I les subvencions també han baixat força. Però no ens hem endeutat. La crisi ha posat coses al seu lloc, l'especulació havia apujat els preus, però no vull dir que sigui bona, perquè tots ho passem malament. Els ajuntaments ens havíem acostumat a viure per sobre de les possibilitats. També és cert que cada cop tenim més feina: al secretari se li ha multiplicat la feina per tres i tenim els mateixos diners.»