Conte supera la prova
ACCEPTAT
El qüestionat candidat de l’M5E i la Lliga rep l’encàrrec de primer ministre de mans del president de la república
Ara ha d’iniciar la roda de contactes per obtenir el suport a les cambres i poder ser investit
A les sis de la tarda d’ahir molts carrers de Palerm, a Sicília, es van paralitzar. Uns impactants minuts de silenci recordaven que a aquella hora, fa vint-i-sis anys, Cosa Nostra va matar el jutge Giovanni Falcone, la seva dona i tres escortes per haver investigat els lligams entre l’Estat i la màfia.
La televisió pública ho retransmetia en directe. Però va aturar-ho per connectar amb Roma: exactament al mateix moment, Matteo Salvini, el líder de la ultradretana Lliga, entrava triomfant al Parlament i, trencant el silenci protocol·lari, anunciava amb fatxenderia abans d’hora que el país tindria el cap de govern que ell i el Moviment 5 Estrelles (M5E) havien triat.
A pocs centenars de metres, al Palau del Quirinal, el president d’Itàlia, el sicilià Sergio Mattarella –a qui la Cosa Nostra va assassinar el germà–, estava reunit amb Giuseppe Conte, l’anònim professor de dret privat escollit pels grillino-leghistes, per escoltar la seva proposta i decidir si acceptava encarregar-li la formació del govern. La sortida de to de Salvini era premeditada. Pretenia pressionar i treure importància a la figura del president, que a Itàlia té l’última paraula.
El dia abans havia amenaçat de precipitar la convocatòria d’eleccions si Mattarella no feia bondat. Hauria de passar encara una hora i mitja perquè s’acabés la reunió i el secretari del president anunciés que sí, que Mattarella havia donat el vistiplau a Conte, que va comparèixer tot seguit.
Amb veu rogallosa, mandíbula tensa i un parlar una mica entrebancat en algun moment, Conte va dirigir-se als italians per informar-los que havia acceptat ser primer ministre. Ara començarà les rodes de contactes amb els partits i després anirà a les cambres per confirmar si té prou suport per ser investit. Conscient que és un total desconegut i que l’únic que la majoria d’italians sap d’ell és que va inflar el seu currículum, es va presentar.
“Advocat dels italians”
Va dir que havia fet de professor i advocat i que a partir d’ara vol ser “ l’advocat defensor del poble italià”. Va dir que es feia seu el programa del M5E i de la Lliga, que era conscient de la delicada situació del país i que actuaria defensant els interessos nacionals. Si Conte aconsegueix formar govern, serà el 65è primer ministre dels últims 72 anys. A partir d’ara s’inicia els repartiments de ministeris. Es preveu que els dos líders polítics de l’executiu, Salvini, de la Lliga, i Luigi di Maio, del M5E, ocuparan el d’Interior i el del Treball i Desenvolupament Econòmic, respectivament. La figura de Conte, per ara, és una incògnita, i pocs són els que confien que tingui una autonomia real per prendre decisions.
De moment ha acceptat ser el primer ministre d’una explosiva coalició entre els populistes i la ultradreta, amb un programa ja acordat i una llista de noms de l’executiu pactada prèviament entre Salvini i Di Maio. La jornada d’ahir no va començar de manera tranquil·la. Després de l’escàndol del dia anterior, quan van sortir a la llum nombroses irregularitats en el currículum que Conte havia presentat, Mattarella va trucar a Di Maio i a Salvini per preguntar-los si encara volien presentar aquest candidat. Ells van confirmar-ho i van iniciar una campanya de pressió contra el president, que havia decidit prendre’s més temps per reflexionar. Alessandro di Battista, del M5E, va criticar Mattarella aconsellant-lo de no fer “d’advocat de les causes perdudes” i va animar els grillini a fer sentir la seva veu a les xarxes socials si el president tardava a decidir-se. I el pare de Di Battista, Vittorio, feixista orgullós i militant –com el pare de Di Maio– va escriure amb to amenaçador: “Mattarella, fes el que has de fer i no tindràs problemes.” Comença la nova política, diuen.
Record per al jutge Falcone
Alba Sidera GallartEl 23 de maig del 1992, quan faltaven dos minuts per a les sis, la Cosa Nostra va matar prop de Palerm, amb una bomba tan potent que va fer saltar un tram sencer de l’autopista A-29, el jutge Giovanni Falcone; la seva dona, Francesca Morvillo, i els agents de l’escorta Vito Schifani, Rocco Dicillo i Antonio Montinaro. Hi va haver també 23 ferits. Falcone havia descobert els lligams entre la màfia i l’Estat, i va ser eliminat abans que pogués fer-los públics. Ahir, un miler d’adolescents d’arreu d’Itàlia van desembarcar a Palerm, on van ser rebuts per estudiants sicilians, autoritats i familiars de Falcone. Formava part d’una iniciativa promoguda per la Fundació Falcone per denunciar que “els partits s’han oblidat de la lluita contra la màfia”.
