Partits estatals
Neguit al PP per l’ascens de Ciutadans
Rajoy i la fórmula eterna
Veient la preocupació interna, el president dels populars exigeix als seus “treballar més” per combatre l’impuls de Rivera en les enquestes
Presenta la gestió de les crisis econòmica i catalana com un actiu per retenir vots
Treballar i treballar, i “amb molta intensitat”. La fórmula que ofereix Mariano Rajoy per treure el PP de l’estat de pànic no sembla que hagi de ser el bàlsam que necessita un partit que des del 21-D ha entrat en xoc veient com Ciutadans s’erigia en la primera força a Catalunya, un resultat que ha provocat com a efecte més immediat que en les enquestes espanyoles la formació taronja sigui vista com la favorita per dirigir La Moncloa. Davant l’estat d’opinió general que els d’Albert Rivera són imparables, el líder del partit conservador va voler sortir ahir a tranquil·litzar els seus amb les velles receptes que fins ara creu que li han funcionat: menystenir la força de l’adversari contraposant-la a l’estructura d’un partit present en tots els racons de l’Estat i, sobretot, reivindicar que l’experiència en la gestió –sobretot en situacions “crítiques”– és un valor que no tenen els taronja. Això sí, a partir d’aquí, Rajoy suggeria als seus no deixar-ho tot en mans d’aquests elements, i insistia que cal afrontar un “rearmament programàtic”, sense dir res de previsibles renovacions dels encarregats d’executar-lo. Al cap i a la fi, dins la formació insinuen que l’immobilisme de Rajoy a l’hora d’afrontar canvis dins l’estructura de govern i de partit els està passant factura. Sobretot, perquè entenen que alguns d’ells són els màxims responsables que el missatge de la feina feta no arribi a l’electorat, el qual, a hores d’ara, prefereix refugiar-se en Cs, un partit en què tot són cares noves “i sense cap motxilla”, subratllen. L’eterna cançó que entonen a la seu de Gènova –malgrat que el 2015 es va rejovenir part de l’executiva– és que estan molt limitats per l’acció de La Moncloa, a la qual responsabilitzen de no comunicar bé, una anomalia que primer s’atribuïa a l’equip de Soraya Sáenz de Santamaría i ara al d’Íñigo Méndez de Vigo.
A banda d’anunciar una convenció de tot el partit a Andalusia al març, Rajoy, aparentment aliè a la mala maror interna –que no es tradueix, això sí, en cap contestació al líder quan el tenen al davant– pel fet que Rivera els pugui prendre bona part de l’electorat –amb l’ajut de José María Aznar–, es dirigia ahir al seu sanedrí per restar importància als eventuals efectes negatius que pugui tenir en pròximes cites electorals la victòria d’Inés Arrimadas. Ben al contrari: el president popular es va capbussar en l’hemeroteca i va recordar que, ja el 2015, després de la forta empenta que va registrar la formació taronja en les catalanes del 27-S, les enquestes pronosticaven un triple empat entre el PP, Cs i el PSOE amb vista a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. “I ja sabem quin va ser el resultat”, es vantava ahir Rajoy. En aquells primers comicis, els conservadors (amb 123 escons) van rebre una forta clatellada, però van continuar sent els més votats, mentre que el PSOE s’enfonsava per sota dels 100 escons i Rivera va quedar relegat a la quarta plaça, amb 40. I la repetició dels comicis el 2017 encara va ser més favorable al PP, mentre que Rivera es va restar vuit escons. També va recordar que, mesos després del 27-S, Cs va caure a la sisena posició a Catalunya en la segona volta de les espanyoles del juny del 2016. “Cal tenir molta cura amb les extrapolacions entre eleccions d’àmbits diferents”, reblava per tallar el debat intern.
Horitzó successori
En tot cas, dins del partit conservador, cada vegada són més els que consideren que Rajoy no té intenció de repetir com a cap de cartell –encara que ell ha suggerit en més d’una ocasió que es veu amb cor de continuar–. Davant d’això, entenen que, amb vista a la marató electoral del 2019 –europees, municipals i autonòmiques–, seria bo que els eventuals votants ja comencessin a albirar un horitzó successori. Rajoy, però, no sembla que tingui intenció d’escoltar-se’ls i anunciava que presentarà “batalla” perquè el partit guanyi tots els combats electorals previstos, deixant entreveure que el seu objectiu és no cedir cap parcel·la de poder al capdavant dels populars. En tot cas, va insistir en la necessitat de “reforçar” els candidats autonòmics i municipals i exigir-los “que treballin sense descans”. Un missatge que no tothom acull amb alegria, atès que l’entorn del president insinua que podria escollir algun cap de cartell entre el planter de ministres.
Deixant de banda una vegada més la corrupció –ahir mateix començava el judici per la trama Gürtel valenciana–, Rajoy va preferir presumir de la seva gestió de la crisi catalana, en què considera que ha actuat amb prudència, però també amb fermesa. Atès que tant dins com fora del partit són molts els que atribueixen la caiguda a la seva resistència a l’hora d’aplicar el 155, el president del PP procurava capgirar l’argument suggerint que, si l’article no s’aplica per un període més llarg i de manera més contundent, és perquè el PSOE i Cs insistien a convocar de manera immediata les eleccions catalanes. Així mateix, recordava que, poc abans, aquests dos mateixos partits no les tenien totes pel que fa a la posada en marxa del 155. L’única cosa que admetia és que algun error es deu haver comès si han quedat a la cua del Parlament, però també en això procurava exculpar Xavier García Albiol en un moment en què bona part del partit el fa responsable dels mals resultats.
