El massís del Montgrí, terra de gegants

Era un somni llargament anhelat, un dia que es venia gestant des de feia temps i que havia anat quedant en el sobre dels desitjos i els futurs: pujar amb els gegants carregats fins al castell del Montgrí. Ahir, es va aconseguir. L’aplec de Santa Caterina, que diumenge va coincidir amb el dia exacte de la patrona, va voler ser un acte de suport a la política torroellenca empresonada Dolors Bassa. I, sens dubte, els gegants en van ser els grans protagonistes.

L’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos va carregar el gegant i la geganta, de 3,5 metres d’alçada cadascun, a l’esplanada de Santa Caterina i van iniciar el recorregut fins a la Creu, per seguir cap al castell. Samarretes i llaços grocs, en suport dels presos i exiliats polítics, van seguir la comitiva i van tornar a coronar el massís i engalanar el castell, del segle XIII. Va ser una processó que no anava de penitència, sinó d’èpica, de superació, de sacrifici i de generositat. Una gesta que volia fer arribar a Dolors Bassa, tancada en una cel·la, l’amor i respecte d’un poble, el seu, però també de la gent de l’Escala, Ullà, Gualta, Bellcaire d’Empordà, Parlavà, Palamós i Verges.

El periodista Lluís Bruguera, envoltat pels impressionants murs del castell, va llegir una emotiva carta escrita des de la presó per Dolors Bassa, un escrit en què es feia palès el profund amor per la seva terra, la seva gent i, molt especialment, l’aplec de Santa Caterina. Un aplec, amb arrossada inclosa, que va permetre tornar a sentir el repic de la campana que presidia la festa de colles que, repartides per l’entorn de l’ermita, van fer servir l’excusa de la tradició per retrobar-se.