Cap a la dreta i més enllà
Els italians voten massivament l’extrema dreta i el populisme
La patacada del centreesquerra fa impossible el pacte de govern que Renzi havia acordat amb Berlusconi
Quan diumenge a les onze de la nit es van tancar els col·legis electorals a Itàlia i es van fer públiques les enquestes a peu d’urna, el primer líder polític a reaccionar va ser la francesa Marine Le Pen. La capitana del Front National va tuitejar exultant: “La Unió Europea passarà una mala nit.” I ho va acompanyar d’una emoticona que reia. La tercera economia de la zona euro havia votat dreta, extrema dreta, postfeixisme i populisme. Res de sorprenent, després de la campanya més xenòfoba que es recorda.
El recompte va ser lent, i la confirmació dels resultats no va arribar fins ahir al matí. El Moviment 5 Estrelles (M5E) ha quedat com a primer partit, amb un 32,6% dels vots. Però la coalició dretana creada per Silvio Berlusconi és la força guanyadora, amb un 37,6% dels vots, que queden dividits així: la xenòfoba Lliga de Matteo Salvini, un 17,4%; Força Itàlia, un 14%, i els postfeixistes Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, un 4,3%. Els moderats escindits de Berlusconi, un 1,3%.
Tant el M5E com la coalició de dretes consideren que han guanyat, però cap dels dos té els vots necessaris per governar en solitari. Per tant, ara comença un període incert de contactes per intentar formar pactes de govern. L’única cosa que és segura ara mateix a Itàlia és la trompada monumental del centreesquerra. Matteo Renzi, que ahir va dimitir com a secretari d’un Partit Demòcrata (PD) que es va estimbar fins al 18,7%, ha desintegrat el capital electoral de la socialdemocràcia italiana en un temps rècord. El seu intent de convertir el PD en un experiment a mig camí entre un partit personal i una tercera via centrista, caducada, emmirallant-se en Tony Blair, ha fracassat. L’escissió dels que van saltar tard i malament del vaixell renzià ha obtingut un 3,4%.
Renzi ha fet polítiques de dretes com ara la reforma laboral, que va enfurismar els sindicats. Ha teixit complicitats i s’ha fotografiat amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera; s’ha allunyat dels carrers, i encara més de les fàbriques –on s’ha presentat Salvini–. Els discursos de Renzi semblaven cada cop més dirigits a una caricatura d’elector: un radical chic milanès, urbanita de bona família, que podia ser florentí, però difícilment del sud. Les diferències econòmiques i culturals entre el nord i el sud a Itàlia són molt fortes. I l’esnobisme progressista, de Roma cap avall, es tolera poc. El PD ha descuidat increïblement el Mezzogiorno italià (el sud), on el Moviment 5 Estrelles ha arrasat.
Una campanya completa
El M5E ha fet la campanya més completa, amb diferència. Com tota la dreta, va atiar la xenofòbia. Els seus cartells electorals deien: “Més turistes, menys immigrants.” Van ser els únics que es van atrevir a tancar la campanya amb un acte al carrer –la resta van fer mítings finals en locals que semblaven més aviat rodes de premsa–. L’estratègia de la campanya grillina ha estat doble. D’una banda, n’hi havia que, vestits de manera casual, s’ocupaven de voltar per Itàlia, també pel sud, atiant les masses amb promeses atractives, com ara una renda de ciutadania, i escoltant les queixes de la gent. De l’altra, sempre amb americana i corbata, el candidat a primer ministre, Luigi di Maio –que ha lloat la política econòmica de Rajoy!–, es reunia amb la patronal i els empresaris, prometia polítiques de rebaixes fiscals i picava l’ullet a la UE per allunyar-se de la imatge d’antieuropeistes que es té dels grillini, sobretot fora d’Itàlia.
La responsabilitat de Renzi en la situació en què ha quedat Itàlia és enorme. Ell va ressuscitar un Berlusconi que estava en el seu pitjor moment, per poder pactar una llei electoral dissenyada per frenar el M5E que preveia necessari un pacte entre coalicions –la seva i la de Berlusconi–. I així hauria estat si Renzi no hagués fet arribar el PD a un mínim històric. El magnat, que va rebre el suport del PP europeu, ha complert la seva part. Que el seu deixeble, Salvini, li hagi fet un sorpasso no és una derrota de Berlusconi. Sense el seu aval, el leghista no hauria tingut l’aprovació de bona part de l’electorat que l’ha votat fora del nord, i que ha vist en ell el relleu natural del magnat. L’ex-Cavaliere, que no ha volgut ungir mai ningú del seu partit com a successor, va dir ja fa tres anys: “Salvini és el golejador que la dreta necessita.” Berlusconi ha aglutinat la dreta. Salvini ha marcat.
